La plasticitat del fang, un treball d'encàrrec

Des del primer moment en el que vaig rebre l'encàrrec de crear la imatge clau del cartell de l'exposició de ceràmiques i escultures de José Gómez i de Luís Ramos, la idea de capturar les mans modelant el fang en el torn en moviment és la que va prendre forma dins del plantejament del que seria la imatge però no acabava de trobar com explicar, sense fer un batibull, que també hi ha escultura sortint, es clar, del bodegó de peces. Un cop al taller d'en José Gómez, vaig tornar a comentar-li el que duia en ment alhora de treballar la construcció de la imatge: moviment, plasticitat, creació i volum. Quan va posar damunt el torn el cuc de fang per treballar-lo ja es va començar a construir la imatge posant cada peça al seu lloc imaginari. Vaig parar el tres peus amb la càmera i el 100 mm per jugar amb una profunditat de camp molt curta però que em permetés un control de l'enfoc molt acurat i, amb l'enquadrament ja preparat i mesurada la llum ben controlada pel capçal Bowens, vaig organitzar els elements que sortien a la imatge: els fangs i bosses de fons, els pinzells, la palangana amb l'aigua per mullar les mans... l'artista i aquest és el resultat escollit:

Canon D40 ISO 100 f:8 2s 100 mm. Balanç de blancs automàtic, llum Bowens amb una finestra de 80x60 cm blanca, pantalla reflectora blanca, tres peus, disparador de ràdio-freqüència, RAW i revelat amb Aperture.

Crec que la imatge recull els conceptes que volia donar: moviment, plasticitat, volum amb aquell punt de sorpresa de quelcom que no es mostra  de primer cop. Crec que uneix la ceràmica, el torn i el volum del seu treball alhora que ens suggereix les formes d'una escultura en un moment eteri però permanent, de la matèria primera al concepte creat. També crec que les mans parlen: modelen,  acullen, formen i bressolen la peça creada. El torn ja és aturat però en la imatge encara gira i els dos segons d'exposició capturen el moviment.

La llum lateral principal dóna el volum necessari, la pantalla reflectora permet que les ombres no siguin tant dures i la temperatura de color dels fluorescents donen color fred i verd a la màquina de pastar que fa de teló de fons i que potencia la calidesa de la pell del braços i de les mans de l'artista. És un plaer veure com neix la peça mentre les mans van acaronant el fang que gira en el torn.

El retall del format de càmera ja és fet expressament, ja sabia que volia la porció de la dreta, tot i que tota la imatge, apaïsada, la vaig fer per generar aquest time lapse on es veu com es crea l'obra i la imatge final:

I per acabar d'arrodonir aquest últim post del 2011, el cartell dissenyat amb aquesta imatge:

Bona sortida i millor entrada d'any, i ja ho sabeu, sou tots convidats a la inauguració de l'exposició Formes i Volums, el dia 7 de gener de 2012 a 2/4 de 7 de la tarda, a l'Espai d'Art Casino, entre tots els assistents a la inauguració es sortejarà una obra que els artistes han escollit per a la ocasió.

A munt!

En un dia com avui, 16 de novembre, a les 15:50h,  els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 2010. També he sabut fa pocs dies que una fotografia meva de la Colla de Castellers de Caldes de Montbui ha esta triada per a la contraportada del calendari que editen pel 2012. Són les excuses perfectes per parlar d'aquesta fotografia feta a l'actuació dels Castellers de Caldes de Montbui durant la Festa Major. Una fotografia que recull, crec, la força i l'equilibri en fer la torre que van descarregar en la seva segona ronda de l'actuació.

Canon D40 ISO 100 f:8 1/60s 85 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Al tancar tant l'enquadrament centro molt la imatge en l'acció del casteller pujant, tallant-lo just per fer sortir mig cos fora del que s'arriba a veure donant a entendre aquest impuls cap a munt. També al deixar desenfocat el fons augmenta la sensació d'equilibri de les figures que omplen l'escena verticalment i centrades. Els petits detalls de les mans agafant amb força, els plecs de la roba, fins hi tot la suor, transmeten la força del moment de carregar i enfilar-se. El fet de deixar fora els peu del casteller que es veu quasi sencer i del que s'endevina davant per davant és potser el que menys m'agrada, ara crec que l'hauria d'haver fet entrar sencer però el mocador damunt del cap del casteller inferior, ajuda a construir mentalment el que manca i tot plegat potser reforça la sensació d'equilibri del castell.
El sol queia de valent, per això aquesta llum tant dura que fa que el contrast sigui tant elevat. La mesura la vaig fer puntual al pantaló blanc, a la mesura obtinguda la vaig sobre-exposar 2 passos així vaig tenir una exposició correcte.

Després del correfoc, els castells, un altre dels nostres patrimonis culturals.

Encesa creuada finalista al Correfoc de Caldes de Montbui

Aquest any el guanyador ha estat en Jordi Safont, company de fotografies al CECMO i com a tercer premi una fotografia de l'Imma Garrell companya de sortides fotogràfiques i, finalment, una meva ha estat dins de les finalistes. Caram sembla que  tot quedi a casa.

En vaig presentar 3 i aquesta és la que va estar dins de les finalistes del concurs d'enguany i que podeu veure al local de la Cooperativa 70 junt amb totes les presentades, si hi aneu podreu gaudir d'una bona mostra d'imatges del Correfoc, a més de les guanyadores i les finalistes com és obvi. D'aquesta em va agradar la llum, el joc d'espurnes i la posició dels diables encenent la pirotècnia de la Godra. A més, en la composició, crec que el fum subtil en la foscor juga molt bé amb els diferents colors de les espurnes de foc.

Canon D40 ISO 200 f:8 1/40s 38 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Les altres dues meves són:

Col·laboració infernal, on vaig aprofitar al màxim la sensibilitat digital de la càmera (tot i que normalment uso l'ISO 200) que amb una mesura puntual, m''ha permès capturar l'escena de l'encesa del Centrop dels Diables de Caldes sense un excessiu augment del soroll típic de l'us d'aquestes sensibilitats tant extremes en la D40. Aquí prenen protagonisme els dos diables de les dues colles, la local i la convidada, i els dos colors de foc ben diferenciats que il·luminen les expressions dels diables protagonistes:

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/250s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

I la tercera un retrat de la felicitat de dues diablesses del Ball de Diables de Caldes que amb la seva expressió crec que representen molt bé les ganes de gaudir de la festa.

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/20s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

A més crec que el dinamisme que aporta el moviment difós del diable central i dels diables que s'endevinen sumades a la lluminositat global la fan un xic diferent als resultats més usuals del correfoc amb més foscor i espurnes. Fins al proper Correfoc!

Els colors de la tardor pinten el Montseny

Aquest cop, ben acompanyat per Espaifotogràfic en la trobada de tardor, ben guiats per la Sussss, hem estat pel Montseny. La climatologia ens ha respectat ja que els dies previs i el següent a la trobada ha plogut de valent, fins hi tot durant ha plogut suaument mentre ens dispersàvem entre fajos, roures, alzines, boixos grèvols... es que hi havia més fotògrafs que bolets!

El Montseny, amb els seus colors més intensos ens envoltava i veia baixar aigua per llocs que no n'he vist a baixar des de feia molts de temps. La resclosa de Santa Fe era plena una miqueta més de la meitat de la seva capacitat i no ens oferia l'aspecte emmirallat d'altres moments però tot i això ens va oferir unes bones oportunitats fotogràfiques.

Canon D40 IS. ISO 100 f:14 0,3s 64 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Una composició crec que clàssica, de terços, on la paleta de color pren molt de protagonisme sobretot i gràcies al reflex subtil damunt l'aigua un xic moguda per la suau brisa que bufava en aquell moment, encara queien algunes gotes de pluja que amb la seva humitat encara intensifiquen més el colors de la tardor. Una imatge vertical que tanca molt la visió de l'indret però que permet deixar anar la imaginació de com és l'entorn que no es veu. La mirada es mou per les ziga-zagues de la vegetació superior amb una àmplia paleta de colors fins a caure dins del mirall que tremola a la part inferior i es relaxa. M'agrada, però l'efecte de la riba nua amb les diferents textures de terres i fulles que, si l'aigua arribés al cap de munt, no serien visibles.

Camins. Cap a la Grevolosa

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de  la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?

Llum a la foscor

La notícia que ETA deixa definitivament la lluita armada és en boca de tots els mitjans de comunicació i és el que m'ha decidit de penjar aquesta entrada amb una fotografia feta des del Monte Igueldo, damunt la platja de la Concha a Donostia, aquest estiu passat, durant les festes i com a metàfora del que està passant, ja que sembla que hem arribat a un punt d'esperança dins de la foscor, aquella foscor i pluja d'aquella nit on, tot i la climatologia adversa, es va encendre aquest castell de focs del concurs internacional de Pirotècnia de Donostia. Tant de bo que les ideologies es defensin amb la paraula i no amb les armes i les opressions.

Canon D40 IS. ISO 100 f:7,1 6s 68mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, paraigües (que plovia no vegis) i processat amb Aperture.


Desprès de l'experiència de Blanes ara ja afronto millor la pirotècnia seguint els consells rebuts per la gent de l'Agrupació Fotogràfica de Blanes  com en Josep Maria Ciurana que és qui ens va fer la xerrada al voltant de la fotografia de focs i de la que ja en començo a true profit tot i la pluja persistent que mullava a tots els congregats a la balconada esplèndida de l'Igueldo.

La ciutat es reflecteix en els entrepans

Aquest setembre el començo amb l'alegria d'haver obtingut el 3r premi al III Concurs Fotogràfic Social i Solidari Kassumay, és una organització no lucrativa que treballa per a la captació de fons solidaris per a la regió del Casamance, al Senegal. M'hi va engrescar a participar l'Araceli, companya d'aventures fotogràfiques al grup Bojos del RAW. D'aquest grup també hi han participat altres components i  la Lourdes ha obtingut una menció especial amb la seva fotografia "La costumbre de la evasión", felicitats Lourdes i als dos guanyadors també, és clar.

La meva fotografia la vaig fer a Roma, aquest agost passat, em van cridar molt l'atenció la manera com molts establiments exposaven la seva oferta gastronòmica de panetones i altres menges. En aquest cas els reflexos de l'enrenou de gent amunt i avall i el tenir les façanes il·luminades pel sol al costat oposat van crear un reflex que no vaig poder estar de capturar ja que a més els rètols que hi apareixen són de diversos restaurnat. En vaig fer molts d'aquests reflexos, em van resultar atractius, potser degut a la decepció que em va produir la ciutat que crec que tenia massa idealitzada, no m'entengueu malament, té magnífics tresors però la tenia per una ciutat més bucòlica, menys bruta, més amable, mediterrània...potser va ser massa calor ;)

Canon PowerShot SX200 IS. ISO 100 f:3,4 1/200s 5mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Sí sí ho heu llegit bé, la vaig fer amb la compacta...mireu si n'estava d'afligit davant de Roma! eps! que d'aquesta compacta n'estic molt satisfet, eh? però és que en les primeres hores a la ciutat ni vaig treure la 40D de la bossa...També el gran angular de la SX200 té molt a veure amb el resultat de la imatge, ja que em va permetre, tot i el diafragma 3,4, una bona profunditat de camp, un dels valors afegits als grans angulars. Si parlem de l'enquadrament us dic que vaig jugar amb dues meitats lluminoses ven diferenciades la superior amb entrepans i reflexos lluminosos degut a la llum solar i una més fosca, a l'ombra, on apareixen els entrepans com un pautat estudiat. El joc de reflexos i textures d'aliments crec que la fa molt atraient, en Markus, un company de fatigues fotogràfiques a Espaifotografic.cat, n'és tot un especialista, crec que gràcies a seguir-li l'obra n'he pogut treure aquest i d'altres resultats, i és que tots aprenem de tots.

Setmana 27

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a  Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.

Montserrat

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.

Nuvolades de juny

Aquest dies el temps està revoltat i hi ha uns canvis en les llums i en el paisatge deguts a les nuvolades que creixen arreu i que descarreguen amb força intensitat. Aquest dimecres passat en va ser un clar exemple. Tornant cap a casa de la feina i ja des de l'AP7, els núvols em tenien pendent de les seves formes, colors... en circular per la C59 que voreja Gallecs no me'n vaig poder estar. Vaig parar uns minuts que em van oferir la possibilitat de gaudir de l'entorn natural que ara ja té els colors groguencs dels cereals i que contrastaven amb els colors blaus dels núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/60s 17mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Aquesta zona del Vallès es caracteritza per camps de conreu de secà damunt de planes lleugerament ondulades i que han quedat envoltats pels polígons industrials. La composició, un altre cop quasi de terços, ha estat triada per destacar la força dels núvols. Les ullades de sol il·luminen els cereals a clapes fet que multiplica la paleta de daurats. He procurat que els arbres que viuen arrelats a les bores dels camps facin petites ziga-zagues que permeten intuir la suavitat de les ondulacions del terreny. Si és que cada cop més aquest espai natural em té un xic de cor robat.

Les oliveres del Pinatar

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.

els fotògrafs esportius

Aprofitant l'empenta i el cap de setmana de Barça he recuperat aquesta imatge que vaig prendre al Camp Nou on, a més del Dani picant el corner, apareixen alguns dels fotògrafs que han seguit aquest Barça si més no aquesta temporada.

Canon 40D. ISO 400 f:5,6 1/100s 300mm. Programa esportiu de la càmera.

Aquest cop vaig optar per provar l'automatisme de la càmera sabent que les condicions de llum són controlades dins l'estadi. A més l'objectiu zoom em va donar problemes en diafragmes petits que, pel que sembla, és un problema mecànic que no permetia tancar el diafragma a mides petites amb la posició de màxima distància. E problema més gran era fer les fotografies des del lloc a la graderia assegut, quan la possibilitat del gol era evident quedaves enclotat al mig de gent que de sobte es posava dreta cridant Uiiiiii! jejeje en tinc moltes de fotografies totalment negres...Vaig gaudir molt amb els moviments dels fotògraf i les seves càmeres que no me'n vaig poder estar de seguir-los amb la meva.
Felicitats Campions! bona llum fotògrafs!

Solar

Aquest és el nom que he posat a aquesta fotografia que he presentat a l'exposició col·lectiva ArtBRIL a l'Espai d'Art Casino del col·lectiu ArtsGrup de Caldes de Montbui. En aquest cas he enquadrat cercant una composició d'arcs dins d'un quadrat que era la pauta de totes les obres presentades a la col·lectiva i que quan la vaig fer ja la vaig veure en aquest format quadrat ien aquesta posició que abstreu aquesta flor gegantina. La força del color és el primer que atrau d'aquesta imatge seguit del munt de detalls que, amb l'objectiu macro, n'he pogut extreure d'aquest estadi de la flor que comença a omplir-se de fruits.

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/200s 100mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS.

Recreacions digitals

Les sortides familiars de diumenge no afavoreixen arribar als llocs a l'hora adequada per fer fotografia. Aquest cop vaig retornar a Rupit per mostrar a uns amics uns dels indrets on vaig a gaudir de la fotografia. En arribar al salt del Pomareda el sol entrava ja al lloc de manera que il·luminava la banda dreta del salt amb força deixant la banda esquerra a l'ombra però no me'n vaig poder estar de provar de fer alguna fotografia  tot intentant igualar les llums (optimista que és un) però el resultat no ha estat massa "correcte" però com que el volum d'aigua i els diferents estrats de saltem resultaven agradabese m'he plantejat d'aprofitar-ho per generar aquesta infografia que mostro:

La imatge l'he aconseguida unint 4 imatges preses en vertical fins arribar al final de la línia d'ombra, llavors l'últim terç l'he fet duplicant-ne el primer de l'esquerra i fent-li mirall amb el PS. Com que damunt de zones d'aigua es dibuixaven punts de claror del sol he aprofitat per incloure els rajos solars com si travessessin les fulles dels arbres laterals. Dit i fet, amb un programa vectorial he dibuixat la plantilla de rajos de sol i els he incorporat amb el PS, tot utilitzant els filtres de desenfoc, la goma d'esborrar i l'opció de transparències de capa. Per desigualar la simetria he afegit algun arbre i detalls a les pedres. Per acabar l'he convertit al blanc i negre amb l'opció de filtre de contrast blau, enfoc i guardat.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/4s 28mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Una exposició de petit format i cuina d'autor

Mirko Carturan és del Piemonte, Itàlia, terra de grans vins i la preuada tòfona blanca i reconeguda gastronomia. Des de molt jove s’inicia en el món gastronòmic i passa pels fogons de cuiners com Gualtiero Marchesi, Savoy, El Dorado Petit, Carles Gaig, Palmira…

El seu objectiu és oferir una proposta gastronòmica sòlida, seriosa i sincera, per això té la cuina a la vista, en un marc elegant i sobri per a que cada àpat sigui un veritable plaer.

És un extracte de la presentació del restaurant Mirko Carturan de Caldes de Montbui on s'hi exposen, des d'ahir, 4 fotografies meves. Tres han estat ampliades amb Copia-ink giclée damunt de Hahnemüehle Fine Art Baryta 325 gsm · alfacellulose · brigth white i amb format final de 40x60 cm. I la quarta és una impressió amb tintes UVI d'HP damunt paper fotogràfic, laminat mat i plafonat damunt d'un suport rígid de poliestirè de 100x100x2,2 cm. i cantejat blanc.

Tot això també és una excusa per explicar la fotografia de la instal·lació en les parets que vaig fer.

El primer que em va passar pel cap va ser fer una fotografia per arxiu, però el moment de parar taules mentre preparava el trespeus em va fer afegir l'element humà que es desdibuixa pel tràfec propi de preparar l'espai pels sopars d'aquella nit que, junt amb la temperatura de color de les llums, em donava una combinació de colors molt agradable. El pautat de les columnes i parets i el patró de llums que es converteixen en objectes decoratius en la imatge i permeten recórrer amb la mirada la fotografia i fer petites parades per descobrir els diversos elements que apareixen i que es distribueixen en l'espai capturat afegint, per la perspectiva i una manca de referències visuals que delimitin clarament el principi i el final del local, una sensació d'espai quasi sense límit.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/2s 17mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Ja ho sabeu, si voleu gaudir d'un àpat de cuina d'autor acompanyats de les meves fotografies, ja teniu un lloc on anar.

Mirades

Aquest cop no parlaré d'una fotografia sinó d'un llibre on el repte és reproduir el més fidel possible l'obra pictòrica d'en Xavi Mallol exposada a l'Espai d'Art Casino, a més de copsar l'esperit que ha intentat transmetre l'artista pintor mostrant-ho en una publicació. Aquest cop he aplicat els meus coneixements com a dissenyador gràfic en: la maquetació, la tria tipogràfica i el disseny de la presentació i distribució dels textos que el propi artista m'ha facilitat per acompanyar la seva obra.

Mirades by Xavier Mallol | Make Your Own Book

Les fotografies totes les vaig fer a la pròpia sala d'exposicions mantenint el diafragma en totes les preses d'obra sencera però amb dues velocitats diferents deguts a la il·luminació de la sala que tenia petites diferències en algunes de les parets. També vaig mesurar el balanç de blancs i vaig incorporar una pauta de color en tres tomes per ajudar-me a corregir els color per tal d'acostar-los al màxima a la realitat.

Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.
Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 38mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.(en les obres de gran format)

Amb el zoom a 38 mm per poder capturar les obres de gran format i vaig tornar d'objectiu 100 macro per captar les textures de les pinzellades i els moviments de pinzell ja que són un tret característic, crec jo, de l'autor i que mostren l'esperit del treball del color, la matèria i la tècnica damunt de la tela. Aquestes les vaig fer amb el macro quasi tocant la tela però ben perpendicular per no perdre gens de detall degut a la proximitat de l'òptica, triant mostres ben representatives i ja amb la idea d'utilitzar-les com a portada i mostra de la personalitat de l'autor en el llibre.


Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.

El processat mixte entre Aperture i Photoshop, l'ús dels perfils de color, tant a la pantalla com a la creació de l'art final per producció, ha estat acurat, procurant ser fidel als colors i saturacions de l'obra original pensant en la impressió en un procés digital. El format quadrat final del llibre, de 300x300 mm. obra tancada, l'he escollit degut a que les obres principals eren en aquest format però de 1000x1000 mm. i volia poder mantenir aquest aspecte visual, amb les obres quadrades completes i aprofitar el forma obert per incloure les obres apaïsades mantenint les proporcions sense retallar-les, envoltant-les d'un espai blanc com els mateixos marcs que les acompanaven a la paret.
La portada amb un detall de la pinzellada és sòbria i alhora explica molt de l'autor amb el joc de textures i moviment, aquesta sobrietat fa que les reproduccions interiors parlin per elles mateixes, sense artificis, només amb petits textos descriptius que en Xavi em va facilitar per reforçar el que les obres expliquen, textos impresos amb una tipografia senzilla, de pal sec, que dóna tot el protagonisme al contingut del text.

Nocturnitats

La fotografia nocturna és una de les modalitats que menys he practicat i que vaig aprenent seguint blocs com el d'en www.jordibusque.com. Sortir a la natura al Vallès no permet de veure moltes estrelles sinó hi ha condicions atmosfèriques que ho afavoreixin com la d'aquests dies. El fort anticicló i la humitat baixa han afavorit que la contaminació lumínica és reduís prou com per poder gaudir d'un cel prou estrellat i, amb la companyia de l'Emilio, cap a Sant Sebastià de Montmajor a provar de fer alguna fotografia del moment.

  

Canon 40D. ISO 1600 f:5 30s 17mm. Balanç de blancs: automàtic. Trespeus i disparador.

Aquesta n'és una de les que vaig fer. Una de les complicacions ha estat cercar un element d'interès al primer pla i salvar il·luminació de la pedania que té una intensitat molt diferenciada de l'entorn i amb una temperatura de color molt ataronjada i que en el resultat m'agrada. Vaig posicionar-me de manera que els arbres tapessin una miqueta la llum directe cap a l'objectiu i vaig enquadrar de manera que sortís la constel·lació de l'Ossa Major que assenyala els pins i l'església romànica. Un primer passet per anar entrant en aquesta modalitat fotogràfica.

Fent poble. Gener

Tot i que el paisatge és el meu pal de paller al fer fotografies. També m'agrada fotografiar altres temes com en aquest cas una de les festes més importants de Caldes de Montbui que es remunta a l'època on viure o, millor dit, sobreviure, depenia de si plovia quan i amb la quantitat que tocava, quan l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Ara és una festa, quasi crec que podríem dir que és la festa major d'hivern. La festa dels 3 tombs i el ball de plaça que ja es celebra des de  fa més de 130 anys, una de les de més tradició de Catalunya. No entraré a explicar la festa ja que no és el propòsit d'aquesta entrada, però participar de forma activa a la festa o com a mer espectador et proporciona moltes oportunitats fotogràfiques que val la pena aprofitar. Una de les, per a mi, més plàstiques és la ballada del Ball a la plaça de la Font del Lleó per l'Esbart Dansaire calderí amb vestits de gala reproduïts de l'època.

Canon 40D. ISO 800 f:5 1/13s 38mm. Balanç de blancs: automàtic. Enfoc automàtic. Programa d'acció i guardat directament en JPG.

Normalment uso el format RAW però en aquest cas vaig optar per emprar els automatismes de la càmera. El que sí vaig fer va ser controlar els paràmetres bàsics com prendre la mesura de la llum a les llambordes de la plaça i pre-enfocant al mateix terra a l'alçada d'on actuen els dansaires ja que les condicions de llum i de lloc no eren massa idònies ni per uniformitat ni per intensitat i, es clar, estar rodejat de persones que també volien veure la dansa i fer les seves fotografies em feia bellugar moltes vegades.
La velocitat prou lenta a permès capturar el moviment del gir i el vol de les noies i un enquadrament un xic tancat reforça l'embolcall de gent que assisteix a l'esdeveniment popular fent la presa més intimista tot i ser un espai força obert. La personalitat del terra de la plaça amb forta pendent recull la mirada cap el grup que gira, els elements arquitectònics de les cases que envolten l'indret tanquen el conjunt com si d'un decorat es tractés i la llum artificial i freda dels fanals sumada a la llum càlida dels focus fora d'enquadrament, pinten l'escena amb una barreja de colors molt teatrals que queda encara més enfortida amb el públic que assisteix a l'acte.