Quan vaig veure aquesta massa rocosa, angulada, retallada davant del blau del mar, després de baixar per una penya-segat, amb una calor enganxosa i esbufegant ;) em va semblar interessant per capturar-la.
L'ús de l'angular magnifica l'espai i enforteix la gran massa de pedra, alhora que permet assolir una imatge amb molts elements que expliquen les seves històries particulars: erosió, calor, amistat, bany, estiu, duresa, suavitat...
La mesura de llum la faig primer, triant una focal que em doni una bona profunditat de camp i la prenc puntual a la sorra quasi blanquinosa i a la pedra calcària, sobre-exposant 2 passos a la mesura del fotòmetre, i que em permet una velocitat suficientment alta per poder disparar sense trespeus (que s'ha quedat al maleter del cotxe, en fi...) però amb cura. L'enfoc el faig una miqueta per davant de la segona pedra, dins de l'aigua, així tinc força detall a tot el fotograma.
Canon 40D. ISO 100 f:8 1/85s 18mm. Balanç de blancs: manual.
Per repartir els protagonistes aplico la regla dels terços, reforçada per les fortes diagonals que situen els protagonistes humans en centres de força i les diferents masses minerals i del mar es reparteixen forçant el recorregut visual per tota la fotografia en un primer cop d'ull a les persones i en un segon als detalls de les pedres, plantes i aigua. Aquest animació crec que aclareix millor el que intento explicar:
Ai Quim en quins llocs et fiques. Interessant el vídeo, no havia mai imaginat que haguessin tants punts d'interés en una imatge.
ResponElimina