Boira de juny

Ja fa temps que duia de cap fotografiar la boira entre els arbres i aquest divendres passat, mentre esperava l'arribada dels companys i companyes del grup Bojos del RAW a l'apartament d'Arinsal, es va presentar una bona oportunitat. El cap de setmana començava fred, plujós amb una miqueta d'aiguaneu però semblava que el sol volia guanyar-se un trosset i els arbres van començar a jugar amb la boira. La llum del capvespre enfortia la blancor i il.luminava els verds primaverals.

Canon 40D. ISO 100 f:2.8 1/125s 200mm. Balanç de blancs: manual.

La dificultat de mesurar aquestes llums amb tantes de diferències de lluminositat, el tenir el 3 peus a l'aparcament dins del maleter del cotxe i la oportunitat del moment et fan prendre decisions agoserades com la d'obrir tant el diafragma que quasi et quedes sense profunditat i sense detall. La sort és que les parets tant verticals quasi col.loquen els arbres en un mateix pla i que la boira oculta la profunditat de la vall fins al punt de només insinuar-la. Les diferents tonalitats a les marcades diagonals insinuen les diferents profunditats de les valls i, junt amb les capricioses formes de la boira afegeixen dinamisme visual.

_______________________________________________________________________

Els comentaris rebuts des de Buzz a propòsit del to lil.lós dels núvols, m'han fet plantejar dos revelats diferents. Un en blanc i negre, molt més dramàtic i un altre revelat recuperant els colors per zones, molt més pictòric. Què us semblen?

Ben lligades

M'havien parlat molt de les postes de sol des de les platges de Càdis i he tingut l'oportunitat de viuren algunes. Després d'un complet dia de feia, agafo els tres peus i la motxil.la amb l'equip i travesso la ciutat per poder gaudir de les seves postes de sol a la Caleta. I no em va decebre. Tot i les que vaig fer, escolleixo aquesta doncs és feta en un instant de llum per a mi màgic, on els violetes agafen un clar protagonisme i encara es distingeixen els taronges, grocs i vermells de la posta. Aquella munió de barques, unes damunt la sorra humida i d'altres surant gràcies a les fortes marees de l'Atlàntic, em tenien captivat, com les cordes que les lligaven i els seu paral.lelismes.

Canon 40D. ISO 100 f:13 4s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Com que utilitzo el angular obert al màxim, em permet jugar amb les fortes diagonals que formen les cordes i aprofito per dissimular l'efecte barrilet posant l'horitzó just en el terç superior on hi ha la construcció del castell. Escullo expressament la pedra pintada del verd de les algues que la recobreixen per tenir un primer punt d'interès en el primer terç i d'on surt la corda que fa que la vista vagi a la primer barca i, després, va saltant. Per tenir una bona profunditat de camp, és en aquesta primera barca on situo l'enfoc i escolleixo un diafragma prou tancat i em recolzo en la ja pròpia profunditat que ofereix un angular. Sempre amb el tres peus parats ;)

Panoràmica al paradís

Aquests embarcadors de Formentera, tots tant iguals i alhora tots tant diferents, tenen una personalitat pròpia molt marcada pels diferents elements constructius a base de troncs, fustes i materials reciclats. Es construeixen al voltant de les petites cales que, per la seva forma, garanteixen un raser i un moviment prou suau de l'aigua a l'hora de treure i posar les barques i les arts. El tractament panoràmic ajuda a recollir tot l'horitzó de construccions garantint una situació d'espai i de lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/15s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Muntatge a partir de 5 fotografies, la càmera muntada damunt dels tres peus i mesurant la llum al punt més desfavorable, la llum central i bloquejant l'enfoc al començament dels embarcadors. El diafragma escollit garanteix una bona profunditat de camp que sumada al que ja de per sí donen els angulars permet obtenir molt de detall a tots els elements que hi surten.

Agulles de Montserrat

Ara feia dies que, ara una cosa ara una altra, no m'ha deixat temps per poder pujar cap fotografia al meu blog. Fetes les disculpes, retorno a la feina amb aquesta imatge revelada en blanc i negre d'unes fotografies fetes des de la plaça de davant el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. La tenia guardada en color però no m'acabava de fer el pes i em vaig decidir per revelar-la en blanc i negre emprant la tècnica del filtre vermell d'alt contrast, això m'ha permès obtenir aquest cel tant negre i mantenir els detalls a la pedra i als núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/320s 135mm. Balanç de blancs: manual.

Volia captar aquest dramatisme dels núvols de formació ràpida en un cel esplèndidament polaritzat en contraposició de la fragilitat i la petitesa dels escaladors que s'afanyaven a fer el cim de l'agulla.

Un any més...

...tornen aquestes dates on tots correm a tancar l'any i a desitjar bons propòsits. Aquest bons propòsits són els que es desitgen en aquesta fotografia feta per encàrrec per felicitar el Nadal i el nou any. Com que l'empresa es dedica a l'energia elèctrica (producció i distribució) i aquest any ha coincidit amb que ja no es fabricaran bombetes d'incandescència, he tingut la pensada de crear aquest raïm de 12 bombetes de baix consum com els dotze grans de raïm de la sort.

Canon 40D. ISO 100 f:4,6 1/800s 100mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

Després de connectar tots els portabombetes la segona feina va ésser anar-les col.locant per a obtenir la forma aglutinada semblant a un raïm i que es veiessin les 12 bombetes. Les vaig penjar d'un travesser per davant d'una paret color xocolata. La mesura de la llum la vaig prendre a la zona més lluminosa i la vaig sobre exposar 2 passos mantenint el diafragma que em donava la profunditat de camp necessària. Un paper blanc que va fer el rebot de la llum i dona un toc de color a la paret del fons ajudant al volum. El Photoshop em va permetre afegir la fulla de raïm i les guspires amb el filtre "destellos" que l'hi donen aquest toc màgic. La grafia, el text i l'imagotip es varen afegir en el programa de maquetació per preparar els originals per als diferents mitjans.

Aprofito, com no podria ser menys, amb aquesta mateixa fotografia, per desitjar-vos també un bon any nou ple de bons moments i fotografies.

Salut!

Sensor petit, resultats gegants

Aquesta fotografia, tot i que aquí la veieu petita, en realitat fa 2,4x2,4 metres. Està feta a partir de 9 fotografies. D'aquesta manera s'aconsegueix tenir un arxiu final amb unes mides i detalls considerables, quasi com si l'haguessim fet amb una càmera de gran format. Una dificultat afegida és, en aquest cas, la miqueta de vent que feia i que no permetia d'utilitzar velocitats massa lentes per aconseguir, amb un diafragma petit, una bona profunditat de camp i detall correcte.

Canon 40D. ISO 100 f:10 1/20s 17mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: automàtic.

Reflexos quadrats

La llum emmirallada és una bona oportunitat per capturar instantànies que aportin una lectura diferent a un motiu quotidià i, que si no fos per aquest reflex, potser no ens cridaria l'atenció. El moviment amunt i avall de persones i vehicles junt amb els elements estàtics d'arbres i fanals tots ells distorsionats i repetits fan que es crei aquesta sensació de moviment congelat que a mi, personalment, és elq ue m'atrau d'aquesta fotografia.

Canon 40D. ISO 100 f:2,8 1/60s 182mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

A l'hora de decidir l'enquadrament, amés dels objectes cal estar a l'aguait de les fortes línies que construeixen l'entramat que sustenta els vidres causants dels reflexos. Cal afinar molt bé tant l'horitzontalitat com la verticalitat d'aquestes que l'òptica triada no deforma excessivament. La mesura de la llum damunt d'objectes foscos, tot i ser reflectants, és crítica i, en aquest cas vaig subexposar la lectura del fotòmetre en mesura puntual un pas. l'Elecció del diafragma màxim de l'objectiu, tot i ser compromesa en la profunditat de camp, em va permetre poder obturar a una velocitat prou ràpida com per tenir congelat el moviment de les persones i els vehicles.