He guanyat el concurs de fotografia del Correfoc de Festa Major 2010

Vull compartir el goig d'haver realitzat la fotografia guanyadora del concurs fotogràfic del Correfoc de Festa Major 2010 i que serà el cartell pel Correfoc de la Festa Major de Caldes de Montbui l'any que ve. També les altres dues fotografies que vaig presentar han estat dins de les 10 finalistes i entren a formar part de l'arxiu fotogràfic del Ball de Diables de Caldes de Montbui.

La fotografia guanyadora és aquesta:

La vaig fer agenollat al terra, recolzant la càmera al terra per poder fer una exposició prou prolongada per capturar el moviment de les espurnes, la sort va ser la coincidència amb les explosions finals de vàries carretilles que varen fer com si utilitzés un flaix, congelant les figures de diables i participants.

Canon 40D. ISO 200 f:8 (amb prioritat al diafragma) 2,5s 17mm. Balanç de blancs manual enfoc a la hiperfocal

Han valorat l'originalitat de l'enquadrament, la plasticitat de les figures i el foc, el tret diferencial de les llambordes, el ventall de colors i el joc de superposició de figures amb els elements estàtics i arquitectònics.

Les altres dues meves finalistes han estat:

La primera la vaig presentar per la plasticitat del foc, la situació del lluïment de la Godra davant de la portalada barroca de l'església i la coincidència, per la velocitat d'obturació tan lenta, de la captura de fins a 9 flaixos. La segona tot el moviment porta al grupet d'infants ballant sota el foc i damunt les llambordes típiques de Caldes.

Desitjo que us agradin i ens trobem fent fotografies al proper correfoc o a l'Scaldarium.

aprofitant la boira

En la sortida de tardor d'espaifotografic.cat ens va acompanyar tot el dia la boira baixa, en moments prou espessa com per treure tots el colors i deixar-ho en blanc i negre. 

Va ser de tornada quan en un prat vaig veure un petit arbre que em va fer aturar per capturar-lo amb la càmera. Un cop al mig de l'espai em vaig adonar de la forta diagonal que em permetia entreveure la perspectiva de la praderia d'herba alhora que la boira simplificava tot i em permet imaginar quant de gran i extens és el lloc.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/5s 17mm. Balanç de blancs i enfoc: manual.

Aquesta imatge, però, és feta amb la suma de 6 imatges.

El lloc on visc.

Exposició col.lectiva de fotografies d'alguns dels membres d'espaifotografic.cat.

www.espaifotografic.cat

Doncs res, que m'he enredat a muntar-la i ja està al programa del Casino de Caldes de Montbui. La inaugurem el dissabte 6 de novembre a les 19 hores, a la Sala d'Art Casino. Qui li vingui de gust i pugui, us hi espero.

Espera cap a on?

Aquesta fotografia ha esta la guanyadora del concurs mensual del col.lectiu espaifotografic.cat que es basava en il.lustrar el sentiment de Solitud. I bé, per votació de tots els participants, aquest cop l'escollida ha esta la meva.

Quan la vaig fer ja em va donar aquesta sensació en veure el contrast, una sola presència de la figura asseguda al banc i l'ombra allargada damunt del terra. A més pel moment del dia ja quasi era una fotografia en blanc i negre, quasi sense color que ja em va donar peu a revelar-la així.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/640s 35mm. Balanç de blancs: manual.

Si en voleu saber més del concurs i de la proposta del mes vinent o, sobretot, del col.lectiu:

http://www.espaifotografic.cat/2010/10/11/concurs-mensual-ef-setembre-10-vidre/

Corretjola i pluja

Un matí plujós, gris, tot passejant pel nucli antic, pel mig d'unes tanques d'obra a mig fer apareixia una munió de corretjoles, totes elles plenes de gotes, que amb el seu color destacaven de la grisor del moment.

Extreure aquest retalls gràcies al macro permet assolir imatges força impactants. La selecció de focus i la suavitat tant del desenfoc (bokeh) i dels color ajuden a gaudir de la frescor i tranquil.litat del moment. L'enquadrament força tancat permet adivinar la forma de la flor però també diferenciar els dos mons: l'intern i l'extern de la corretjola.

Canon 40D. ISO 100 f:4,5 1/100s 100mm. Balanç de blancs: manual.

exercici de composició

Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.

L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...

La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.

Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar:

guspires de llum

Aprofitar la localització fins a l'últim detall és quelcom que has de fer quan ets en un indret triat per fotografiar. Però experimentar i fer quelcom nou també et pot permetre treure resultats engrescadors o diferents del que un espera de la fotografia de paisatge. Aquest lloc és als Pirineus, ens hi va portar en Joan Roca,. La tardor ja era passada però els verds de les molses i el vermell de les fulles caigudes el feien un indret màgic amb l'ombra de les muntanyes, però el sol va entrar i va canviar completament la llum del lloc oferint l'oportunitat de capturar les espurnes de llum que brillaven damunt les gotes d'humitat. Llavors em vaig animar a experimentar emprant velocitats lentes però bellugant la càmera i aquest n'és un dels resultats.

Canon 40D. ISO 100 f:18 0,8s 85mm. Balanç de blancs: manual.

Un cop presa la mesura de llum, es tractava d'experimentar. Estant-se un moment quiet al disparar i tot seguit bellugar-se. Es creen aquest castells de llum que sorprenen alhora que mantens la informació per entendre el salt d'aigua, les pedres, la molsa i les fulles. A mi no em deixa indiferent.