El lloc on visc.

Exposició col.lectiva de fotografies d'alguns dels membres d'espaifotografic.cat.

www.espaifotografic.cat

Doncs res, que m'he enredat a muntar-la i ja està al programa del Casino de Caldes de Montbui. La inaugurem el dissabte 6 de novembre a les 19 hores, a la Sala d'Art Casino. Qui li vingui de gust i pugui, us hi espero.

Espera cap a on?

Aquesta fotografia ha esta la guanyadora del concurs mensual del col.lectiu espaifotografic.cat que es basava en il.lustrar el sentiment de Solitud. I bé, per votació de tots els participants, aquest cop l'escollida ha esta la meva.

Quan la vaig fer ja em va donar aquesta sensació en veure el contrast, una sola presència de la figura asseguda al banc i l'ombra allargada damunt del terra. A més pel moment del dia ja quasi era una fotografia en blanc i negre, quasi sense color que ja em va donar peu a revelar-la així.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/640s 35mm. Balanç de blancs: manual.

Si en voleu saber més del concurs i de la proposta del mes vinent o, sobretot, del col.lectiu:

http://www.espaifotografic.cat/2010/10/11/concurs-mensual-ef-setembre-10-vidre/

Corretjola i pluja

Un matí plujós, gris, tot passejant pel nucli antic, pel mig d'unes tanques d'obra a mig fer apareixia una munió de corretjoles, totes elles plenes de gotes, que amb el seu color destacaven de la grisor del moment.

Extreure aquest retalls gràcies al macro permet assolir imatges força impactants. La selecció de focus i la suavitat tant del desenfoc (bokeh) i dels color ajuden a gaudir de la frescor i tranquil.litat del moment. L'enquadrament força tancat permet adivinar la forma de la flor però també diferenciar els dos mons: l'intern i l'extern de la corretjola.

Canon 40D. ISO 100 f:4,5 1/100s 100mm. Balanç de blancs: manual.

exercici de composició

Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.

L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...

La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.

Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar:

guspires de llum

Aprofitar la localització fins a l'últim detall és quelcom que has de fer quan ets en un indret triat per fotografiar. Però experimentar i fer quelcom nou també et pot permetre treure resultats engrescadors o diferents del que un espera de la fotografia de paisatge. Aquest lloc és als Pirineus, ens hi va portar en Joan Roca,. La tardor ja era passada però els verds de les molses i el vermell de les fulles caigudes el feien un indret màgic amb l'ombra de les muntanyes, però el sol va entrar i va canviar completament la llum del lloc oferint l'oportunitat de capturar les espurnes de llum que brillaven damunt les gotes d'humitat. Llavors em vaig animar a experimentar emprant velocitats lentes però bellugant la càmera i aquest n'és un dels resultats.

Canon 40D. ISO 100 f:18 0,8s 85mm. Balanç de blancs: manual.

Un cop presa la mesura de llum, es tractava d'experimentar. Estant-se un moment quiet al disparar i tot seguit bellugar-se. Es creen aquest castells de llum que sorprenen alhora que mantens la informació per entendre el salt d'aigua, les pedres, la molsa i les fulles. A mi no em deixa indiferent.

Boira de juny

Ja fa temps que duia de cap fotografiar la boira entre els arbres i aquest divendres passat, mentre esperava l'arribada dels companys i companyes del grup Bojos del RAW a l'apartament d'Arinsal, es va presentar una bona oportunitat. El cap de setmana començava fred, plujós amb una miqueta d'aiguaneu però semblava que el sol volia guanyar-se un trosset i els arbres van començar a jugar amb la boira. La llum del capvespre enfortia la blancor i il.luminava els verds primaverals.

Canon 40D. ISO 100 f:2.8 1/125s 200mm. Balanç de blancs: manual.

La dificultat de mesurar aquestes llums amb tantes de diferències de lluminositat, el tenir el 3 peus a l'aparcament dins del maleter del cotxe i la oportunitat del moment et fan prendre decisions agoserades com la d'obrir tant el diafragma que quasi et quedes sense profunditat i sense detall. La sort és que les parets tant verticals quasi col.loquen els arbres en un mateix pla i que la boira oculta la profunditat de la vall fins al punt de només insinuar-la. Les diferents tonalitats a les marcades diagonals insinuen les diferents profunditats de les valls i, junt amb les capricioses formes de la boira afegeixen dinamisme visual.

_______________________________________________________________________

Els comentaris rebuts des de Buzz a propòsit del to lil.lós dels núvols, m'han fet plantejar dos revelats diferents. Un en blanc i negre, molt més dramàtic i un altre revelat recuperant els colors per zones, molt més pictòric. Què us semblen?

Ben lligades

M'havien parlat molt de les postes de sol des de les platges de Càdis i he tingut l'oportunitat de viuren algunes. Després d'un complet dia de feia, agafo els tres peus i la motxil.la amb l'equip i travesso la ciutat per poder gaudir de les seves postes de sol a la Caleta. I no em va decebre. Tot i les que vaig fer, escolleixo aquesta doncs és feta en un instant de llum per a mi màgic, on els violetes agafen un clar protagonisme i encara es distingeixen els taronges, grocs i vermells de la posta. Aquella munió de barques, unes damunt la sorra humida i d'altres surant gràcies a les fortes marees de l'Atlàntic, em tenien captivat, com les cordes que les lligaven i els seu paral.lelismes.

Canon 40D. ISO 100 f:13 4s 17mm. Balanç de blancs: manual.

Com que utilitzo el angular obert al màxim, em permet jugar amb les fortes diagonals que formen les cordes i aprofito per dissimular l'efecte barrilet posant l'horitzó just en el terç superior on hi ha la construcció del castell. Escullo expressament la pedra pintada del verd de les algues que la recobreixen per tenir un primer punt d'interès en el primer terç i d'on surt la corda que fa que la vista vagi a la primer barca i, després, va saltant. Per tenir una bona profunditat de camp, és en aquesta primera barca on situo l'enfoc i escolleixo un diafragma prou tancat i em recolzo en la ja pròpia profunditat que ofereix un angular. Sempre amb el tres peus parats ;)