Els 3 Tombs

Vaig acabar l'any amb una foto feta i pensada per a un cartell i el començo amb una fotografia escollida per a un anunci publicitari.

Es tracta d'un anunci de recolzament a la festa d'Els 3 tombs de Caldes de Montbui, una festa amb més de 130 anys d'història documentada. Durant el matí, les oportunitats fotogràfiques són molt grans al voltant de la festa des de carros engalanats, cavalls, genets, bestiari en general...

Quan vaig veure arribar la dama conduint el cotxe de cavalls vestida d'època ja va ser escollida per a una bona sessió de fotografies tot voltant el carruatge utilitzant els formats horitzontals i, com en aquest cas els verticals. La duríssima llum de les 11 del migdia de gener, fred, amb l'aire net, amb un cel molt clar feia que el contrast en les imatges fos molt fort i a l'hora amb molt de detall fet que em va fer decantar per un revelat com si fos feta amb una càmera de plàstic tipus Lomography que, degut a l'ús de lents de plàstic i a la seva construcció, aconsegueix uns resultats plàstics molt interessants.

Canon D40 ISO 100 f:10 1/125 30 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

 

Potser el destacable de la imatge és la composició amb la forta diagonal que s'aconsegueix amb el fanal, la figura de la noia i el campanar i que permet observar la història que explica en un recorregut visual pels protagonistes de la festa, els animals, les persones i el que encara hi ha de religiós. Alhora de construir l'anunci vaig aprofitar l'espai superior dret ple de cel que em va servir per situar-hi el text principal i a la cantonada inferior i vaig situar l'electró (vestit d'època com els balladors del Ball de Plaça que es balla a la Plaça de la Font del Lleó per la tarda) assegut a la banqueta i creant una segona diagonal amb els elements gràfics contraposada i fent una x així la lectura visual torna a entra de dalt a baix acabant amb l'imagotip de l'empresa. Una segona composició és la figura humana d'esquena i la figura il·lustrada de cara, que creen un nou diàleg visual amb l'espectador. Veniu a Caldes de Montbui aquest diumenge a gaudir de la tradició!

Encesa creuada finalista al Correfoc de Caldes de Montbui

Aquest any el guanyador ha estat en Jordi Safont, company de fotografies al CECMO i com a tercer premi una fotografia de l'Imma Garrell companya de sortides fotogràfiques i, finalment, una meva ha estat dins de les finalistes. Caram sembla que  tot quedi a casa.

En vaig presentar 3 i aquesta és la que va estar dins de les finalistes del concurs d'enguany i que podeu veure al local de la Cooperativa 70 junt amb totes les presentades, si hi aneu podreu gaudir d'una bona mostra d'imatges del Correfoc, a més de les guanyadores i les finalistes com és obvi. D'aquesta em va agradar la llum, el joc d'espurnes i la posició dels diables encenent la pirotècnia de la Godra. A més, en la composició, crec que el fum subtil en la foscor juga molt bé amb els diferents colors de les espurnes de foc.

Canon D40 ISO 200 f:8 1/40s 38 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Les altres dues meves són:

Col·laboració infernal, on vaig aprofitar al màxim la sensibilitat digital de la càmera (tot i que normalment uso l'ISO 200) que amb una mesura puntual, m''ha permès capturar l'escena de l'encesa del Centrop dels Diables de Caldes sense un excessiu augment del soroll típic de l'us d'aquestes sensibilitats tant extremes en la D40. Aquí prenen protagonisme els dos diables de les dues colles, la local i la convidada, i els dos colors de foc ben diferenciats que il·luminen les expressions dels diables protagonistes:

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/250s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

I la tercera un retrat de la felicitat de dues diablesses del Ball de Diables de Caldes que amb la seva expressió crec que representen molt bé les ganes de gaudir de la festa.

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/20s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

A més crec que el dinamisme que aporta el moviment difós del diable central i dels diables que s'endevinen sumades a la lluminositat global la fan un xic diferent als resultats més usuals del correfoc amb més foscor i espurnes. Fins al proper Correfoc!

Les oliveres del Pinatar

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.

Nocturnitats

La fotografia nocturna és una de les modalitats que menys he practicat i que vaig aprenent seguint blocs com el d'en www.jordibusque.com. Sortir a la natura al Vallès no permet de veure moltes estrelles sinó hi ha condicions atmosfèriques que ho afavoreixin com la d'aquests dies. El fort anticicló i la humitat baixa han afavorit que la contaminació lumínica és reduís prou com per poder gaudir d'un cel prou estrellat i, amb la companyia de l'Emilio, cap a Sant Sebastià de Montmajor a provar de fer alguna fotografia del moment.

  

Canon 40D. ISO 1600 f:5 30s 17mm. Balanç de blancs: automàtic. Trespeus i disparador.

Aquesta n'és una de les que vaig fer. Una de les complicacions ha estat cercar un element d'interès al primer pla i salvar il·luminació de la pedania que té una intensitat molt diferenciada de l'entorn i amb una temperatura de color molt ataronjada i que en el resultat m'agrada. Vaig posicionar-me de manera que els arbres tapessin una miqueta la llum directe cap a l'objectiu i vaig enquadrar de manera que sortís la constel·lació de l'Ossa Major que assenyala els pins i l'església romànica. Un primer passet per anar entrant en aquesta modalitat fotogràfica.