divendres, 24 de desembre de 2010

més tradicions

El pessebrisme a Catalunya és una de les tradicions artístiques i populars més arrelades. Els primers dies de gener d'aquest any, gràcies a la invitació d'en Joan i de la Núria, companys i amics de la colla de BojosdelRAW, vaig poder passar un bon matí fotografiant detalls dels pessebres de l'Agrupació Pessebrista de Terrassa i ara us en comparteixo aquesta que crec que, en l'expressió de les figures, reflexa la il·lusió amb que la quitxalla gaudeix d'aquestes festes.
 
El pessebre reprodueix la Fira de Santa Llúcia a la plaça Vella de Terrassa, és obra de Pitu Soler i les figures de Roser Albuixech. Em quedo amb aquest detall de la mainada revisant les parades i corrent amunt i avall  tot gaudint de tot el que hi ha a les parades mentre mares i pares passegen i compren encara que faci fred.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,6s 100mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, pantalla reflectora blanca i disparador.

M'agrada reproduir aquests paisatges en miniatura que són fruit de les vivències dels artistes que els construeixen, que necessiten moltes hores de dedicació i que, un cop passades aquestes dates, es desmunten per tornar a començar un nou projecte pel Nadal següent. Molts es creen després de visites a indrets, viatges o llocs propers que inspiren als pessebristes per recrear les escenes amb més o menys fidelitat.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Exposició

Aquest cop us presento un divertimento amb una fotografia presa a l'Espai d'Art Casino on exposo amb d'altres artistes calderins fins passat Reis. Jo hi presento 4 fotografies amb la intenció de fer un resum dels motius i tècniques que més m'agrada practicar.



Aquesta la vaig fer durant una deles meves guàrdies on vaig aprofitar per fotografiar totes les obres exposades. El terra d'aquesta sala és semblant a un gran tauler d'escacs que contrasta amb la nuesa de les parets. Una de les dificultats que em vaig trobar en fer aquest enquadrament és que la pauta del terra i la secció on estan penjades les meves obres no estava centrada visualment i, a més, a banda i banda i ha dues portes el que vaig fer és enquadrar el més centrat possible i, amb retoc digital, ajustar la manca de centralisme que en la presa no vaig poder fer. He aprofitat per potenciar el blanc i negre que la decoració crec que demanava i he eliminat les portes. Què us sembla?

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,3s 22mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, disparador i acabat en editor digital.

diumenge, 19 de desembre de 2010

Tradicions

Entrem en dates on rebem centenars de felicitacions, bons propòsits, apareixen maratons, programes solidaris, anuncis d'ONGs sembla que només sigui possible en aquestes dates i que la resta de l'any ho podem deixar a la caixa de guarniments dins de l'armari. Ara bé, hi ha moltes tradicions que si no les vivim sembla que ens maqui quelcom, una en la que moltes de les persones que conec hi ha intervingut d'una manera o d'altra és la representació dels Pastorets, en el meu cas els escrits per Folch i Torres que de tants participar-hi, veure'ls, acompanyar-hi a la família que crec que ja els podria dir de memòria. En la fotografia, el teatre et dóna moltes possibilitats fotogràfiques com ho és l'escenografia de l'obra que ara aprofito per mostrar-vos.


Canon 300D. ISO 1600 f:4 1/20s 18mm. Balanç de blancs: Automàtic enfoc: manual.

Aquesta escena ja en l'acte final, quan la derrota de l'Avern ja és un fet, representada a prop del públic amb una força dramàtica de l'esforç on tot i la derrota es treuen forces per tornar a lluitar. L'ombra de Satanàs, omnipresent i immensa acompanyada per les figures dels fogainers i en Llucifer recollint les noves ordres n'és la protagonista principal reforçada per la presència del fum i del llum que retalla les figures dels dos protagonistes. Una metàfora de les lluites diàries, dels dimonis que ens atrapen i afecten i que els hem de vèncer a cada moment.

Aprofito per desitjar-vos molta salut, sort i felicitat, que no calgui esperar a aquestes dates per fer-ho saber però que s'assoleixin dia rere dia.

dissabte, 20 de novembre de 2010

He guanyat el concurs de fotografia del Correfoc de Festa Major 2010

Vull compartir el goig d'haver realitzat la fotografia guanyadora del concurs fotogràfic del Correfoc de Festa Major 2010 i que serà el cartell pel Correfoc de la Festa Major de Caldes de Montbui l'any que ve. També les altres dues fotografies que vaig presentar han estat dins de les 10 finalistes i entren a formar part de l'arxiu fotogràfic del Ball de Diables de Caldes de Montbui.
La fotografia guanyadora és aquesta:


La vaig fer agenollat al terra, recolzant la càmera al terra per poder fer una exposició prou prolongada per capturar el moviment de les espurnes, la sort va ser la coincidència amb les explosions finals de vàries carretilles que varen fer com si utilitzés un flaix, congelant les figures de diables i participants.

Canon 40D. ISO 200 f:8 (amb prioritat al diafragma) 2,5s 17mm. Balanç de blancs manual enfoc a la hiperfocal

Han valorat l'originalitat de l'enquadrament, la plasticitat de les figures i el foc, el tret diferencial de les llambordes, el ventall de colors i el joc de superposició de figures amb els elements estàtics i arquitectònics.

Les altres dues meves finalistes han estat:



La primera la vaig presentar per la plasticitat del foc, la situació del lluïment de la Godra davant de la portalada barroca de l'església i la coincidència, per la velocitat d'obturació tan lenta, de la captura de fins a 9 flaixos. La segona tot el moviment porta al grupet d'infants ballant sota el foc i damunt les llambordes típiques de Caldes.

Desitjo que us agradin i ens trobem fent fotografies al proper correfoc o a l'Scaldarium.

dilluns, 8 de novembre de 2010

aprofitant la boira

En la sortida de tardor d'espaifotografic.cat ens va acompanyar tot el dia la boira baixa, en moments prou espessa com per treure tots el colors i deixar-ho en blanc i negre. 

Va ser de tornada quan en un prat vaig veure un petit arbre que em va fer aturar per capturar-lo amb la càmera. Un cop al mig de l'espai em vaig adonar de la forta diagonal que em permetia entreveure la perspectiva de la praderia d'herba alhora que la boira simplificava tot i em permet imaginar quant de gran i extens és el lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/5s 17mm. Balanç de blancs i enfoc: manual.

Aquesta imatge, però, és feta amb la suma de 6 imatges.

divendres, 29 d’octubre de 2010

El lloc on visc.

Exposició col.lectiva de fotografies d'alguns dels membres d'espaifotografic.cat.

www.espaifotografic.cat



Doncs res, que m'he enredat a muntar-la i ja està al programa del Casino de Caldes de Montbui. La inaugurem el dissabte 6 de novembre a les 19 hores, a la Sala d'Art Casino. Qui li vingui de gust i pugui, us hi espero.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Espera cap a on?


Aquesta fotografia ha esta la guanyadora del concurs mensual del col.lectiu espaifotografic.cat que es basava en il.lustrar el sentiment de Solitud. I bé, per votació de tots els participants, aquest cop l'escollida ha esta la meva.

Quan la vaig fer ja em va donar aquesta sensació en veure el contrast, una sola presència de la figura asseguda al banc i l'ombra allargada damunt del terra. A més pel moment del dia ja quasi era una fotografia en blanc i negre, quasi sense color que ja em va donar peu a revelar-la així.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/640s 35mm. Balanç de blancs: manual.

Si en voleu saber més del concurs i de la proposta del mes vinent o, sobretot, del col.lectiu:

dijous, 30 de setembre de 2010

Corretjola i pluja


Un matí plujós, gris, tot passejant pel nucli antic, pel mig d'unes tanques d'obra a mig fer apareixia una munió de corretjoles, totes elles plenes de gotes, que amb el seu color destacaven de la grisor del moment.
Extreure aquest retalls gràcies al macro permet assolir imatges força impactants. La selecció de focus i la suavitat tant del desenfoc (bokeh) i dels color ajuden a gaudir de la frescor i tranquil.litat del moment. L'enquadrament força tancat permet adivinar la forma de la flor però també diferenciar els dos mons: l'intern i l'extern de la corretjola.

Canon 40D. ISO 100 f:4,5 1/100s 100mm. Balanç de blancs: manual.

dimarts, 24 d’agost de 2010

exercici de composició

Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.
L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...
La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.

Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar:
video


divendres, 2 de juliol de 2010

guspires de llum

Aprofitar la localització fins a l'últim detall és quelcom que has de fer quan ets en un indret triat per fotografiar. Però experimentar i fer quelcom nou també et pot permetre treure resultats engrescadors o diferents del que un espera de la fotografia de paisatge. Aquest lloc és als Pirineus, ens hi va portar en Joan Roca,. La tardor ja era passada però els verds de les molses i el vermell de les fulles caigudes el feien un indret màgic amb l'ombra de les muntanyes, però el sol va entrar i va canviar completament la llum del lloc oferint l'oportunitat de capturar les espurnes de llum que brillaven damunt les gotes d'humitat. Llavors em vaig animar a experimentar emprant velocitats lentes però bellugant la càmera i aquest n'és un dels resultats.

Canon 40D. ISO 100 f:18 0,8s 85mm. Balanç de blancs: manual.


Un cop presa la mesura de llum, es tractava d'experimentar. Estant-se un moment quiet al disparar i tot seguit bellugar-se. Es creen aquest castells de llum que sorprenen alhora que mantens la informació per entendre el salt d'aigua, les pedres, la molsa i les fulles. A mi no em deixa indiferent.

dimecres, 16 de juny de 2010

Boira de juny


Ja fa temps que duia de cap fotografiar la boira entre els arbres i aquest divendres passat, mentre esperava l'arribada dels companys i companyes del grup Bojos del RAW a l'apartament d'Arinsal, es va presentar una bona oportunitat. El cap de setmana començava fred, plujós amb una miqueta d'aiguaneu però semblava que el sol volia guanyar-se un trosset i els arbres van començar a jugar amb la boira. La llum del capvespre enfortia la blancor i il.luminava els verds primaverals.

Canon 40D. ISO 100 f:2.8 1/125s 200mm. Balanç de blancs: manual.

La dificultat de mesurar aquestes llums amb tantes de diferències de lluminositat, el tenir el 3 peus a l'aparcament dins del maleter del cotxe i la oportunitat del moment et fan prendre decisions agoserades com la d'obrir tant el diafragma que quasi et quedes sense profunditat i sense detall. La sort és que les parets tant verticals quasi col.loquen els arbres en un mateix pla i que la boira oculta la profunditat de la vall fins al punt de només insinuar-la. Les diferents tonalitats a les marcades diagonals insinuen les diferents profunditats de les valls i, junt amb les capricioses formes de la boira afegeixen dinamisme visual.

_______________________________________________________________________

Els comentaris rebuts des de Buzz a propòsit del to lil.lós dels núvols, m'han fet plantejar dos revelats diferents. Un en blanc i negre, molt més dramàtic i un altre revelat recuperant els colors per zones, molt més pictòric. Què us semblen?


dissabte, 29 de maig de 2010

Ben lligades


M'havien parlat molt de les postes de sol des de les platges de Càdis i he tingut l'oportunitat de viuren algunes. Després d'un complet dia de feia, agafo els tres peus i la motxil.la amb l'equip i travesso la ciutat per poder gaudir de les seves postes de sol a la Caleta. I no em va decebre. Tot i les que vaig fer, escolleixo aquesta doncs és feta en un instant de llum per a mi màgic, on els violetes agafen un clar protagonisme i encara es distingeixen els taronges, grocs i vermells de la posta. Aquella munió de barques, unes damunt la sorra humida i d'altres surant gràcies a les fortes marees de l'Atlàntic, em tenien captivat, com les cordes que les lligaven i els seu paral.lelismes.

Canon 40D. ISO 100 f:13 4s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Com que utilitzo el angular obert al màxim, em permet jugar amb les fortes diagonals que formen les cordes i aprofito per dissimular l'efecte barrilet posant l'horitzó just en el terç superior on hi ha la construcció del castell. Escullo expressament la pedra pintada del verd de les algues que la recobreixen per tenir un primer punt d'interès en el primer terç i d'on surt la corda que fa que la vista vagi a la primer barca i, després, va saltant. Per tenir una bona profunditat de camp, és en aquesta primera barca on situo l'enfoc i escolleixo un diafragma prou tancat i em recolzo en la ja pròpia profunditat que ofereix un angular. Sempre amb el tres peus parats ;)

dijous, 13 de maig de 2010

Panoràmica al paradís

Aquests embarcadors de Formentera, tots tant iguals i alhora tots tant diferents, tenen una personalitat pròpia molt marcada pels diferents elements constructius a base de troncs, fustes i materials reciclats. Es construeixen al voltant de les petites cales que, per la seva forma, garanteixen un raser i un moviment prou suau de l'aigua a l'hora de treure i posar les barques i les arts. El tractament panoràmic ajuda a recollir tot l'horitzó de construccions garantint una situació d'espai i de lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/15s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Muntatge a partir de 5 fotografies, la càmera muntada damunt dels tres peus i mesurant la llum al punt més desfavorable, la llum central i bloquejant l'enfoc al començament dels embarcadors. El diafragma escollit garanteix una bona profunditat de camp que sumada al que ja de per sí donen els angulars permet obtenir molt de detall a tots els elements que hi surten.

dijous, 29 d’abril de 2010

Agulles de Montserrat

Ara feia dies que, ara una cosa ara una altra, no m'ha deixat temps per poder pujar cap fotografia al meu blog. Fetes les disculpes, retorno a la feina amb aquesta imatge revelada en blanc i negre d'unes fotografies fetes des de la plaça de davant el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. La tenia guardada en color però no m'acabava de fer el pes i em vaig decidir per revelar-la en blanc i negre emprant la tècnica del filtre vermell d'alt contrast, això m'ha permès obtenir aquest cel tant negre i mantenir els detalls a la pedra i als núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/320s 135mm. Balanç de blancs: manual.

Volia captar aquest dramatisme dels núvols de formació ràpida en un cel esplèndidament polaritzat en contraposició de la fragilitat i la petitesa dels escaladors que s'afanyaven a fer el cim de l'agulla.