divendres, 16 de novembre del 2012

Dues fotografies meves han tornat a ser finalistes!

Ja és oficial el veredicte del concurs d'enguany del Correfoc de Festa Major de Caldes de Montbui que organitza el Ball de Diables de Caldes i dues de les tres fotografies presentades han estat finalistes i això m'alegra molt, bé guanyar encara m'alegraria més, no cal dir-ho ;)

Si voleu gaudir de les obres guanyadores (per cert felicitats als tres guanyadors) i de totes les que s'han presentat podeu fer cap a la Cooperativa 70, que és on són exposades. La nota negativa, per posar-ne una, ha estat la poca participació d'enguany i més, després del notable èxit de les convocatòries anteriors i la bona quantitat de fotògrafs que seguien l'esdeveniment. Em consta que ja hi estan treballant per recuperar aquesta participació, ànims!

Les meves dues finalistes són aquestes:

Títol: Carretillada. Canon 5D markIII ISO 200 f:8 0,4s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.


Títol: Espatega. Canon 5D markIII ISO 200 f:8 0,3s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

dijous, 20 de setembre del 2012

Jocs de llum

Ara feia dies que, ara per un all, ara per una ceba, no tenia un moment per compartir una de les meves imatges comentada. Dic imatge per què no només hi ha el moment de la mesura de llum, enquadrament i captura sinó que hi afegeixo un petit toc de retoc digital amb Ps.
La que us presento és de la serie que ja he iniciat a compartir a 500px i a la meva pàgina de Facebook, d'aquesta última em quedo amb la presentació que em va motivar a cridar per dins Oh! i sortir càmera en ma a gaudir de la llum: Quan la boira acarona el bosc amb la complicitat del Sol mentrestant els camps llaurats demanen crits un xic d'aigua, la llum es confabula per donar-nos imatges com aquesta:

Canon 5D markIII ISO 100 f:9 1/400s 135 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture i acabat a Ps.
 Entrant a valorar la imatge poc a explicar que no sigui la composició deliberadament forçada per capturar una gran quantitat de rajos que conformen la bellesa de la llum amb la boirina. Aquesta, pel for contrallum, desdibuixa el bosc que queda amagat en un tercer i quart pla.
Vaig veure el pi solitari que lluïa rodejat per la llum que les reflectia en la rosada que humiteja l'herba i em va fer escollir aquest enquadrament una miqueta fora del cànon clàssic dels terços, però acostant-m'hi un xic. Però per arrodonir l'escena em mancava un petit punt d'inflexió, el rajos eren ben iguals ja que la disposició dels arbres del bosc que permeten el filtratge de la llum, no feien cap distinció especial. El raig de llum que he sobre-exposat gràcies a l'edició digital, triat deliberadament per afegint-hi dramatisme dona aquest protagonisme afegit a l'arbre, fent-lo encara més únic i escollit. Crec que la boirina en capes horitzontals i la gran massa sense detalls a la banda esquerra donen un equilibri visual que arrodoneix l'escena un punt teatral. Què en penseu?

dijous, 12 de juliol del 2012

A vista d'ocell

Cada cop que pujo en un avió i puc estar a la finestreta sempre em deixo a punt la càmera per mirar de capturar alguna imatge des d'un punt de vista, per a mi, poc usual. Un cop enlairats i estabilitzat el vol, la nostra posició gràcies a l'avió ens permet veure el paisatge des d'un punt de vista molt diferent al del dia a dia a no ser que siguis pilot o que la teva feina t'ho permeti. Podrem gaudir de pobles i ciutats, núvols amb les seves formes capricioses, planes amb camps conreats amb feixes multicolors, boscos, mars, rius, llacs, muntanyes... però també podrem extreure la nostra interpretació del que veiem. Amb això vull dir que ens permet un joc fotogràfic ben entretingut que segur que us farà el viatge més curt del que us esperàveu.

Canon D40 ISO 100 f:9 1/400s 58 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Sobreexposar dos passos la mesura del fotòmetre de la càmera mesurant les altes llums del núvols, ens permetrà obtenir imatges amb la mesura de llum correcta que, si fem cas del fotòmetre de la càmera, de ben segur obtindríem imatges subexposades. Això és degut a que al ser la lluminositat dominant molt propera al blanc, la cal·libració de l'aparell ens proposaria una combinació de velocitat i diafragma igual a aconseguir un gris neutre del 18% que és el patró comú de referència dels fotòmetres. Saber això ens facilitarà la mesura de la llum en moltes situacions, sobretot les extremes, com per exemple, la neu, pa platja, el desert, les albades...

D'aquesta imatge, em van captivar el rajos de la llum del sol modelats pels núvols i que resseguien un seguit de muntanyes i turons fent un camí sinuós des del primer pla fins que es perd en la llunyania. Per assolir la profunditat de camp no em va caler tancar més el diafragma ja que la distància focal i el punt d'enfocament escollit, ja donaven el resultat adient i que un cop d'ull al visor, sumat a prémer el botó a la càmera que tanca el diafragma, em va permetre de verificar.

dilluns, 4 de juny del 2012

Aprofitar les possibilitats

L'aljibe del Reales Alcázares a Sevilla és un raconet peculiar fotogràficament parlant i t'ajuda a gaudir d'uns moments de frescor si la calor esclafa.
La dificultat del lloc rau en la poca llum que hi ha i si no portes 3 peus ho fa francament difícil amb l'afegit d'estar il·luminat amb llums de tungstè i que té petites entrades laterals per on entra la claror del dia acaba d'arrodonir les diferents temperatures de color. Recolzar la càmera a la barana és una bona solució per garantir la quietud de l'aparell i mesurar la llum en els punts més clars en puntual és la manera com jo he preparat la presa d'aquestes imatges, a més crec que l'afegit de la barreja de colors de les diferents llums arrodoneix la imatge.
I Sí, aquest cop 3 d'horitzontals, no vaig fer les verticals, i ara em sap greu...ja tinc excusa per tornar-hi.
Per què això d'aprofitar les possibilitats? doncs senzillament, val la pena de mirar de treure diferents resultats dins d'un mateix lloc i explorar el que en podem treure, aquí us en presento 3 però en poden ser moltes més, no us sembla?

Les 3 amb les mateixes condicions: Canon D40 ISO 3200 f:4 1/16 17 mm. Balanç de blancs automàtic,RAW i revelat amb Aperture.


dimarts, 8 de maig del 2012

A l'hora blava

Sí, és aquell moment de la matinada o del capvespre, quan ni és clar ni fosc, quan la llum d'un to blau intens omple de color tot el que es veu, un moment de llum màgica per capturar imatges molt potents, de tonalitats fredes i a on els colors càlids de les llums destaquen per damunt de tot. Aprofitar aquests moment en la fotografia omple els records i, en molts casos, la pau que es respira s'agraeix dins els brogit del dia a dia.

Canon D40 ISO 100 f:16 20s 59 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador.

Aquest és un dels moment on el protagonisme del color agafa el lloc a la manca d'un cel o una mar amb onades més imponents. Precisament crec que la senzillesa de la imatge, sense elements impactants com grans nuvolades o onades gegantines, permet transmetre aquesta placidesa del moment, quasi en silenci, muda, ni els reflexos de les llums a la mar criden, només xiuxiuegen, fins hi tot els motos dels vaixells han emmudit. Triar la composició per tal de situar el triangle de vaixell i l'hotel Vela en una posició propera als terços, però amb un punt, crec, just de llum emmirallada, permet llegir el resultat pausadament i embadalida per sentir aquest moment de pausa d'un matí a la Barceloneta. La igualtat de llum a tot l'escena no ha fet necessari l'us de filtres de densitat neutre i el diafragma lleugerament tancant dóna el detall i la profunditat de camp suficient per garantir una imatge nítida.

dilluns, 30 d’abril del 2012

Què esteu fotografiant?

és el que ens va preguntar a l'Araceli i a mi el també company de sortida Pep quan ens va veure pal plantats amb els tres peus i apuntant a una zona de l'estany plena de residus a mig podrir que suraven lentament, empesos per l'aigua que anava omplint l'estany de Santa Fe. Cert que aquests restos de fullaraca, fang, detritus i crec que una amalgama de restes incertes no eren gaire agraïts a la vista però em va atreure com trencaven el lleuger mirall dels arbres a l'aigua, subtilment, i vaig pensar que ells mateixos podien pintar una escena prou interessant.

Canon D40 ISO 100 f:22 8s 56 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, filtre de densitat neture de 3 passos, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador.

Per poder assolir un dibuix del moviment només cal una velocitat d'obturació lenta en consonància a la velocitat del moviment que volem capturar. Com que la mesura de la llum em donava un temps d'exposició encara massa llarg, tot i tancar molt el diafragma, vaig posar un filtre de densitat neutre que em va permetre precisament això, augmentar el temps necessari per a capturar aquest moviment.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Aigua a vall

Aquesta imatge és una de les que vaig prendre a la sortida de tardor amb la companyia d'alguns dels participants a Espaifotografic.cat en la seva sortida de tardor anual. L'enquadrament el vaig triar després de voltar per un indret on la densitat de fotògrafs per metre quadrat era altíssima i havies de vigilar que no t'entressin a l'enquadrament i alhora no espatllar la fotografia d'un altre companya o company. Ja se sap en aquestes trobades, un inconvenient superat en escreix per la bona sintonia entre tots i per gaudir dels progressos, les converses i les ganes de passar-s'ho d'allò més bé de tots plegats amb la fotografia i la natura com a fils conductors.

 
Canon D40 ISO 100 f:14 8s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador remot.

Un dels valors que jo hi trobo a aquesta fotografia és la successió de plans ben diferenciada i que l'harmonia de la paleta de color acaba d'arrodonir el resultat. Un primer pla potent, composat pels tres elements més comuns de la tardor al Montseny, l'aigua, les fulles i la pedra. Un segon pla interessant pel mirall al toll d'aigua i la gran pedra que apunta cap al grup d'arbres que són els protagonistes del reflex. I un tercer pla, el fons, amb les fulles vestides dels colors de la tardor. Em crida l'atenció la facilitat amb que la mirada segueix la ziga-zaga del curs de l'aigua i alhora es fixa en tots els petits detalls que acompanyen la simfonia de colors tardorals aturant-se als punts d'interès més forts de la imatge.

dimecres, 8 de febrer del 2012

La lluna i el fred

Llegint el llibre de la National Audubon Society Guide to Nature Photography escrit per Tim Fitzharris, i que us recomano, em va cridar l'atenció una imatge dels Goosenecks del riu San Joan amb una gran Lluna plena a l'horitzó.
En les explicacions de com l'havia fet (Putting the Moon in the Picture) donava les pautes per utilitzar la doble exposició i assolir una imatge important. Val, direu que amb PS o altres programes d'edició és molt fàcil de fer, cert! Però si tenim la possibilitat de fer-la sense retoc, no és més interessant? Jo haig de dir que ho he provat però del tot no me n'he sortit encara i he acabat passant pel programari, però ho seguiré intentant.
La imatge que acompanya aquesta entrada la vaig fer recordant el que diu en el llibre però l'he acabat amb PS ;)
La lluna quedava ben situada damunt els ametllers però molt petita i amb la distància focal que portava posada d'entrada, encara més. La tècnica es basa en l'ús de dues imatges una presa amb l'angular, la del paisatge, i l'altre amb el zoom, la que captura la Lluna i la posiciona. No me'n vaig sortir de la manera "ortodoxa" ja que la primera imatge vaig capturar la Lluna i, per un bon resultat, has de tenir un horitzó o l'espai on ha d'aparèixer el més net i llis possible per obtenir un resultat creïble (queda pendent per una altra ocasió).


Canon D40 ISO 100 f:10 1/50 17 mm. Balanç de blancs automàtic, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture i PS.
La Lluna: ISO 100 f:6,3 1/40 200 mm. Tres peus i disparador remot.

Hi ha moltes coincidències en el moment de prendre la primera de les dues fotografies, el sol va fer una ullada que va il·luminar la barrera d'arbres de la dreta i feia brillar el gebre que cobria el prat fent ressaltar les marques del llaurat que, gràcies a les línies i la textura dels terrossos de terra omplen d'interès visual el terç inferior de la composició i ens porten visualment al roure que encara conserva les fulles del clor marró intens i realçat per la llum solar. El conjunt d'arbres ens acompanyen la mirada cap al dos arbres nus que assenyalen a la tercera protagonista, la Lluna que ja era a lloc, però petita, i que el 17 mm. encara enxiquia més. Però aquesta distància focal era necessaria per fer que tot el que jo volia mostrar entrés en l'enquadrament. L'us del polaritzador m'ajuda a enfosquir el blau i a contrastar el núvols que donen valor al cel igual que les marques d'arada ho fan amb el terra. Llavors vaig canviar l'objectiu i vaig fotografiar la Lluna.
Ja a casa, un cop revelat el RAW, he esborrat la Lluna de la primera imatge i he incorporat la segona captura al mateix lloc però proporcionalment més gran. Un xic d'enfoc global i ara us la mostro.

dijous, 19 de gener del 2012

Els 3 Tombs

Vaig acabar l'any amb una foto feta i pensada per a un cartell i el començo amb una fotografia escollida per a un anunci publicitari.

Es tracta d'un anunci de recolzament a la festa d'Els 3 tombs de Caldes de Montbui, una festa amb més de 130 anys d'història documentada. Durant el matí, les oportunitats fotogràfiques són molt grans al voltant de la festa des de carros engalanats, cavalls, genets, bestiari en general...

Quan vaig veure arribar la dama conduint el cotxe de cavalls vestida d'època ja va ser escollida per a una bona sessió de fotografies tot voltant el carruatge utilitzant els formats horitzontals i, com en aquest cas els verticals. La duríssima llum de les 11 del migdia de gener, fred, amb l'aire net, amb un cel molt clar feia que el contrast en les imatges fos molt fort i a l'hora amb molt de detall fet que em va fer decantar per un revelat com si fos feta amb una càmera de plàstic tipus Lomography que, degut a l'ús de lents de plàstic i a la seva construcció, aconsegueix uns resultats plàstics molt interessants.



Canon D40 ISO 100 f:10 1/125 30 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.
 
Potser el destacable de la imatge és la composició amb la forta diagonal que s'aconsegueix amb el fanal, la figura de la noia i el campanar i que permet observar la història que explica en un recorregut visual pels protagonistes de la festa, els animals, les persones i el que encara hi ha de religiós. Alhora de construir l'anunci vaig aprofitar l'espai superior dret ple de cel que em va servir per situar-hi el text principal i a la cantonada inferior i vaig situar l'electró (vestit d'època com els balladors del Ball de Plaça que es balla a la Plaça de la Font del Lleó per la tarda) assegut a la banqueta i creant una segona diagonal amb els elements gràfics contraposada i fent una x així la lectura visual torna a entra de dalt a baix acabant amb l'imagotip de l'empresa. Una segona composició és la figura humana d'esquena i la figura il·lustrada de cara, que creen un nou diàleg visual amb l'espectador. Veniu a Caldes de Montbui aquest diumenge a gaudir de la tradició!