Aigua a vall

Aquesta imatge és una de les que vaig prendre a la sortida de tardor amb la companyia d'alguns dels participants a Espaifotografic.cat en la seva sortida de tardor anual. L'enquadrament el vaig triar després de voltar per un indret on la densitat de fotògrafs per metre quadrat era altíssima i havies de vigilar que no t'entressin a l'enquadrament i alhora no espatllar la fotografia d'un altre companya o company. Ja se sap en aquestes trobades, un inconvenient superat en escreix per la bona sintonia entre tots i per gaudir dels progressos, les converses i les ganes de passar-s'ho d'allò més bé de tots plegats amb la fotografia i la natura com a fils conductors.

 

Canon D40 ISO 100 f:14 8s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, mirall aixecat, filtre polaritzador, RAW i revelat amb Aperture. Tres peus i disparador remot.

Un dels valors que jo hi trobo a aquesta fotografia és la successió de plans ben diferenciada i que l'harmonia de la paleta de color acaba d'arrodonir el resultat. Un primer pla potent, composat pels tres elements més comuns de la tardor al Montseny, l'aigua, les fulles i la pedra. Un segon pla interessant pel mirall al toll d'aigua i la gran pedra que apunta cap al grup d'arbres que són els protagonistes del reflex. I un tercer pla, el fons, amb les fulles vestides dels colors de la tardor. Em crida l'atenció la facilitat amb que la mirada segueix la ziga-zaga del curs de l'aigua i alhora es fixa en tots els petits detalls que acompanyen la simfonia de colors tardorals aturant-se als punts d'interès més forts de la imatge.

Els colors de la tardor pinten el Montseny

Aquest cop, ben acompanyat per Espaifotogràfic en la trobada de tardor, ben guiats per la Sussss, hem estat pel Montseny. La climatologia ens ha respectat ja que els dies previs i el següent a la trobada ha plogut de valent, fins hi tot durant ha plogut suaument mentre ens dispersàvem entre fajos, roures, alzines, boixos grèvols... es que hi havia més fotògrafs que bolets!

El Montseny, amb els seus colors més intensos ens envoltava i veia baixar aigua per llocs que no n'he vist a baixar des de feia molts de temps. La resclosa de Santa Fe era plena una miqueta més de la meitat de la seva capacitat i no ens oferia l'aspecte emmirallat d'altres moments però tot i això ens va oferir unes bones oportunitats fotogràfiques.

Canon D40 IS. ISO 100 f:14 0,3s 64 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Una composició crec que clàssica, de terços, on la paleta de color pren molt de protagonisme sobretot i gràcies al reflex subtil damunt l'aigua un xic moguda per la suau brisa que bufava en aquell moment, encara queien algunes gotes de pluja que amb la seva humitat encara intensifiquen més el colors de la tardor. Una imatge vertical que tanca molt la visió de l'indret però que permet deixar anar la imaginació de com és l'entorn que no es veu. La mirada es mou per les ziga-zagues de la vegetació superior amb una àmplia paleta de colors fins a caure dins del mirall que tremola a la part inferior i es relaxa. M'agrada, però l'efecte de la riba nua amb les diferents textures de terres i fulles que, si l'aigua arribés al cap de munt, no serien visibles.

tardorhivern...

normalment mirem molt endavant i al terra cercant aquella imatge, però cal mirar també cap a munt, com aquest cas, o girar-se de cop per descubrir quelcom interessant. Al mirar a munt pel visor vaig cercar la verticalitat que dónen el faigs nus recolzant-la en un fràgil equilibri amb les fulles daurades per mitjà de les seves diagonals cercant unir ambdues estacions: la tardor daurada, l'hivern nu i l'esclaf just del sol que fa crèixer els núvols.

Canon 40D ISO 100, òptica 17-85 a 17mm f:14 obturació:1/60, balanç de blancs: automàtic. A pols.

En aquest cas la mesura de llum és complicada, quasi és un contrallum i amb un cel amb núvols molt cambiant i lluminós. Vaig prendre la mesura dues vegades, una al cel i l'altre als núvols i va ser força igualada. A la mesura que em va donar pel diafragma escollit (un f:14 per tenir el màxim de profunditat de camp però una velocitat prou elevada per no utilitzar el tres peus) la vaig sobreexposar un pas i mig vigilant que la velocitat em permeti poder disparar a pols.

tardor

Tot i que encara no he pogut gaudir del colors de la tardor d'enguany. La força d'aquest faig i els colors de la tardor de l'any passat al Montseny encara perduren.
Canon 40D.ISO100 f:8 1/100 35 mm.