dimecres, 18 de novembre del 2009

Sensor petit, resultats gegants


Aquesta fotografia, tot i que aquí la veieu petita, en realitat fa 2,4x2,4 metres. Està feta a partir de 9 fotografies. D'aquesta manera s'aconsegueix tenir un arxiu final amb unes mides i detalls considerables, quasi com si l'haguessim fet amb una càmera de gran format. Una dificultat afegida és, en aquest cas, la miqueta de vent que feia i que no permetia d'utilitzar velocitats massa lentes per aconseguir, amb un diafragma petit, una bona profunditat de camp i detall correcte.

Canon 40D. ISO 100 f:10 1/20s 17mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: automàtic.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Reflexos quadrats

La llum emmirallada és una bona oportunitat per capturar instantànies que aportin una lectura diferent a un motiu quotidià i, que si no fos per aquest reflex, potser no ens cridaria l'atenció. El moviment amunt i avall de persones i vehicles junt amb els elements estàtics d'arbres i fanals tots ells distorsionats i repetits fan que es crei aquesta sensació de moviment congelat que a mi, personalment, és elq ue m'atrau d'aquesta fotografia.

Canon 40D. ISO 100 f:2,8 1/60s 182mm Tres peus i disparador. Balanç de blancs: manual.

A l'hora de decidir l'enquadrament, amés dels objectes cal estar a l'aguait de les fortes línies que construeixen l'entramat que sustenta els vidres causants dels reflexos. Cal afinar molt bé tant l'horitzontalitat com la verticalitat d'aquestes que l'òptica triada no deforma excessivament. La mesura de la llum damunt d'objectes foscos, tot i ser reflectants, és crítica i, en aquest cas vaig subexposar la lectura del fotòmetre en mesura puntual un pas. l'Elecció del diafragma màxim de l'objectiu, tot i ser compromesa en la profunditat de camp, em va permetre poder obturar a una velocitat prou ràpida com per tenir congelat el moviment de les persones i els vehicles.