Montserrat

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.

Nuvolades de juny

Aquest dies el temps està revoltat i hi ha uns canvis en les llums i en el paisatge deguts a les nuvolades que creixen arreu i que descarreguen amb força intensitat. Aquest dimecres passat en va ser un clar exemple. Tornant cap a casa de la feina i ja des de l'AP7, els núvols em tenien pendent de les seves formes, colors... en circular per la C59 que voreja Gallecs no me'n vaig poder estar. Vaig parar uns minuts que em van oferir la possibilitat de gaudir de l'entorn natural que ara ja té els colors groguencs dels cereals i que contrastaven amb els colors blaus dels núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/60s 17mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Aquesta zona del Vallès es caracteritza per camps de conreu de secà damunt de planes lleugerament ondulades i que han quedat envoltats pels polígons industrials. La composició, un altre cop quasi de terços, ha estat triada per destacar la força dels núvols. Les ullades de sol il·luminen els cereals a clapes fet que multiplica la paleta de daurats. He procurat que els arbres que viuen arrelats a les bores dels camps facin petites ziga-zagues que permeten intuir la suavitat de les ondulacions del terreny. Si és que cada cop més aquest espai natural em té un xic de cor robat.

Les oliveres del Pinatar

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.

els fotògrafs esportius

Aprofitant l'empenta i el cap de setmana de Barça he recuperat aquesta imatge que vaig prendre al Camp Nou on, a més del Dani picant el corner, apareixen alguns dels fotògrafs que han seguit aquest Barça si més no aquesta temporada.

Canon 40D. ISO 400 f:5,6 1/100s 300mm. Programa esportiu de la càmera.

Aquest cop vaig optar per provar l'automatisme de la càmera sabent que les condicions de llum són controlades dins l'estadi. A més l'objectiu zoom em va donar problemes en diafragmes petits que, pel que sembla, és un problema mecànic que no permetia tancar el diafragma a mides petites amb la posició de màxima distància. E problema més gran era fer les fotografies des del lloc a la graderia assegut, quan la possibilitat del gol era evident quedaves enclotat al mig de gent que de sobte es posava dreta cridant Uiiiiii! jejeje en tinc moltes de fotografies totalment negres...Vaig gaudir molt amb els moviments dels fotògraf i les seves càmeres que no me'n vaig poder estar de seguir-los amb la meva.
Felicitats Campions! bona llum fotògrafs!

Solar

Aquest és el nom que he posat a aquesta fotografia que he presentat a l'exposició col·lectiva ArtBRIL a l'Espai d'Art Casino del col·lectiu ArtsGrup de Caldes de Montbui. En aquest cas he enquadrat cercant una composició d'arcs dins d'un quadrat que era la pauta de totes les obres presentades a la col·lectiva i que quan la vaig fer ja la vaig veure en aquest format quadrat ien aquesta posició que abstreu aquesta flor gegantina. La força del color és el primer que atrau d'aquesta imatge seguit del munt de detalls que, amb l'objectiu macro, n'he pogut extreure d'aquest estadi de la flor que comença a omplir-se de fruits.

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/200s 100mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS.

Recreacions digitals

Les sortides familiars de diumenge no afavoreixen arribar als llocs a l'hora adequada per fer fotografia. Aquest cop vaig retornar a Rupit per mostrar a uns amics uns dels indrets on vaig a gaudir de la fotografia. En arribar al salt del Pomareda el sol entrava ja al lloc de manera que il·luminava la banda dreta del salt amb força deixant la banda esquerra a l'ombra però no me'n vaig poder estar de provar de fer alguna fotografia  tot intentant igualar les llums (optimista que és un) però el resultat no ha estat massa "correcte" però com que el volum d'aigua i els diferents estrats de saltem resultaven agradabese m'he plantejat d'aprofitar-ho per generar aquesta infografia que mostro:

La imatge l'he aconseguida unint 4 imatges preses en vertical fins arribar al final de la línia d'ombra, llavors l'últim terç l'he fet duplicant-ne el primer de l'esquerra i fent-li mirall amb el PS. Com que damunt de zones d'aigua es dibuixaven punts de claror del sol he aprofitat per incloure els rajos solars com si travessessin les fulles dels arbres laterals. Dit i fet, amb un programa vectorial he dibuixat la plantilla de rajos de sol i els he incorporat amb el PS, tot utilitzant els filtres de desenfoc, la goma d'esborrar i l'opció de transparències de capa. Per desigualar la simetria he afegit algun arbre i detalls a les pedres. Per acabar l'he convertit al blanc i negre amb l'opció de filtre de contrast blau, enfoc i guardat.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/4s 28mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Una exposició de petit format i cuina d'autor

Mirko Carturan és del Piemonte, Itàlia, terra de grans vins i la preuada tòfona blanca i reconeguda gastronomia. Des de molt jove s’inicia en el món gastronòmic i passa pels fogons de cuiners com Gualtiero Marchesi, Savoy, El Dorado Petit, Carles Gaig, Palmira…

El seu objectiu és oferir una proposta gastronòmica sòlida, seriosa i sincera, per això té la cuina a la vista, en un marc elegant i sobri per a que cada àpat sigui un veritable plaer.

És un extracte de la presentació del restaurant Mirko Carturan de Caldes de Montbui on s'hi exposen, des d'ahir, 4 fotografies meves. Tres han estat ampliades amb Copia-ink giclée damunt de Hahnemüehle Fine Art Baryta 325 gsm · alfacellulose · brigth white i amb format final de 40x60 cm. I la quarta és una impressió amb tintes UVI d'HP damunt paper fotogràfic, laminat mat i plafonat damunt d'un suport rígid de poliestirè de 100x100x2,2 cm. i cantejat blanc.

Tot això també és una excusa per explicar la fotografia de la instal·lació en les parets que vaig fer.

El primer que em va passar pel cap va ser fer una fotografia per arxiu, però el moment de parar taules mentre preparava el trespeus em va fer afegir l'element humà que es desdibuixa pel tràfec propi de preparar l'espai pels sopars d'aquella nit que, junt amb la temperatura de color de les llums, em donava una combinació de colors molt agradable. El pautat de les columnes i parets i el patró de llums que es converteixen en objectes decoratius en la imatge i permeten recórrer amb la mirada la fotografia i fer petites parades per descobrir els diversos elements que apareixen i que es distribueixen en l'espai capturat afegint, per la perspectiva i una manca de referències visuals que delimitin clarament el principi i el final del local, una sensació d'espai quasi sense límit.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/2s 17mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Ja ho sabeu, si voleu gaudir d'un àpat de cuina d'autor acompanyats de les meves fotografies, ja teniu un lloc on anar.