La ciutat es reflecteix en els entrepans

Aquest setembre el començo amb l'alegria d'haver obtingut el 3r premi al III Concurs Fotogràfic Social i Solidari Kassumay, és una organització no lucrativa que treballa per a la captació de fons solidaris per a la regió del Casamance, al Senegal. M'hi va engrescar a participar l'Araceli, companya d'aventures fotogràfiques al grup Bojos del RAW. D'aquest grup també hi han participat altres components i  la Lourdes ha obtingut una menció especial amb la seva fotografia "La costumbre de la evasión", felicitats Lourdes i als dos guanyadors també, és clar.

La meva fotografia la vaig fer a Roma, aquest agost passat, em van cridar molt l'atenció la manera com molts establiments exposaven la seva oferta gastronòmica de panetones i altres menges. En aquest cas els reflexos de l'enrenou de gent amunt i avall i el tenir les façanes il·luminades pel sol al costat oposat van crear un reflex que no vaig poder estar de capturar ja que a més els rètols que hi apareixen són de diversos restaurnat. En vaig fer molts d'aquests reflexos, em van resultar atractius, potser degut a la decepció que em va produir la ciutat que crec que tenia massa idealitzada, no m'entengueu malament, té magnífics tresors però la tenia per una ciutat més bucòlica, menys bruta, més amable, mediterrània...potser va ser massa calor ;)

Canon PowerShot SX200 IS. ISO 100 f:3,4 1/200s 5mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Sí sí ho heu llegit bé, la vaig fer amb la compacta...mireu si n'estava d'afligit davant de Roma! eps! que d'aquesta compacta n'estic molt satisfet, eh? però és que en les primeres hores a la ciutat ni vaig treure la 40D de la bossa...També el gran angular de la SX200 té molt a veure amb el resultat de la imatge, ja que em va permetre, tot i el diafragma 3,4, una bona profunditat de camp, un dels valors afegits als grans angulars. Si parlem de l'enquadrament us dic que vaig jugar amb dues meitats lluminoses ven diferenciades la superior amb entrepans i reflexos lluminosos degut a la llum solar i una més fosca, a l'ombra, on apareixen els entrepans com un pautat estudiat. El joc de reflexos i textures d'aliments crec que la fa molt atraient, en Markus, un company de fatigues fotogràfiques a Espaifotografic.cat, n'és tot un especialista, crec que gràcies a seguir-li l'obra n'he pogut treure aquest i d'altres resultats, i és que tots aprenem de tots.

Setmana 27

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a  Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.

Montserrat

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.

Nuvolades de juny

Aquest dies el temps està revoltat i hi ha uns canvis en les llums i en el paisatge deguts a les nuvolades que creixen arreu i que descarreguen amb força intensitat. Aquest dimecres passat en va ser un clar exemple. Tornant cap a casa de la feina i ja des de l'AP7, els núvols em tenien pendent de les seves formes, colors... en circular per la C59 que voreja Gallecs no me'n vaig poder estar. Vaig parar uns minuts que em van oferir la possibilitat de gaudir de l'entorn natural que ara ja té els colors groguencs dels cereals i que contrastaven amb els colors blaus dels núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/60s 17mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Aquesta zona del Vallès es caracteritza per camps de conreu de secà damunt de planes lleugerament ondulades i que han quedat envoltats pels polígons industrials. La composició, un altre cop quasi de terços, ha estat triada per destacar la força dels núvols. Les ullades de sol il·luminen els cereals a clapes fet que multiplica la paleta de daurats. He procurat que els arbres que viuen arrelats a les bores dels camps facin petites ziga-zagues que permeten intuir la suavitat de les ondulacions del terreny. Si és que cada cop més aquest espai natural em té un xic de cor robat.

Les oliveres del Pinatar

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.

els fotògrafs esportius

Aprofitant l'empenta i el cap de setmana de Barça he recuperat aquesta imatge que vaig prendre al Camp Nou on, a més del Dani picant el corner, apareixen alguns dels fotògrafs que han seguit aquest Barça si més no aquesta temporada.

Canon 40D. ISO 400 f:5,6 1/100s 300mm. Programa esportiu de la càmera.

Aquest cop vaig optar per provar l'automatisme de la càmera sabent que les condicions de llum són controlades dins l'estadi. A més l'objectiu zoom em va donar problemes en diafragmes petits que, pel que sembla, és un problema mecànic que no permetia tancar el diafragma a mides petites amb la posició de màxima distància. E problema més gran era fer les fotografies des del lloc a la graderia assegut, quan la possibilitat del gol era evident quedaves enclotat al mig de gent que de sobte es posava dreta cridant Uiiiiii! jejeje en tinc moltes de fotografies totalment negres...Vaig gaudir molt amb els moviments dels fotògraf i les seves càmeres que no me'n vaig poder estar de seguir-los amb la meva.
Felicitats Campions! bona llum fotògrafs!

Solar

Aquest és el nom que he posat a aquesta fotografia que he presentat a l'exposició col·lectiva ArtBRIL a l'Espai d'Art Casino del col·lectiu ArtsGrup de Caldes de Montbui. En aquest cas he enquadrat cercant una composició d'arcs dins d'un quadrat que era la pauta de totes les obres presentades a la col·lectiva i que quan la vaig fer ja la vaig veure en aquest format quadrat ien aquesta posició que abstreu aquesta flor gegantina. La força del color és el primer que atrau d'aquesta imatge seguit del munt de detalls que, amb l'objectiu macro, n'he pogut extreure d'aquest estadi de la flor que comença a omplir-se de fruits.

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/200s 100mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS.