A vista d'ocell

Cada cop que pujo en un avió i puc estar a la finestreta sempre em deixo a punt la càmera per mirar de capturar alguna imatge des d'un punt de vista, per a mi, poc usual. Un cop enlairats i estabilitzat el vol, la nostra posició gràcies a l'avió ens permet veure el paisatge des d'un punt de vista molt diferent al del dia a dia a no ser que siguis pilot o que la teva feina t'ho permeti. Podrem gaudir de pobles i ciutats, núvols amb les seves formes capricioses, planes amb camps conreats amb feixes multicolors, boscos, mars, rius, llacs, muntanyes... però també podrem extreure la nostra interpretació del que veiem. Amb això vull dir que ens permet un joc fotogràfic ben entretingut que segur que us farà el viatge més curt del que us esperàveu.

Canon D40 ISO 100 f:9 1/400s 58 mm. Balanç de blancs automàtic, mesura puntual, RAW i revelat amb Aperture.

Sobreexposar dos passos la mesura del fotòmetre de la càmera mesurant les altes llums del núvols, ens permetrà obtenir imatges amb la mesura de llum correcta que, si fem cas del fotòmetre de la càmera, de ben segur obtindríem imatges subexposades. Això és degut a que al ser la lluminositat dominant molt propera al blanc, la cal·libració de l'aparell ens proposaria una combinació de velocitat i diafragma igual a aconseguir un gris neutre del 18% que és el patró comú de referència dels fotòmetres. Saber això ens facilitarà la mesura de la llum en moltes situacions, sobretot les extremes, com per exemple, la neu, pa platja, el desert, les albades...

D'aquesta imatge, em van captivar el rajos de la llum del sol modelats pels núvols i que resseguien un seguit de muntanyes i turons fent un camí sinuós des del primer pla fins que es perd en la llunyania. Per assolir la profunditat de camp no em va caler tancar més el diafragma ja que la distància focal i el punt d'enfocament escollit, ja donaven el resultat adient i que un cop d'ull al visor, sumat a prémer el botó a la càmera que tanca el diafragma, em va permetre de verificar.

Aigua a vall

Aquesta imatge és una de les que vaig prendre a la sortida de tardor amb la companyia d'alguns dels participants a Espaifotografic.cat en la seva sortida de tardor anual. L'enquadrament el vaig triar després de voltar per un indret on la densitat de fotògrafs per metre quadrat era altíssima i havies de vigilar que no t'entressin a l'enquadrament i alhora no espatllar la fotografia d'un altre companya o company. Ja se sap en aquestes trobades, un inconvenient superat en escreix per la bona sintonia entre tots i per gaudir dels progressos, les converses i les ganes de passar-s'ho d'allò més bé de tots plegats amb la fotografia i la natura com a fils conductors.

 

Canon D40 ISO 100 f:14 8s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador remot.

Un dels valors que jo hi trobo a aquesta fotografia és la successió de plans ben diferenciada i que l'harmonia de la paleta de color acaba d'arrodonir el resultat. Un primer pla potent, composat pels tres elements més comuns de la tardor al Montseny, l'aigua, les fulles i la pedra. Un segon pla interessant pel mirall al toll d'aigua i la gran pedra que apunta cap al grup d'arbres que són els protagonistes del reflex. I un tercer pla, el fons, amb les fulles vestides dels colors de la tardor. Em crida l'atenció la facilitat amb que la mirada segueix la ziga-zaga del curs de l'aigua i alhora es fixa en tots els petits detalls que acompanyen la simfonia de colors tardorals aturant-se als punts d'interès més forts de la imatge.

Camins. Cap a la Grevolosa

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de  la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?

Setmana 27

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a  Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.

Montserrat

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.