Camins. Cap a la Grevolosa

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de  la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?