Aprofitar els elements a manca de tres peus

No us heu trobat que, en un viatge, no heu pogut portar el tres peus al damunt? Val, hi ha tres peus pensats per a viatges que són prou petits com per a no molestar, però també hi ha llocs on no te'l deixen ni entrar. Llavors cal empescar-se-les per poder utilitzar valors de velocitat prou llargs com per obtenir l'exposició correcta pel resultat cercat al construir la imatge:

Títol: Darwin. Canon 40D ISO 100 f:6,3 1/6s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Doncs bé, a banda de recomanar-vos la visita al Museu d'Història Natural de London, us comento la construcció de la imatge. L'espai impressiona, un museu didàctic, amb una nau central plena de petits detalls, arcades i vitralls, i una llum molt suau mercès a la filtració que fan els vidres.
Volia capturar el màxim de detalls arquitectònics, fins hi tot dels vitralls, i alhora situar l'estàtua d'en Charles Darwin al centre de la imatge, posicionant-la amb el mateix valor conceptual que crec van triar per posar-la on l'han situat dins del museu, un lloc prou important pel llegat que ens va deixar. També volia mostrar cert dinamisme del lloc i, per això, vaig pensar en utilitzar una obturació prou llarga com per capturar el moviment de la gent que passeja i gaudeix del museu i aquí el problema. La solució, la barana de l'escala, al cap de munt de tot i centrada a la sala (magnífic la simetria del conjunt arquitectònic) feia una espècie de cistella on vaig recolzar la càmera i, fent vàries obturacions segudes, em va permetre prendre la imatge tot esperant el moment just de posició de les persones repartides en l'espai i amb diferents actituds.

Dues fotografies meves han tornat a ser finalistes!

Ja és oficial el veredicte del concurs d'enguany del Correfoc de Festa Major de Caldes de Montbui que organitza el Ball de Diables de Caldes i dues de les tres fotografies presentades han estat finalistes i això m'alegra molt, bé guanyar encara m'alegraria més, no cal dir-ho ;)

Si voleu gaudir de les obres guanyadores (per cert felicitats als tres guanyadors) i de totes les que s'han presentat podeu fer cap a la Cooperativa 70, que és on són exposades. La nota negativa, per posar-ne una, ha estat la poca participació d'enguany i més, després del notable èxit de les convocatòries anteriors i la bona quantitat de fotògrafs que seguien l'esdeveniment. Em consta que ja hi estan treballant per recuperar aquesta participació, ànims!

Les meves dues finalistes són aquestes:

Títol: Carretillada. Canon 5D markIII ISO 200 f:8 0,4s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Títol: Espatega. Canon 5D markIII ISO 200 f:8 0,3s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Jocs de llum

Ara feia dies que, ara per un all, ara per una ceba, no tenia un moment per compartir una de les meves imatges comentada. Dic imatge per què no només hi ha el moment de la mesura de llum, enquadrament i captura sinó que hi afegeixo un petit toc de retoc digital amb Ps.
La que us presento és de la serie que ja he iniciat a compartir a 500px i a la meva pàgina de Facebook, d'aquesta última em quedo amb la presentació que em va motivar a cridar per dins Oh! i sortir càmera en ma a gaudir de la llum: Quan la boira acarona el bosc amb la complicitat del Sol mentrestant els camps llaurats demanen crits un xic d'aigua, la llum es confabula per donar-nos imatges com aquesta:

Canon 5D markIII ISO 100 f:9 1/400s 135 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture i acabat a Ps.

 Entrant a valorar la imatge poc a explicar que no sigui la composició deliberadament forçada per capturar una gran quantitat de rajos que conformen la bellesa de la llum amb la boirina. Aquesta, pel for contrallum, desdibuixa el bosc que queda amagat en un tercer i quart pla.
Vaig veure el pi solitari que lluïa rodejat per la llum que les reflectia en la rosada que humiteja l'herba i em va fer escollir aquest enquadrament una miqueta fora del cànon clàssic dels terços, però acostant-m'hi un xic. Però per arrodonir l'escena em mancava un petit punt d'inflexió, el rajos eren ben iguals ja que la disposició dels arbres del bosc que permeten el filtratge de la llum, no feien cap distinció especial. El raig de llum que he sobre-exposat gràcies a l'edició digital, triat deliberadament per afegint-hi dramatisme dona aquest protagonisme afegit a l'arbre, fent-lo encara més únic i escollit. Crec que la boirina en capes horitzontals i la gran massa sense detalls a la banda esquerra donen un equilibri visual que arrodoneix l'escena un punt teatral. Què en penseu?

A vista d'ocell

Cada cop que pujo en un avió i puc estar a la finestreta sempre em deixo a punt la càmera per mirar de capturar alguna imatge des d'un punt de vista, per a mi, poc usual. Un cop enlairats i estabilitzat el vol, la nostra posició gràcies a l'avió ens permet veure el paisatge des d'un punt de vista molt diferent al del dia a dia a no ser que siguis pilot o que la teva feina t'ho permeti. Podrem gaudir de pobles i ciutats, núvols amb les seves formes capricioses, planes amb camps conreats amb feixes multicolors, boscos, mars, rius, llacs, muntanyes... però també podrem extreure la nostra interpretació del que veiem. Amb això vull dir que ens permet un joc fotogràfic ben entretingut que segur que us farà el viatge més curt del que us esperàveu.

Canon D40 ISO 100 f:9 1/400s 58 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Sobreexposar dos passos la mesura del fotòmetre de la càmera mesurant les altes llums del núvols, ens permetrà obtenir imatges amb la mesura de llum correcta que, si fem cas del fotòmetre de la càmera, de ben segur obtindríem imatges subexposades. Això és degut a que al ser la lluminositat dominant molt propera al blanc, la cal·libració de l'aparell ens proposaria una combinació de velocitat i diafragma igual a aconseguir un gris neutre del 18% que és el patró comú de referència dels fotòmetres. Saber això ens facilitarà la mesura de la llum en moltes situacions, sobretot les extremes, com per exemple, la neu, pa platja, el desert, les albades...

D'aquesta imatge, em van captivar el rajos de la llum del sol modelats pels núvols i que resseguien un seguit de muntanyes i turons fent un camí sinuós des del primer pla fins que es perd en la llunyania. Per assolir la profunditat de camp no em va caler tancar més el diafragma ja que la distància focal i el punt d'enfocament escollit, ja donaven el resultat adient i que un cop d'ull al visor, sumat a prémer el botó a la càmera que tanca el diafragma, em va permetre de verificar.

Galería de Quim Dasquens

La galería de Quim Dasquens en Flickr.

Aprofitar les possibilitats

L'aljibe del Reales Alcázares a Sevilla és un raconet peculiar fotogràficament parlant i t'ajuda a gaudir d'uns moments de frescor si la calor esclafa.

La dificultat del lloc rau en la poca llum que hi ha i si no portes 3 peus ho fa francament difícil amb l'afegit d'estar il·luminat amb llums de tungstè i que té petites entrades laterals per on entra la claror del dia acaba d'arrodonir les diferents temperatures de color. Recolzar la càmera a la barana és una bona solució per garantir la quietud de l'aparell i mesurar la llum en els punts més clars en puntual és la manera com jo he preparat la presa d'aquestes imatges, a més crec que l'afegit de la barreja de colors de les diferents llums arrodoneix la imatge.

I Sí, aquest cop 3 d'horitzontals, no vaig fer les verticals, i ara em sap greu...ja tinc excusa per tornar-hi.

Per què això d'aprofitar les possibilitats? doncs senzillament, val la pena de mirar de treure diferents resultats dins d'un mateix lloc i explorar el que en podem treure, aquí us en presento 3 però en poden ser moltes més, no us sembla?

 

Les 3 amb les mateixes condicions: Canon D40 ISO 3200 f:4 1/16 17 mm. Balanç de blancs automàtic,RAW i revelat amb Aperture.

A l'hora blava

Sí, és aquell moment de la matinada o del capvespre, quan ni és clar ni fosc, quan la llum d'un to blau intens omple de color tot el que es veu, un moment de llum màgica per capturar imatges molt potents, de tonalitats fredes i a on els colors càlids de les llums destaquen per damunt de tot. Aprofitar aquests moment en la fotografia omple els records i, en molts casos, la pau que es respira s'agraeix dins els brogit del dia a dia.

Canon D40 ISO 100 f:16 20s 59 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador.

Aquest és un dels moment on el protagonisme del color agafa el lloc a la manca d'un cel o una mar amb onades més imponents. Precisament crec que la senzillesa de la imatge, sense elements impactants com grans nuvolades o onades gegantines, permet transmetre aquesta placidesa del moment, quasi en silenci, muda, ni els reflexos de les llums a la mar criden, només xiuxiuegen, fins hi tot els motos dels vaixells han emmudit. Triar la composició per tal de situar el triangle de vaixell i l'hotel Vela en una posició propera als terços, però amb un punt, crec, just de llum emmirallada, permet llegir el resultat pausadament i embadalida per sentir aquest moment de pausa d'un matí a la Barceloneta. La igualtat de llum a tot l'escena no ha fet necessari l'us de filtres de densitat neutre i el diafragma lleugerament tancant dóna el detall i la profunditat de camp suficient per garantir una imatge nítida.