dijous, 17 de novembre del 2011

A munt!

En un dia com avui, 16 de novembre, a les 15:50h,  els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 2010. També he sabut fa pocs dies que una fotografia meva de la Colla de Castellers de Caldes de Montbui ha esta triada per a la contraportada del calendari que editen pel 2012. Són les excuses perfectes per parlar d'aquesta fotografia feta a l'actuació dels Castellers de Caldes de Montbui durant la Festa Major. Una fotografia que recull, crec, la força i l'equilibri en fer la torre que van descarregar en la seva segona ronda de l'actuació.


Canon D40 ISO 100 f:8 1/60s 85 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Al tancar tant l'enquadrament centro molt la imatge en l'acció del casteller pujant, tallant-lo just per fer sortir mig cos fora del que s'arriba a veure donant a entendre aquest impuls cap a munt. També al deixar desenfocat el fons augmenta la sensació d'equilibri de les figures que omplen l'escena verticalment i centrades. Els petits detalls de les mans agafant amb força, els plecs de la roba, fins hi tot la suor, transmeten la força del moment de carregar i enfilar-se. El fet de deixar fora els peu del casteller que es veu quasi sencer i del que s'endevina davant per davant és potser el que menys m'agrada, ara crec que l'hauria d'haver fet entrar sencer però el mocador damunt del cap del casteller inferior, ajuda a construir mentalment el que manca i tot plegat potser reforça la sensació d'equilibri del castell.
El sol queia de valent, per això aquesta llum tant dura que fa que el contrast sigui tant elevat. La mesura la vaig fer puntual al pantaló blanc, a la mesura obtinguda la vaig sobre-exposar 2 passos així vaig tenir una exposició correcte.

Després del correfoc, els castells, un altre dels nostres patrimonis culturals.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Encesa creuada finalista al Correfoc de Caldes de Montbui

Aquest any el guanyador ha estat en Jordi Safont, company de fotografies al CECMO i com a tercer premi una fotografia de l'Imma Garrell companya de sortides fotogràfiques i, finalment, una meva ha estat dins de les finalistes. Caram sembla que  tot quedi a casa.
En vaig presentar 3 i aquesta és la que va estar dins de les finalistes del concurs d'enguany i que podeu veure al local de la Cooperativa 70 junt amb totes les presentades, si hi aneu podreu gaudir d'una bona mostra d'imatges del Correfoc, a més de les guanyadores i les finalistes com és obvi. D'aquesta em va agradar la llum, el joc d'espurnes i la posició dels diables encenent la pirotècnia de la Godra. A més, en la composició, crec que el fum subtil en la foscor juga molt bé amb els diferents colors de les espurnes de foc.


Canon D40 ISO 200 f:8 1/40s 38 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Les altres dues meves són:

Col·laboració infernal, on vaig aprofitar al màxim la sensibilitat digital de la càmera (tot i que normalment uso l'ISO 200) que amb una mesura puntual, m''ha permès capturar l'escena de l'encesa del Centrop dels Diables de Caldes sense un excessiu augment del soroll típic de l'us d'aquestes sensibilitats tant extremes en la D40. Aquí prenen protagonisme els dos diables de les dues colles, la local i la convidada, i els dos colors de foc ben diferenciats que il·luminen les expressions dels diables protagonistes:

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/250s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

I la tercera un retrat de la felicitat de dues diablesses del Ball de Diables de Caldes que amb la seva expressió crec que representen molt bé les ganes de gaudir de la festa.


Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/20s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

A més crec que el dinamisme que aporta el moviment difós del diable central i dels diables que s'endevinen sumades a la lluminositat global la fan un xic diferent als resultats més usuals del correfoc amb més foscor i espurnes. Fins al proper Correfoc!

dilluns, 7 de novembre del 2011

Els colors de la tardor pinten el Montseny

Aquest cop, ben acompanyat per Espaifotogràfic en la trobada de tardor, ben guiats per la Sussss, hem estat pel Montseny. La climatologia ens ha respectat ja que els dies previs i el següent a la trobada ha plogut de valent, fins hi tot durant ha plogut suaument mentre ens dispersàvem entre fajos, roures, alzines, boixos grèvols... es que hi havia més fotògrafs que bolets!
El Montseny, amb els seus colors més intensos ens envoltava i veia baixar aigua per llocs que no n'he vist a baixar des de feia molts de temps. La resclosa de Santa Fe era plena una miqueta més de la meitat de la seva capacitat i no ens oferia l'aspecte emmirallat d'altres moments però tot i això ens va oferir unes bones oportunitats fotogràfiques.




Canon D40 IS. ISO 100 f:14 0,3s 64 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Una composició crec que clàssica, de terços, on la paleta de color pren molt de protagonisme sobretot i gràcies al reflex subtil damunt l'aigua un xic moguda per la suau brisa que bufava en aquell moment, encara queien algunes gotes de pluja que amb la seva humitat encara intensifiquen més el colors de la tardor. Una imatge vertical que tanca molt la visió de l'indret però que permet deixar anar la imaginació de com és l'entorn que no es veu. La mirada es mou per les ziga-zagues de la vegetació superior amb una àmplia paleta de colors fins a caure dins del mirall que tremola a la part inferior i es relaxa. M'agrada, però l'efecte de la riba nua amb les diferents textures de terres i fulles que, si l'aigua arribés al cap de munt, no serien visibles.