Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de maig del 2012

A l'hora blava

Sí, és aquell moment de la matinada o del capvespre, quan ni és clar ni fosc, quan la llum d'un to blau intens omple de color tot el que es veu, un moment de llum màgica per capturar imatges molt potents, de tonalitats fredes i a on els colors càlids de les llums destaquen per damunt de tot. Aprofitar aquests moment en la fotografia omple els records i, en molts casos, la pau que es respira s'agraeix dins els brogit del dia a dia.

Canon D40 ISO 100 f:16 20s 59 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador.

Aquest és un dels moment on el protagonisme del color agafa el lloc a la manca d'un cel o una mar amb onades més imponents. Precisament crec que la senzillesa de la imatge, sense elements impactants com grans nuvolades o onades gegantines, permet transmetre aquesta placidesa del moment, quasi en silenci, muda, ni els reflexos de les llums a la mar criden, només xiuxiuegen, fins hi tot els motos dels vaixells han emmudit. Triar la composició per tal de situar el triangle de vaixell i l'hotel Vela en una posició propera als terços, però amb un punt, crec, just de llum emmirallada, permet llegir el resultat pausadament i embadalida per sentir aquest moment de pausa d'un matí a la Barceloneta. La igualtat de llum a tot l'escena no ha fet necessari l'us de filtres de densitat neutre i el diafragma lleugerament tancant dóna el detall i la profunditat de camp suficient per garantir una imatge nítida.

dimarts, 24 d’agost del 2010

exercici de composició

Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.
L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...
La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.

Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar: