Compartir, mostrar, aprendre...com ho faig i el per què ho faig al voltant de les meves fotografies.
dissabte, 29 de maig del 2010
Ben lligades
M'havien parlat molt de les postes de sol des de les platges de Càdis i he tingut l'oportunitat de viuren algunes. Després d'un complet dia de feia, agafo els tres peus i la motxil.la amb l'equip i travesso la ciutat per poder gaudir de les seves postes de sol a la Caleta. I no em va decebre. Tot i les que vaig fer, escolleixo aquesta doncs és feta en un instant de llum per a mi màgic, on els violetes agafen un clar protagonisme i encara es distingeixen els taronges, grocs i vermells de la posta. Aquella munió de barques, unes damunt la sorra humida i d'altres surant gràcies a les fortes marees de l'Atlàntic, em tenien captivat, com les cordes que les lligaven i els seu paral.lelismes.
Canon 40D. ISO 100 f:13 4s 17mm. Balanç de blancs: manual.
Com que utilitzo el angular obert al màxim, em permet jugar amb les fortes diagonals que formen les cordes i aprofito per dissimular l'efecte barrilet posant l'horitzó just en el terç superior on hi ha la construcció del castell. Escullo expressament la pedra pintada del verd de les algues que la recobreixen per tenir un primer punt d'interès en el primer terç i d'on surt la corda que fa que la vista vagi a la primer barca i, després, va saltant. Per tenir una bona profunditat de camp, és en aquesta primera barca on situo l'enfoc i escolleixo un diafragma prou tancat i em recolzo en la ja pròpia profunditat que ofereix un angular. Sempre amb el tres peus parats ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'agrada molt la foto i m'agrada molt el lloc. Hi he estat dues vegades i per desgràcia encara no estava aficionat a la fotografia i no tenia una càmera en condicions.
ResponEliminaFelicitats per la foto i per haver pogut gaudir de les postes de sol de Cádiz. Un lloc excepcional.