La lluna i el fred

Llegint el llibre de la National Audubon Society Guide to Nature Photography escrit per Tim Fitzharris, i que us recomano, em va cridar l'atenció una imatge dels Goosenecks del riu San Joan amb una gran Lluna plena a l'horitzó.
En les explicacions de com l'havia fet (Putting the Moon in the Picture) donava les pautes per utilitzar la doble exposició i assolir una imatge important. Val, direu que amb PS o altres programes d'edició és molt fàcil de fer, cert! Però si tenim la possibilitat de fer-la sense retoc, no és més interessant? Jo haig de dir que ho he provat però del tot no me n'he sortit encara i he acabat passant pel programari, però ho seguiré intentant.
La imatge que acompanya aquesta entrada la vaig fer recordant el que diu en el llibre però l'he acabat amb PS ;)
La lluna quedava ben situada damunt els ametllers però molt petita i amb la distància focal que portava posada d'entrada, encara més. La tècnica es basa en l'ús de dues imatges una presa amb l'angular, la del paisatge, i l'altre amb el zoom, la que captura la Lluna i la posiciona. No me'n vaig sortir de la manera "ortodoxa" ja que la primera imatge vaig capturar la Lluna i, per un bon resultat, has de tenir un horitzó o l'espai on ha d'aparèixer el més net i llis possible per obtenir un resultat creïble (queda pendent per una altra ocasió).

Canon D40 ISO 100 f:10 1/50 17 mm. Balanç de blancs automàtic, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture i PS.

La Lluna: ISO 100 f:6,3 1/40 200 mm. Tres peus i disparador remot.

Hi ha moltes coincidències en el moment de prendre la primera de les dues fotografies, el sol va fer una ullada que va il·luminar la barrera d'arbres de la dreta i feia brillar el gebre que cobria el prat fent ressaltar les marques del llaurat que, gràcies a les línies i la textura dels terrossos de terra omplen d'interès visual el terç inferior de la composició i ens porten visualment al roure que encara conserva les fulles del clor marró intens i realçat per la llum solar. El conjunt d'arbres ens acompanyen la mirada cap al dos arbres nus que assenyalen a la tercera protagonista, la Lluna que ja era a lloc, però petita, i que el 17 mm. encara enxiquia més. Però aquesta distància focal era necessaria per fer que tot el que jo volia mostrar entrés en l'enquadrament. L'us del polaritzador m'ajuda a enfosquir el blau i a contrastar el núvols que donen valor al cel igual que les marques d'arada ho fan amb el terra. Llavors vaig canviar l'objectiu i vaig fotografiar la Lluna.

Ja a casa, un cop revelat el RAW, he esborrat la Lluna de la primera imatge i he incorporat la segona captura al mateix lloc però proporcionalment més gran. Un xic d'enfoc global i ara us la mostro.