Retalls de llum

Aigua a vall

2012-02-18T10:28:00.000+01:00

Aquesta imatge és una de les que vaig prendre a la sortida de tardor amb la companyia d'alguns dels participants a Espaifotografic.cat en la seva sortida de tardor anual. L'enquadrament el vaig triar després de voltar per un indret on la densitat de fotògrafs per metre quadrat era altíssima i havies de vigilar que no t'entressin a l'enquadrament i alhora no espatllar la fotografia d'un altre companya o company. Ja se sap en aquestes trobades, un inconvenient superat en escreix per la bona sintonia entre tots i per gaudir dels progressos, les converses i les ganes de passar-s'ho d'allò més bé de tots plegats amb la fotografia i la natura com a fils conductors.

Canon D40 ISO 100 f:14 8s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador remot.

Un dels valors que jo hi trobo a aquesta fotografia és la successió de plans ben diferenciada i que l'harmonia de la paleta de color acaba d'arrodonir el resultat. Un primer pla potent, composat pels tres elements més comuns de la tardor al Montseny, l'aigua, les fulles i la pedra. Un segon pla interessant pel mirall al toll d'aigua i la gran pedra que apunta cap al grup d'arbres que són els protagonistes del reflex. I un tercer pla, el fons, amb les fulles vestides dels colors de la tardor. Em crida l'atenció la facilitat amb que la mirada segueix la ziga-zaga del curs de l'aigua i alhora es fixa en tots els petits detalls que acompanyen la simfonia de colors tardorals aturant-se als punts d'interès més forts de la imatge.

La lluna i el fred

2012-02-08T23:19:00.002+01:00

Llegint el llibre de la National Audubon Society Guide to Nature Photography escrit per Tim Fitzharris, i que us recomano, em va cridar l'atenció una imatge dels Goosenecks del riu San Joan amb una gran Lluna plena a l'horitzó.
En les explicacions de com l'havia fet (Putting the Moon in the Picture) donava les pautes per utilitzar la doble exposició i assolir una imatge important. Val, direu que amb PS o altres programes d'edició és molt fàcil de fer, cert! Però si tenim la possibilitat de fer-la sense retoc, no és més interessant? Jo haig de dir que ho he provat però del tot no me n'he sortit encara i he acabat passant pel programari, però ho seguiré intentant.
La imatge que acompanya aquesta entrada la vaig fer recordant el que diu en el llibre però l'he acabat amb PS ;)
La lluna quedava ben situada damunt els ametllers però molt petita i amb la distància focal que portava posada d'entrada, encara més. La tècnica es basa en l'ús de dues imatges una presa amb l'angular, la del paisatge, i l'altre amb el zoom, la que captura la Lluna i la posiciona. No me'n vaig sortir de la manera "ortodoxa" ja que la primera imatge vaig capturar la Lluna i, per un bon resultat, has de tenir un horitzó o l'espai on ha d'aparèixer el més net i llis possible per obtenir un resultat creïble (queda pendent per una altra ocasió).

Canon D40 ISO 100 f:10 1/50 17 mm. Balanç de blancs automàtic, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture i PS.

La Lluna: ISO 100 f:6,3 1/40 200 mm. Tres peus i disparador remot.

Hi ha moltes coincidències en el moment de prendre la primera de les dues fotografies, el sol va fer una ullada que va il·luminar la barrera d'arbres de la dreta i feia brillar el gebre que cobria el prat fent ressaltar les marques del llaurat que, gràcies a les línies i la textura dels terrossos de terra omplen d'interès visual el terç inferior de la composició i ens porten visualment al roure que encara conserva les fulles del clor marró intens i realçat per la llum solar. El conjunt d'arbres ens acompanyen la mirada cap al dos arbres nus que assenyalen a la tercera protagonista, la Lluna que ja era a lloc, però petita, i que el 17 mm. encara enxiquia més. Però aquesta distància focal era necessaria per fer que tot el que jo volia mostrar entrés en l'enquadrament. L'us del polaritzador m'ajuda a enfosquir el blau i a contrastar el núvols que donen valor al cel igual que les marques d'arada ho fan amb el terra. Llavors vaig canviar l'objectiu i vaig fotografiar la Lluna.

Ja a casa, un cop revelat el RAW, he esborrat la Lluna de la primera imatge i he incorporat la segona captura al mateix lloc però proporcionalment més gran. Un xic d'enfoc global i ara us la mostro.

Els 3 Tombs

2012-01-19T23:55:00.001+01:00

Vaig acabar l'any amb una foto feta i pensada per a un cartell i el començo amb una fotografia escollida per a un anunci publicitari.

Es tracta d'un anunci de recolzament a la festa d'Els 3 tombs de Caldes de Montbui, una festa amb més de 130 anys d'història documentada. Durant el matí, les oportunitats fotogràfiques són molt grans al voltant de la festa des de carros engalanats, cavalls, genets, bestiari en general...

Quan vaig veure arribar la dama conduint el cotxe de cavalls vestida d'època ja va ser escollida per a una bona sessió de fotografies tot voltant el carruatge utilitzant els formats horitzontals i, com en aquest cas els verticals. La duríssima llum de les 11 del migdia de gener, fred, amb l'aire net, amb un cel molt clar feia que el contrast en les imatges fos molt fort i a l'hora amb molt de detall fet que em va fer decantar per un revelat com si fos feta amb una càmera de plàstic tipus Lomography que, degut a l'ús de lents de plàstic i a la seva construcció, aconsegueix uns resultats plàstics molt interessants.

Canon D40 ISO 100 f:10 1/125 30 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Potser el destacable de la imatge és la composició amb la forta diagonal que s'aconsegueix amb el fanal, la figura de la noia i el campanar i que permet observar la història que explica en un recorregut visual pels protagonistes de la festa, els animals, les persones i el que encara hi ha de religiós. Alhora de construir l'anunci vaig aprofitar l'espai superior dret ple de cel que em va servir per situar-hi el text principal i a la cantonada inferior i vaig situar l'electró (vestit d'època com els balladors del Ball de Plaça que es balla a la Plaça de la Font del Lleó per la tarda) assegut a la banqueta i creant una segona diagonal amb els elements gràfics contraposada i fent una x així la lectura visual torna a entra de dalt a baix acabant amb l'imagotip de l'empresa. Una segona composició és la figura humana d'esquena i la figura il·lustrada de cara, que creen un nou diàleg visual amb l'espectador. Veniu a Caldes de Montbui aquest diumenge a gaudir de la tradició!

La plasticitat del fang, un treball d'encàrrec

2011-12-30T17:55:00.001+01:00

Des del primer moment en el que vaig rebre l'encàrrec de crear la imatge clau del cartell de l'exposició de ceràmiques i escultures de José Gómez i de Luís Ramos, la idea de capturar les mans modelant el fang en el torn en moviment és la que va prendre forma dins del plantejament del que seria la imatge però no acabava de trobar com explicar, sense fer un batibull, que també hi ha escultura sortint, es clar, del bodegó de peces. Un cop al taller d'en José Gómez, vaig tornar a comentar-li el que duia en ment alhora de treballar la construcció de la imatge: moviment, plasticitat, creació i volum. Quan va posar damunt el torn el cuc de fang per treballar-lo ja es va començar a construir la imatge posant cada peça al seu lloc imaginari.Vaig parar el tres peus amb la càmera i el 100 mm per jugar amb una profunditat de camp molt curta però que em permetés un control de l'enfoc molt acurat i, amb l'enquadrament ja preparat i mesurada la llum ben controlada pel capçal Bowens, vaig organitzar els elements que sortien a la imatge: els fangs i bosses de fons, els pinzells, la palangana amb l'aigua per mullar les mans... l'artista i aquest és el resultat escollit:

Canon D40 ISO 100 f:8 2s 100 mm. Balanç de blancs automàtic, llum Bowens amb una finestra de 80x60 cm blanca, pantalla reflectora blanca, tres peus, disparador de ràdio-freqüència, RAW i revelat amb Aperture.

Crec que la imatge recull els conceptes que volia donar: moviment, plasticitat, volum amb aquell punt de sorpresa de quelcom que no es mostra de primer cop. Crec que uneix la ceràmica, el torn i el volum del seu treball alhora que ens suggereix les formes d'una escultura en un moment eteri però permanent, de la matèria primera al concepte creat. També crec que les mans parlen: modelen, acullen, formen i bressolen la peça creada. El torn ja és aturat però en la imatge encara gira i els dos segons d'exposició capturen el moviment.

La llum lateral principal dóna el volum necessari, la pantalla reflectora permet que les ombres no siguin tant dures i la temperatura de color dels fluorescents donen color fred i verd a la màquina de pastar que fa de teló de fons i que potencia la calidesa de la pell del braços i de les mans de l'artista. És un plaer veure com neix la peça mentre les mans van acaronant el fang que gira en el torn.

El retall del format de càmera ja és fet expressament, ja sabia que volia la porció de la dreta, tot i que tota la imatge, apaïsada, la vaig fer per generar aquest time lapse on es veu com es crea l'obra i la imatge final:

I per acabar d'arrodonir aquest últim post del 2011, el cartell dissenyat amb aquesta imatge:

Bona sortida i millor entrada d'any, i ja ho sabeu, sou tots convidats a la inauguració de l'exposició Formes i Volums, el dia 7 de gener de 2012 a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Espai d'Art Casino, entre tots els assistents a la inauguració es sortejarà una obra que els artistes han escollit per a la ocasió.

A munt!

2011-11-17T20:41:00.001+01:00

En un dia com avui, 16 de novembre, a les 15:50h, els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 2010. També he sabut fa pocs dies que una fotografia meva de la Colla de Castellers de Caldes de Montbui ha esta triada per a la contraportada del calendari que editen pel 2012. Són les excuses perfectes per parlar d'aquesta fotografia feta a l'actuació dels Castellers de Caldes de Montbui durant la Festa Major. Una fotografia que recull, crec, la força i l'equilibri en fer la torre que van descarregar en la seva segona ronda de l'actuació.

Canon D40 ISO 100 f:8 1/60s 85 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Al tancar tant l'enquadrament centro molt la imatge en l'acció del casteller pujant, tallant-lo just per fer sortir mig cos fora del que s'arriba a veure donant a entendre aquest impuls cap a munt. També al deixar desenfocat el fons augmenta la sensació d'equilibri de les figures que omplen l'escena verticalment i centrades. Els petits detalls de les mans agafant amb força, els plecs de la roba, fins hi tot la suor, transmeten la força del moment de carregar i enfilar-se. El fet de deixar fora els peu del casteller que es veu quasi sencer i del que s'endevina davant per davant és potser el que menys m'agrada, ara crec que l'hauria d'haver fet entrar sencer però el mocador damunt del cap del casteller inferior, ajuda a construir mentalment el que manca i tot plegat potser reforça la sensació d'equilibri del castell.
El sol queia de valent, per això aquesta llum tant dura que fa que el contrast sigui tant elevat. La mesura la vaig fer puntual al pantaló blanc, a la mesura obtinguda la vaig sobre-exposar 2 passos així vaig tenir una exposició correcte.

Després del correfoc, els castells, un altre dels nostres patrimonis culturals.

Encesa creuada finalista al Correfoc de Caldes de Montbui

2011-11-12T22:09:00.001+01:00

Aquest any el guanyador ha estat en Jordi Safont, company de fotografies al CECMO i com a tercer premi una fotografia de l'Imma Garrell companya de sortides fotogràfiques i, finalment, una meva ha estat dins de les finalistes. Caram sembla que tot quedi a casa.

En vaig presentar 3 i aquesta és la que va estar dins de les finalistes del concurs d'enguany i que podeu veure al local de la Cooperativa 70 junt amb totes les presentades, si hi aneu podreu gaudir d'una bona mostra d'imatges del Correfoc, a més de les guanyadores i les finalistes com és obvi. D'aquesta em va agradar la llum, el joc d'espurnes i la posició dels diables encenent la pirotècnia de la Godra. A més, en la composició, crec que el fum subtil en la foscor juga molt bé amb els diferents colors de les espurnes de foc.

Canon D40 ISO 200 f:8 1/40s 38 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Les altres dues meves són:

Col·laboració infernal, on vaig aprofitar al màxim la sensibilitat digital de la càmera (tot i que normalment uso l'ISO 200) que amb una mesura puntual, m''ha permès capturar l'escena de l'encesa del Centrop dels Diables de Caldes sense un excessiu augment del soroll típic de l'us d'aquestes sensibilitats tant extremes en la D40. Aquí prenen protagonisme els dos diables de les dues colles, la local i la convidada, i els dos colors de foc ben diferenciats que il·luminen les expressions dels diables protagonistes:

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/250s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

I la tercera un retrat de la felicitat de dues diablesses del Ball de Diables de Caldes que amb la seva expressió crec que representen molt bé les ganes de gaudir de la festa.

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/20s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

A més crec que el dinamisme que aporta el moviment difós del diable central i dels diables que s'endevinen sumades a la lluminositat global la fan un xic diferent als resultats més usuals del correfoc amb més foscor i espurnes. Fins al proper Correfoc!

Els colors de la tardor pinten el Montseny

2011-11-07T18:48:00.003+01:00

Aquest cop, ben acompanyat per Espaifotogràfic en la trobada de tardor, ben guiats per la Sussss, hem estat pel Montseny. La climatologia ens ha respectat ja que els dies previs i el següent a la trobada ha plogut de valent, fins hi tot durant ha plogut suaument mentre ens dispersàvem entre fajos, roures, alzines, boixos grèvols... es que hi havia més fotògrafs que bolets!

El Montseny, amb els seus colors més intensos ens envoltava i veia baixar aigua per llocs que no n'he vist a baixar des de feia molts de temps. La resclosa de Santa Fe era plena una miqueta més de la meitat de la seva capacitat i no ens oferia l'aspecte emmirallat d'altres moments però tot i això ens va oferir unes bones oportunitats fotogràfiques.

Canon D40 IS. ISO 100 f:14 0,3s 64 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Una composició crec que clàssica, de terços, on la paleta de color pren molt de protagonisme sobretot i gràcies al reflex subtil damunt l'aigua un xic moguda per la suau brisa que bufava en aquell moment, encara queien algunes gotes de pluja que amb la seva humitat encara intensifiquen més el colors de la tardor. Una imatge vertical que tanca molt la visió de l'indret però que permet deixar anar la imaginació de com és l'entorn que no es veu. La mirada es mou per les ziga-zagues de la vegetació superior amb una àmplia paleta de colors fins a caure dins del mirall que tremola a la part inferior i es relaxa. M'agrada, però l'efecte de la riba nua amb les diferents textures de terres i fulles que, si l'aigua arribés al cap de munt, no serien visibles.

Camins. Cap a la Grevolosa

2011-10-31T10:35:00.000+01:00

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?

Llum a la foscor

2011-10-21T10:59:00.001+02:00

La notícia que ETA deixa definitivament la lluita armada és en boca de tots els mitjans de comunicació i és el que m'ha decidit de penjar aquesta entrada amb una fotografia feta des del Monte Igueldo, damunt la platja de la Concha a Donostia, aquest estiu passat, durant les festes i com a metàfora del que està passant, ja que sembla que hem arribat a un punt d'esperança dins de la foscor, aquella foscor i pluja d'aquella nit on, tot i la climatologia adversa, es va encendre aquest castell de focs del concurs internacional de Pirotècnia de Donostia. Tant de bo que les ideologies es defensin amb la paraula i no amb les armes i les opressions.

Canon D40 IS. ISO 100 f:7,1 6s 68mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, paraigües (que plovia no vegis) i processat amb Aperture.

Desprès de l'experiència de Blanes ara ja afronto millor la pirotècnia seguint els consells rebuts per la gent de l'Agrupació Fotogràfica de Blanes com en Josep Maria Ciurana que és qui ens va fer la xerrada al voltant de la fotografia de focs i de la que ja en començo a true profit tot i la pluja persistent que mullava a tots els congregats a la balconada esplèndida de l'Igueldo.

La ciutat es reflecteix en els entrepans

2011-09-10T13:23:00.000+02:00

Aquest setembre el començo amb l'alegria d'haver obtingut el 3r premi al III Concurs Fotogràfic Social i Solidari Kassumay, és una organització no lucrativa que treballa per a la captació de fons solidaris per a la regió del Casamance, al Senegal. M'hi va engrescar a participar l'Araceli, companya d'aventures fotogràfiques al grup Bojos del RAW. D'aquest grup també hi han participat altres components i la Lourdes ha obtingut una menció especial amb la seva fotografia "La costumbre de la evasión", felicitats Lourdes i als dos guanyadors també, és clar.

La meva fotografia la vaig fer a Roma, aquest agost passat, em van cridar molt l'atenció la manera com molts establiments exposaven la seva oferta gastronòmica de panetones i altres menges. En aquest cas els reflexos de l'enrenou de gent amunt i avall i el tenir les façanes il·luminades pel sol al costat oposat van crear un reflex que no vaig poder estar de capturar ja que a més els rètols que hi apareixen són de diversos restaurnat. En vaig fer molts d'aquests reflexos, em van resultar atractius, potser degut a la decepció que em va produir la ciutat que crec que tenia massa idealitzada, no m'entengueu malament, té magnífics tresors però la tenia per una ciutat més bucòlica, menys bruta, més amable, mediterrània...potser va ser massa calor ;)

Canon PowerShot SX200 IS. ISO 100 f:3,4 1/200s 5mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Sí sí ho heu llegit bé, la vaig fer amb la compacta...mireu si n'estava d'afligit davant de Roma! eps! que d'aquesta compacta n'estic molt satisfet, eh? però és que en les primeres hores a la ciutat ni vaig treure la 40D de la bossa...També el gran angular de la SX200 té molt a veure amb el resultat de la imatge, ja que em va permetre, tot i el diafragma 3,4, una bona profunditat de camp, un dels valors afegits als grans angulars. Si parlem de l'enquadrament us dic que vaig jugar amb dues meitats lluminoses ven diferenciades la superior amb entrepans i reflexos lluminosos degut a la llum solar i una més fosca, a l'ombra, on apareixen els entrepans com un pautat estudiat. El joc de reflexos i textures d'aliments crec que la fa molt atraient, en Markus, un company de fatigues fotogràfiques a Espaifotografic.cat, n'és tot un especialista, crec que gràcies a seguir-li l'obra n'he pogut treure aquest i d'altres resultats, i és que tots aprenem de tots.

Setmana 27

2011-08-10T20:59:00.000+02:00

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.

Montserrat

2011-06-09T22:17:00.000+02:00

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.

Nuvolades de juny

2011-06-04T18:31:00.000+02:00

Aquest dies el temps està revoltat i hi ha uns canvis en les llums i en el paisatge deguts a les nuvolades que creixen arreu i que descarreguen amb força intensitat. Aquest dimecres passat en va ser un clar exemple. Tornant cap a casa de la feina i ja des de l'AP7, els núvols em tenien pendent de les seves formes, colors... en circular per la C59 que voreja Gallecs no me'n vaig poder estar. Vaig parar uns minuts que em van oferir la possibilitat de gaudir de l'entorn natural que ara ja té els colors groguencs dels cereals i que contrastaven amb els colors blaus dels núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/60s 17mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Aquesta zona del Vallès es caracteritza per camps de conreu de secà damunt de planes lleugerament ondulades i que han quedat envoltats pels polígons industrials. La composició, un altre cop quasi de terços, ha estat triada per destacar la força dels núvols. Les ullades de sol il·luminen els cereals a clapes fet que multiplica la paleta de daurats. He procurat que els arbres que viuen arrelats a les bores dels camps facin petites ziga-zagues que permeten intuir la suavitat de les ondulacions del terreny. Si és que cada cop més aquest espai natural em té un xic de cor robat.

Les oliveres del Pinatar

2011-06-01T23:11:00.000+02:00

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.

els fotògrafs esportius

2011-05-29T19:57:00.000+02:00

Aprofitant l'empenta i el cap de setmana de Barça he recuperat aquesta imatge que vaig prendre al Camp Nou on, a més del Dani picant el corner, apareixen alguns dels fotògrafs que han seguit aquest Barça si més no aquesta temporada.

Canon 40D. ISO 400 f:5,6 1/100s 300mm. Programa esportiu de la càmera.

Aquest cop vaig optar per provar l'automatisme de la càmera sabent que les condicions de llum són controlades dins l'estadi. A més l'objectiu zoom em va donar problemes en diafragmes petits que, pel que sembla, és un problema mecànic que no permetia tancar el diafragma a mides petites amb la posició de màxima distància. E problema més gran era fer les fotografies des del lloc a la graderia assegut, quan la possibilitat del gol era evident quedaves enclotat al mig de gent que de sobte es posava dreta cridant Uiiiiii! jejeje en tinc moltes de fotografies totalment negres...Vaig gaudir molt amb els moviments dels fotògraf i les seves càmeres que no me'n vaig poder estar de seguir-los amb la meva.
Felicitats Campions! bona llum fotògrafs!

Solar

2011-05-03T22:59:00.000+02:00

Aquest és el nom que he posat a aquesta fotografia que he presentat a l'exposició col·lectiva ArtBRIL a l'Espai d'Art Casino del col·lectiu ArtsGrup de Caldes de Montbui. En aquest cas he enquadrat cercant una composició d'arcs dins d'un quadrat que era la pauta de totes les obres presentades a la col·lectiva i que quan la vaig fer ja la vaig veure en aquest format quadrat ien aquesta posició que abstreu aquesta flor gegantina. La força del color és el primer que atrau d'aquesta imatge seguit del munt de detalls que, amb l'objectiu macro, n'he pogut extreure d'aquest estadi de la flor que comença a omplir-se de fruits.

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/200s 100mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS.

Recreacions digitals

2011-03-14T08:52:00.000+01:00

Les sortides familiars de diumenge no afavoreixen arribar als llocs a l'hora adequada per fer fotografia. Aquest cop vaig retornar a Rupit per mostrar a uns amics uns dels indrets on vaig a gaudir de la fotografia. En arribar al salt del Pomareda el sol entrava ja al lloc de manera que il·luminava la banda dreta del salt amb força deixant la banda esquerra a l'ombra però no me'n vaig poder estar de provar de fer alguna fotografia tot intentant igualar les llums (optimista que és un) però el resultat no ha estat massa "correcte" però com que el volum d'aigua i els diferents estrats de saltem resultaven agradabese m'he plantejat d'aprofitar-ho per generar aquesta infografia que mostro:

La imatge l'he aconseguida unint 4 imatges preses en vertical fins arribar al final de la línia d'ombra, llavors l'últim terç l'he fet duplicant-ne el primer de l'esquerra i fent-li mirall amb el PS. Com que damunt de zones d'aigua es dibuixaven punts de claror del sol he aprofitat per incloure els rajos solars com si travessessin les fulles dels arbres laterals. Dit i fet, amb un programa vectorial he dibuixat la plantilla de rajos de sol i els he incorporat amb el PS, tot utilitzant els filtres de desenfoc, la goma d'esborrar i l'opció de transparències de capa. Per desigualar la simetria he afegit algun arbre i detalls a les pedres. Per acabar l'he convertit al blanc i negre amb l'opció de filtre de contrast blau, enfoc i guardat.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/4s 28mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Una exposició de petit format i cuina d'autor

2011-03-10T14:50:00.000+01:00

Mirko Carturan és del Piemonte, Itàlia, terra de grans vins i la preuada tòfona blanca i reconeguda gastronomia. Des de molt jove s’inicia en el món gastronòmic i passa pels fogons de cuiners com Gualtiero Marchesi, Savoy, El Dorado Petit, Carles Gaig, Palmira…

El seu objectiu és oferir una proposta gastronòmica sòlida, seriosa i sincera, per això té la cuina a la vista, en un marc elegant i sobri per a que cada àpat sigui un veritable plaer.

És un extracte de la presentació del restaurant Mirko Carturan de Caldes de Montbui on s'hi exposen, des d'ahir, 4 fotografies meves. Tres han estat ampliades amb Copia-ink giclée damunt de Hahnemüehle Fine Art Baryta 325 gsm · alfacellulose · brigth white i amb format final de 40x60 cm. I la quarta és una impressió amb tintes UVI d'HP damunt paper fotogràfic, laminat mat i plafonat damunt d'un suport rígid de poliestirè de 100x100x2,2 cm. i cantejat blanc.

Tot això també és una excusa per explicar la fotografia de la instal·lació en les parets que vaig fer.

El primer que em va passar pel cap va ser fer una fotografia per arxiu, però el moment de parar taules mentre preparava el trespeus em va fer afegir l'element humà que es desdibuixa pel tràfec propi de preparar l'espai pels sopars d'aquella nit que, junt amb la temperatura de color de les llums, em donava una combinació de colors molt agradable. El pautat de les columnes i parets i el patró de llums que es converteixen en objectes decoratius en la imatge i permeten recórrer amb la mirada la fotografia i fer petites parades per descobrir els diversos elements que apareixen i que es distribueixen en l'espai capturat afegint, per la perspectiva i una manca de referències visuals que delimitin clarament el principi i el final del local, una sensació d'espai quasi sense límit.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/2s 17mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Ja ho sabeu, si voleu gaudir d'un àpat de cuina d'autor acompanyats de les meves fotografies, ja teniu un lloc on anar.

Mirades

2011-02-17T00:12:00.000+01:00

Aquest cop no parlaré d'una fotografia sinó d'un llibre on el repte és reproduir el més fidel possible l'obra pictòrica d'en Xavi Mallol exposada a l'Espai d'Art Casino, a més de copsar l'esperit que ha intentat transmetre l'artista pintor mostrant-ho en una publicació. Aquest cop he aplicat els meus coneixements com a dissenyador gràfic en: la maquetació, la tria tipogràfica i el disseny de la presentació i distribució dels textos que el propi artista m'ha facilitat per acompanyar la seva obra.

Mirades by Xavier Mallol | Make Your Own Book

Les fotografies totes les vaig fer a la pròpia sala d'exposicions mantenint el diafragma en totes les preses d'obra sencera però amb dues velocitats diferents deguts a la il·luminació de la sala que tenia petites diferències en algunes de les parets. També vaig mesurar el balanç de blancs i vaig incorporar una pauta de color en tres tomes per ajudar-me a corregir els color per tal d'acostar-los al màxima a la realitat.

Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.
Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 38mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.(en les obres de gran format)

Amb el zoom a 38 mm per poder capturar les obres de gran format i vaig tornar d'objectiu 100 macro per captar les textures de les pinzellades i els moviments de pinzell ja que són un tret característic, crec jo, de l'autor i que mostren l'esperit del treball del color, la matèria i la tècnica damunt de la tela. Aquestes les vaig fer amb el macro quasi tocant la tela però ben perpendicular per no perdre gens de detall degut a la proximitat de l'òptica, triant mostres ben representatives i ja amb la idea d'utilitzar-les com a portada i mostra de la personalitat de l'autor en el llibre.

Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.

El processat mixte entre Aperture i Photoshop, l'ús dels perfils de color, tant a la pantalla com a la creació de l'art final per producció, ha estat acurat, procurant ser fidel als colors i saturacions de l'obra original pensant en la impressió en un procés digital. El format quadrat final del llibre, de 300x300 mm. obra tancada, l'he escollit degut a que les obres principals eren en aquest format però de 1000x1000 mm. i volia poder mantenir aquest aspecte visual, amb les obres quadrades completes i aprofitar el forma obert per incloure les obres apaïsades mantenint les proporcions sense retallar-les, envoltant-les d'un espai blanc com els mateixos marcs que les acompanaven a la paret.
La portada amb un detall de la pinzellada és sòbria i alhora explica molt de l'autor amb el joc de textures i moviment, aquesta sobrietat fa que les reproduccions interiors parlin per elles mateixes, sense artificis, només amb petits textos descriptius que en Xavi em va facilitar per reforçar el que les obres expliquen, textos impresos amb una tipografia senzilla, de pal sec, que dóna tot el protagonisme al contingut del text.

Nocturnitats

2011-02-06T22:06:00.000+01:00

La fotografia nocturna és una de les modalitats que menys he practicat i que vaig aprenent seguint blocs com el d'en www.jordibusque.com. Sortir a la natura al Vallès no permet de veure moltes estrelles sinó hi ha condicions atmosfèriques que ho afavoreixin com la d'aquests dies. El fort anticicló i la humitat baixa han afavorit que la contaminació lumínica és reduís prou com per poder gaudir d'un cel prou estrellat i, amb la companyia de l'Emilio, cap a Sant Sebastià de Montmajor a provar de fer alguna fotografia del moment.

Canon 40D. ISO 1600 f:5 30s 17mm. Balanç de blancs: automàtic. Trespeus i disparador.

Aquesta n'és una de les que vaig fer. Una de les complicacions ha estat cercar un element d'interès al primer pla i salvar il·luminació de la pedania que té una intensitat molt diferenciada de l'entorn i amb una temperatura de color molt ataronjada i que en el resultat m'agrada. Vaig posicionar-me de manera que els arbres tapessin una miqueta la llum directe cap a l'objectiu i vaig enquadrar de manera que sortís la constel·lació de l'Ossa Major que assenyala els pins i l'església romànica. Un primer passet per anar entrant en aquesta modalitat fotogràfica.

Fent poble. Gener

2011-01-17T22:04:00.000+01:00

Tot i que el paisatge és el meu pal de paller al fer fotografies. També m'agrada fotografiar altres temes com en aquest cas una de les festes més importants de Caldes de Montbui que es remunta a l'època on viure o, millor dit, sobreviure, depenia de si plovia quan i amb la quantitat que tocava, quan l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Ara és una festa, quasi crec que podríem dir que és la festa major d'hivern. La festa dels 3 tombs i el ball de plaça que ja es celebra des de fa més de 130 anys, una de les de més tradició de Catalunya. No entraré a explicar la festa ja que no és el propòsit d'aquesta entrada, però participar de forma activa a la festa o com a mer espectador et proporciona moltes oportunitats fotogràfiques que val la pena aprofitar. Una de les, per a mi, més plàstiques és la ballada del Ball a la plaça de la Font del Lleó per l'Esbart Dansaire calderí amb vestits de gala reproduïts de l'època.

Canon 40D. ISO 800 f:5 1/13s 38mm. Balanç de blancs: automàtic. Enfoc automàtic. Programa d'acció i guardat directament en JPG.

Normalment uso el format RAW però en aquest cas vaig optar per emprar els automatismes de la càmera. El que sí vaig fer va ser controlar els paràmetres bàsics com prendre la mesura de la llum a les llambordes de la plaça i pre-enfocant al mateix terra a l'alçada d'on actuen els dansaires ja que les condicions de llum i de lloc no eren massa idònies ni per uniformitat ni per intensitat i, es clar, estar rodejat de persones que també volien veure la dansa i fer les seves fotografies em feia bellugar moltes vegades.
La velocitat prou lenta a permès capturar el moviment del gir i el vol de les noies i un enquadrament un xic tancat reforça l'embolcall de gent que assisteix a l'esdeveniment popular fent la presa més intimista tot i ser un espai força obert. La personalitat del terra de la plaça amb forta pendent recull la mirada cap el grup que gira, els elements arquitectònics de les cases que envolten l'indret tanquen el conjunt com si d'un decorat es tractés i la llum artificial i freda dels fanals sumada a la llum càlida dels focus fora d'enquadrament, pinten l'escena amb una barreja de colors molt teatrals que queda encara més enfortida amb el públic que assisteix a l'acte.

més tradicions

2010-12-24T10:13:00.000+01:00

El pessebrisme a Catalunya és una de les tradicions artístiques i populars més arrelades. Els primers dies de gener d'aquest any, gràcies a la invitació d'en Joan i de la Núria, companys i amics de la colla de BojosdelRAW, vaig poder passar un bon matí fotografiant detalls dels pessebres de l'Agrupació Pessebrista de Terrassa i ara us en comparteixo aquesta que crec que, en l'expressió de les figures, reflexa la il·lusió amb que la quitxalla gaudeix d'aquestes festes.

El pessebre reprodueix la Fira de Santa Llúcia a la plaça Vella de Terrassa, és obra de Pitu Soler i les figures de Roser Albuixech. Em quedo amb aquest detall de la mainada revisant les parades i corrent amunt i avall tot gaudint de tot el que hi ha a les parades mentre mares i pares passegen i compren encara que faci fred.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,6s 100mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, pantalla reflectora blanca i disparador.

M'agrada reproduir aquests paisatges en miniatura que són fruit de les vivències dels artistes que els construeixen, que necessiten moltes hores de dedicació i que, un cop passades aquestes dates, es desmunten per tornar a començar un nou projecte pel Nadal següent. Molts es creen després de visites a indrets, viatges o llocs propers que inspiren als pessebristes per recrear les escenes amb més o menys fidelitat.

Exposició

2010-12-22T15:30:00.000+01:00

Aquest cop us presento un divertimento amb una fotografia presa a l'Espai d'Art Casino on exposo amb d'altres artistes calderins fins passat Reis. Jo hi presento 4 fotografies amb la intenció de fer un resum dels motius i tècniques que més m'agrada practicar.

Aquesta la vaig fer durant una deles meves guàrdies on vaig aprofitar per fotografiar totes les obres exposades. El terra d'aquesta sala és semblant a un gran tauler d'escacs que contrasta amb la nuesa de les parets. Una de les dificultats que em vaig trobar en fer aquest enquadrament és que la pauta del terra i la secció on estan penjades les meves obres no estava centrada visualment i, a més, a banda i banda i ha dues portes el que vaig fer és enquadrar el més centrat possible i, amb retoc digital, ajustar la manca de centralisme que en la presa no vaig poder fer. He aprofitat per potenciar el blanc i negre que la decoració crec que demanava i he eliminat les portes. Què us sembla?

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,3s 22mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, disparador i acabat en editor digital.

Tradicions

2010-12-19T17:02:00.000+01:00

Entrem en dates on rebem centenars de felicitacions, bons propòsits, apareixen maratons, programes solidaris, anuncis d'ONGs sembla que només sigui possible en aquestes dates i que la resta de l'any ho podem deixar a la caixa de guarniments dins de l'armari. Ara bé, hi ha moltes tradicions que si no les vivim sembla que ens maqui quelcom, una en la que moltes de les persones que conec hi ha intervingut d'una manera o d'altra és la representació dels Pastorets, en el meu cas els escrits per Folch i Torres que de tants participar-hi, veure'ls, acompanyar-hi a la família que crec que ja els podria dir de memòria. En la fotografia, el teatre et dóna moltes possibilitats fotogràfiques com ho és l'escenografia de l'obra que ara aprofito per mostrar-vos.

Canon 300D. ISO 1600 f:4 1/20s 18mm. Balanç de blancs: Automàtic enfoc: manual.

Aquesta escena ja en l'acte final, quan la derrota de l'Avern ja és un fet, representada a prop del públic amb una força dramàtica de l'esforç on tot i la derrota es treuen forces per tornar a lluitar. L'ombra de Satanàs, omnipresent i immensa acompanyada per les figures dels fogainers i en Llucifer recollint les noves ordres n'és la protagonista principal reforçada per la presència del fum i del llum que retalla les figures dels dos protagonistes. Una metàfora de les lluites diàries, dels dimonis que ens atrapen i afecten i que els hem de vèncer a cada moment.

Aprofito per desitjar-vos molta salut, sort i felicitat, que no calgui esperar a aquestes dates per fer-ho saber però que s'assoleixin dia rere dia.

He guanyat el concurs de fotografia del Correfoc de Festa Major 2010

2010-11-20T15:29:00.000+01:00

Vull compartir el goig d'haver realitzat la fotografia guanyadora del concurs fotogràfic del Correfoc de Festa Major 2010 i que serà el cartell pel Correfoc de la Festa Major de Caldes de Montbui l'any que ve. També les altres dues fotografies que vaig presentar han estat dins de les 10 finalistes i entren a formar part de l'arxiu fotogràfic del Ball de Diables de Caldes de Montbui.

La fotografia guanyadora és aquesta:

La vaig fer agenollat al terra, recolzant la càmera al terra per poder fer una exposició prou prolongada per capturar el moviment de les espurnes, la sort va ser la coincidència amb les explosions finals de vàries carretilles que varen fer com si utilitzés un flaix, congelant les figures de diables i participants.

Canon 40D. ISO 200 f:8 (amb prioritat al diafragma) 2,5s 17mm. Balanç de blancs manual enfoc a la hiperfocal

Han valorat l'originalitat de l'enquadrament, la plasticitat de les figures i el foc, el tret diferencial de les llambordes, el ventall de colors i el joc de superposició de figures amb els elements estàtics i arquitectònics.

Les altres dues meves finalistes han estat:

La primera la vaig presentar per la plasticitat del foc, la situació del lluïment de la Godra davant de la portalada barroca de l'església i la coincidència, per la velocitat d'obturació tan lenta, de la captura de fins a 9 flaixos. La segona tot el moviment porta al grupet d'infants ballant sota el foc i damunt les llambordes típiques de Caldes.

Desitjo que us agradin i ens trobem fent fotografies al proper correfoc o a l'Scaldarium.

aprofitant la boira

2010-11-08T18:40:00.000+01:00

En la sortida de tardor d'espaifotografic.cat ens va acompanyar tot el dia la boira baixa, en moments prou espessa com per treure tots el colors i deixar-ho en blanc i negre.

Va ser de tornada quan en un prat vaig veure un petit arbre que em va fer aturar per capturar-lo amb la càmera. Un cop al mig de l'espai em vaig adonar de la forta diagonal que em permetia entreveure la perspectiva de la praderia d'herba alhora que la boira simplificava tot i em permet imaginar quant de gran i extens és el lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/5s 17mm. Balanç de blancs i enfoc: manual.

Aquesta imatge, però, és feta amb la suma de 6 imatges.

El lloc on visc.

2010-10-29T09:52:00.000+02:00

Exposició col.lectiva de fotografies d'alguns dels membres d'espaifotografic.cat.

www.espaifotografic.cat

Doncs res, que m'he enredat a muntar-la i ja està al programa del Casino de Caldes de Montbui. La inaugurem el dissabte 6 de novembre a les 19 hores, a la Sala d'Art Casino. Qui li vingui de gust i pugui, us hi espero.

Espera cap a on?

2010-10-13T15:09:00.000+02:00

Aquesta fotografia ha esta la guanyadora del concurs mensual del col.lectiu espaifotografic.cat que es basava en il.lustrar el sentiment de Solitud. I bé, per votació de tots els participants, aquest cop l'escollida ha esta la meva.

Quan la vaig fer ja em va donar aquesta sensació en veure el contrast, una sola presència de la figura asseguda al banc i l'ombra allargada damunt del terra. A més pel moment del dia ja quasi era una fotografia en blanc i negre, quasi sense color que ja em va donar peu a revelar-la així.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/640s 35mm. Balanç de blancs: manual.

Si en voleu saber més del concurs i de la proposta del mes vinent o, sobretot, del col.lectiu:

http://www.espaifotografic.cat/2010/10/11/concurs-mensual-ef-setembre-10-vidre/

Corretjola i pluja

2010-09-30T14:58:00.000+02:00

Un matí plujós, gris, tot passejant pel nucli antic, pel mig d'unes tanques d'obra a mig fer apareixia una munió de corretjoles, totes elles plenes de gotes, que amb el seu color destacaven de la grisor del moment.

Extreure aquest retalls gràcies al macro permet assolir imatges força impactants. La selecció de focus i la suavitat tant del desenfoc (bokeh) i dels color ajuden a gaudir de la frescor i tranquil.litat del moment. L'enquadrament força tancat permet adivinar la forma de la flor però també diferenciar els dos mons: l'intern i l'extern de la corretjola.

Canon 40D. ISO 100 f:4,5 1/100s 100mm. Balanç de blancs: manual.

exercici de composició

2010-08-24T21:24:00.000+02:00

Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.

L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...

La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.

Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar:

guspires de llum

2010-07-02T20:16:00.000+02:00

Aprofitar la localització fins a l'últim detall és quelcom que has de fer quan ets en un indret triat per fotografiar. Però experimentar i fer quelcom nou també et pot permetre treure resultats engrescadors o diferents del que un espera de la fotografia de paisatge. Aquest lloc és als Pirineus, ens hi va portar en Joan Roca,. La tardor ja era passada però els verds de les molses i el vermell de les fulles caigudes el feien un indret màgic amb l'ombra de les muntanyes, però el sol va entrar i va canviar completament la llum del lloc oferint l'oportunitat de capturar les espurnes de llum que brillaven damunt les gotes d'humitat. Llavors em vaig animar a experimentar emprant velocitats lentes però bellugant la càmera i aquest n'és un dels resultats.

Canon 40D. ISO 100 f:18 0,8s 85mm. Balanç de blancs: manual.

Un cop presa la mesura de llum, es tractava d'experimentar. Estant-se un moment quiet al disparar i tot seguit bellugar-se. Es creen aquest castells de llum que sorprenen alhora que mantens la informació per entendre el salt d'aigua, les pedres, la molsa i les fulles. A mi no em deixa indiferent.

Boira de juny

2010-06-16T16:42:00.000+02:00

Ja fa temps que duia de cap fotografiar la boira entre els arbres i aquest divendres passat, mentre esperava l'arribada dels companys i companyes del grup Bojos del RAW a l'apartament d'Arinsal, es va presentar una bona oportunitat. El cap de setmana començava fred, plujós amb una miqueta d'aiguaneu però semblava que el sol volia guanyar-se un trosset i els arbres van començar a jugar amb la boira. La llum del capvespre enfortia la blancor i il.luminava els verds primaverals.

Canon 40D. ISO 100 f:2.8 1/125s 200mm. Balanç de blancs: manual.

La dificultat de mesurar aquestes llums amb tantes de diferències de lluminositat, el tenir el 3 peus a l'aparcament dins del maleter del cotxe i la oportunitat del moment et fan prendre decisions agoserades com la d'obrir tant el diafragma que quasi et quedes sense profunditat i sense detall. La sort és que les parets tant verticals quasi col.loquen els arbres en un mateix pla i que la boira oculta la profunditat de la vall fins al punt de només insinuar-la. Les diferents tonalitats a les marcades diagonals insinuen les diferents profunditats de les valls i, junt amb les capricioses formes de la boira afegeixen dinamisme visual.

_______________________________________________________________________

Els comentaris rebuts des de Buzz a propòsit del to lil.lós dels núvols, m'han fet plantejar dos revelats diferents. Un en blanc i negre, molt més dramàtic i un altre revelat recuperant els colors per zones, molt més pictòric. Què us semblen?

Ben lligades

2010-05-29T00:24:00.000+02:00

M'havien parlat molt de les postes de sol des de les platges de Càdis i he tingut l'oportunitat de viuren algunes. Després d'un complet dia de feia, agafo els tres peus i la motxil.la amb l'equip i travesso la ciutat per poder gaudir de les seves postes de sol a la Caleta. I no em va decebre. Tot i les que vaig fer, escolleixo aquesta doncs és feta en un instant de llum per a mi màgic, on els violetes agafen un clar protagonisme i encara es distingeixen els taronges, grocs i vermells de la posta. Aquella munió de barques, unes damunt la sorra humida i d'altres surant gràcies a les fortes marees de l'Atlàntic, em tenien captivat, com les cordes que les lligaven i els seu paral.lelismes.

Canon 40D. ISO 100 f:13 4s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Com que utilitzo el angular obert al màxim, em permet jugar amb les fortes diagonals que formen les cordes i aprofito per dissimular l'efecte barrilet posant l'horitzó just en el terç superior on hi ha la construcció del castell. Escullo expressament la pedra pintada del verd de les algues que la recobreixen per tenir un primer punt d'interès en el primer terç i d'on surt la corda que fa que la vista vagi a la primer barca i, després, va saltant. Per tenir una bona profunditat de camp, és en aquesta primera barca on situo l'enfoc i escolleixo un diafragma prou tancat i em recolzo en la ja pròpia profunditat que ofereix un angular. Sempre amb el tres peus parats ;)

Panoràmica al paradís

2010-05-13T23:45:00.000+02:00

Aquests embarcadors de Formentera, tots tant iguals i alhora tots tant diferents, tenen una personalitat pròpia molt marcada pels diferents elements constructius a base de troncs, fustes i materials reciclats. Es construeixen al voltant de les petites cales que, per la seva forma, garanteixen un raser i un moviment prou suau de l'aigua a l'hora de treure i posar les barques i les arts. El tractament panoràmic ajuda a recollir tot l'horitzó de construccions garantint una situació d'espai i de lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/15s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Muntatge a partir de 5 fotografies, la càmera muntada damunt dels tres peus i mesurant la llum al punt més desfavorable, la llum central i bloquejant l'enfoc al començament dels embarcadors. El diafragma escollit garanteix una bona profunditat de camp que sumada al que ja de per sí donen els angulars permet obtenir molt de detall a tots els elements que hi surten.

Agulles de Montserrat

2010-04-29T22:11:00.000+02:00

Ara feia dies que, ara una cosa ara una altra, no m'ha deixat temps per poder pujar cap fotografia al meu blog. Fetes les disculpes, retorno a la feina amb aquesta imatge revelada en blanc i negre d'unes fotografies fetes des de la plaça de davant el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. La tenia guardada en color però no m'acabava de fer el pes i em vaig decidir per revelar-la en blanc i negre emprant la tècnica del filtre vermell d'alt contrast, això m'ha permès obtenir aquest cel tant negre i mantenir els detalls a la pedra i als núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/320s 135mm. Balanç de blancs: manual.

Volia captar aquest dramatisme dels núvols de formació ràpida en un cel esplèndidament polaritzat en contraposició de la fragilitat i la petitesa dels escaladors que s'afanyaven a fer el cim de l'agulla.

Un any més...

2009-12-22T23:00:00.000+01:00

...tornen aquestes dates on tots correm a tancar l'any i a desitjar bons propòsits. Aquest bons propòsits són els que es desitgen en aquesta fotografia feta per encàrrec per felicitar el Nadal i el nou any. Com que l'empresa es dedica a l'energia elèctrica (producció i distribució) i aquest any ha coincidit amb que ja no es fabricaran bombetes d'incandescència, he tingut la pensada de crear aquest raïm de 12 bombetes de baix consum com els dotze grans de raïm de la sort.

Canon 40D. ISO 100 f:4,6 1/800s 100mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

Després de connectar tots els portabombetes la segona feina va ésser anar-les col.locant per a obtenir la forma aglutinada semblant a un raïm i que es veiessin les 12 bombetes. Les vaig penjar d'un travesser per davant d'una paret color xocolata. La mesura de la llum la vaig prendre a la zona més lluminosa i la vaig sobre exposar 2 passos mantenint el diafragma que em donava la profunditat de camp necessària. Un paper blanc que va fer el rebot de la llum i dona un toc de color a la paret del fons ajudant al volum. El Photoshop em va permetre afegir la fulla de raïm i les guspires amb el filtre "destellos" que l'hi donen aquest toc màgic. La grafia, el text i l'imagotip es varen afegir en el programa de maquetació per preparar els originals per als diferents mitjans.

Aprofito, com no podria ser menys, amb aquesta mateixa fotografia, per desitjar-vos també un bon any nou ple de bons moments i fotografies.

Salut!

Sensor petit, resultats gegants

2009-11-18T10:28:00.000+01:00

Aquesta fotografia, tot i que aquí la veieu petita, en realitat fa 2,4x2,4 metres. Està feta a partir de 9 fotografies. D'aquesta manera s'aconsegueix tenir un arxiu final amb unes mides i detalls considerables, quasi com si l'haguessim fet amb una càmera de gran format. Una dificultat afegida és, en aquest cas, la miqueta de vent que feia i que no permetia d'utilitzar velocitats massa lentes per aconseguir, amb un diafragma petit, una bona profunditat de camp i detall correcte.

Canon 40D. ISO 100 f:10 1/20s 17mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: automàtic.

Reflexos quadrats

2009-11-02T18:42:00.000+01:00

La llum emmirallada és una bona oportunitat per capturar instantànies que aportin una lectura diferent a un motiu quotidià i, que si no fos per aquest reflex, potser no ens cridaria l'atenció. El moviment amunt i avall de persones i vehicles junt amb els elements estàtics d'arbres i fanals tots ells distorsionats i repetits fan que es crei aquesta sensació de moviment congelat que a mi, personalment, és elq ue m'atrau d'aquesta fotografia.

Canon 40D. ISO 100 f:2,8 1/60s 182mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

A l'hora de decidir l'enquadrament, amés dels objectes cal estar a l'aguait de les fortes línies que construeixen l'entramat que sustenta els vidres causants dels reflexos. Cal afinar molt bé tant l'horitzontalitat com la verticalitat d'aquestes que l'òptica triada no deforma excessivament. La mesura de la llum damunt d'objectes foscos, tot i ser reflectants, és crítica i, en aquest cas vaig subexposar la lectura del fotòmetre en mesura puntual un pas. l'Elecció del diafragma màxim de l'objectiu, tot i ser compromesa en la profunditat de camp, em va permetre poder obturar a una velocitat prou ràpida com per tenir congelat el moviment de les persones i els vehicles.

Foto guanyadora del concurs fotogràfic de Bloss Group

2009-10-26T13:58:00.001+01:00

Aquesta fotografia ha estat la guanyadora del concurs fotogràfic de l'empresa Bloss Group amb els quatre elements com a tema a tractar.
Sempre és agradable rebre un premi, per molt petit que sigui. Aquest és un concurs restringit a treballadors i proveïdors de l'empresa i s'escull per votació de tots el participants.

Canon 40D. ISO 100 f:18 2s 41mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

tardorhivern...

2009-10-20T22:11:00.000+02:00

normalment mirem molt endavant i al terra cercant aquella imatge, però cal mirar també cap a munt, com aquest cas, o girar-se de cop per descubrir quelcom interessant. Al mirar a munt pel visor vaig cercar la verticalitat que dónen el faigs nus recolzant-la en un fràgil equilibri amb les fulles daurades per mitjà de les seves diagonals cercant unir ambdues estacions: la tardor daurada, l'hivern nu i l'esclaf just del sol que fa crèixer els núvols.

Canon 40D ISO 100, òptica 17-85 a 17mm f:14 obturació:1/60, balanç de blancs: automàtic. A pols.

En aquest cas la mesura de llum és complicada, quasi és un contrallum i amb un cel amb núvols molt cambiant i lluminós. Vaig prendre la mesura dues vegades, una al cel i l'altre als núvols i va ser força igualada. A la mesura que em va donar pel diafragma escollit (un f:14 per tenir el màxim de profunditat de camp però una velocitat prou elevada per no utilitzar el tres peus) la vaig sobreexposar un pas i mig vigilant que la velocitat em permeti poder disparar a pols.

Enmirallac de la tardor

2009-10-20T15:03:00.000+02:00

abans que es girés la marinada els faigs encara s'emmirallaven a l'estany de Santa Fe, tot just després de fer aquesta fotografia va entrar la boira embolcallant-ho tot. La foto tal i com la vaig prendre no transmetia el que aquest format panoràmic (retallant només la part inferior, doncs el vent ja desdibuixava el reflex dels arbres) transmet, crec jo, la solemnitat i la immensitat del bosc.

Canon 40D. ISO 100 f:29 0,6s 38mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

Núvols de tardor

2009-10-19T16:44:00.000+02:00

al Cabrerès, a Sant Julià d'en Bas, un cap de setmana amb família i, com no, amb la càmera a prop per captar la llum, en aquest cas els rajos del sol que travessen els núvols.
Canon 40D ISO100 f:14 1/80s 35mm.

tardor

2009-10-19T08:21:00.000+02:00

Tot i que encara no he pogut gaudir del colors de la tardor d'enguany. La força d'aquest faig i els colors de la tardor de l'any passat al Montseny encara perduren.
Canon 40D.ISO100 f:8 1/100 35 mm.

Qui no té un blogg...

2009-10-18T13:16:00.000+02:00

Bé, m'estreno amb el meu blog. Encara no tinc clar cap on anar però de mica en mica s'omple la pica (dita popular ;))