Mirko Carturan és del Piemonte, Itàlia, terra de grans vins i la preuada tòfona blanca i reconeguda gastronomia. Des de molt jove s’inicia en el món gastronòmic i passa pels fogons de cuiners com Gualtiero Marchesi, Savoy, El Dorado Petit, Carles Gaig, Palmira…
El seu objectiu és oferir una proposta gastronòmica sòlida, seriosa i sincera, per això té la cuina a la vista, en un marc elegant i sobri per a que cada àpat sigui un veritable plaer.
És un extracte de la presentació del restaurant Mirko Carturan de Caldes de Montbui on s'hi exposen, des d'ahir, 4 fotografies meves. Tres han estat ampliades amb Copia-ink giclée damunt de Hahnemüehle Fine Art Baryta 325 gsm · alfacellulose · brigth white i amb format final de 40x60 cm. I la quarta és una impressió amb tintes UVI d'HP damunt paper fotogràfic, laminat mat i plafonat damunt d'un suport rígid de poliestirè de 100x100x2,2 cm. i cantejat blanc.
Tot això també és una excusa per explicar la fotografia de la instal·lació en les parets que vaig fer.
El primer que em va passar pel cap va ser fer una fotografia per arxiu, però el moment de parar taules mentre preparava el trespeus em va fer afegir l'element humà que es desdibuixa pel tràfec propi de preparar l'espai pels sopars d'aquella nit que, junt amb la temperatura de color de les llums, em donava una combinació de colors molt agradable. El pautat de les columnes i parets i el patró de llums que es converteixen en objectes decoratius en la imatge i permeten recórrer amb la mirada la fotografia i fer petites parades per descobrir els diversos elements que apareixen i que es distribueixen en l'espai capturat afegint, per la perspectiva i una manca de referències visuals que delimitin clarament el principi i el final del local, una sensació d'espai quasi sense límit.
Canon 40D. ISO 100 f:8 1/2s 17mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.
Ja ho sabeu, si voleu gaudir d'un àpat de cuina d'autor acompanyats de les meves fotografies, ja teniu un lloc on anar.
Felicitats per l' exposició.
ResponEliminaMira que sóc de Caldes, encara que ara no hi visc i encara no he anat mai a probar.
Per cert bona noia la Txell!
Esteve, ja tens raó amb la Txell.
ResponEliminaAra ja tens una excusa per passar per Caldes i saludar-la.
Si vens (o no) estaria bé de coneixer-nos o compartir alguna sortida fotogràfica, el poble ja és comú ;)