Camins. Cap a la Grevolosa

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de  la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?

Llum a la foscor

La notícia que ETA deixa definitivament la lluita armada és en boca de tots els mitjans de comunicació i és el que m'ha decidit de penjar aquesta entrada amb una fotografia feta des del Monte Igueldo, damunt la platja de la Concha a Donostia, aquest estiu passat, durant les festes i com a metàfora del que està passant, ja que sembla que hem arribat a un punt d'esperança dins de la foscor, aquella foscor i pluja d'aquella nit on, tot i la climatologia adversa, es va encendre aquest castell de focs del concurs internacional de Pirotècnia de Donostia. Tant de bo que les ideologies es defensin amb la paraula i no amb les armes i les opressions.

Canon D40 IS. ISO 100 f:7,1 6s 68mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, paraigües (que plovia no vegis) i processat amb Aperture.


Desprès de l'experiència de Blanes ara ja afronto millor la pirotècnia seguint els consells rebuts per la gent de l'Agrupació Fotogràfica de Blanes  com en Josep Maria Ciurana que és qui ens va fer la xerrada al voltant de la fotografia de focs i de la que ja en començo a true profit tot i la pluja persistent que mullava a tots els congregats a la balconada esplèndida de l'Igueldo.

La ciutat es reflecteix en els entrepans

Aquest setembre el començo amb l'alegria d'haver obtingut el 3r premi al III Concurs Fotogràfic Social i Solidari Kassumay, és una organització no lucrativa que treballa per a la captació de fons solidaris per a la regió del Casamance, al Senegal. M'hi va engrescar a participar l'Araceli, companya d'aventures fotogràfiques al grup Bojos del RAW. D'aquest grup també hi han participat altres components i  la Lourdes ha obtingut una menció especial amb la seva fotografia "La costumbre de la evasión", felicitats Lourdes i als dos guanyadors també, és clar.

La meva fotografia la vaig fer a Roma, aquest agost passat, em van cridar molt l'atenció la manera com molts establiments exposaven la seva oferta gastronòmica de panetones i altres menges. En aquest cas els reflexos de l'enrenou de gent amunt i avall i el tenir les façanes il·luminades pel sol al costat oposat van crear un reflex que no vaig poder estar de capturar ja que a més els rètols que hi apareixen són de diversos restaurnat. En vaig fer molts d'aquests reflexos, em van resultar atractius, potser degut a la decepció que em va produir la ciutat que crec que tenia massa idealitzada, no m'entengueu malament, té magnífics tresors però la tenia per una ciutat més bucòlica, menys bruta, més amable, mediterrània...potser va ser massa calor ;)

Canon PowerShot SX200 IS. ISO 100 f:3,4 1/200s 5mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Sí sí ho heu llegit bé, la vaig fer amb la compacta...mireu si n'estava d'afligit davant de Roma! eps! que d'aquesta compacta n'estic molt satisfet, eh? però és que en les primeres hores a la ciutat ni vaig treure la 40D de la bossa...També el gran angular de la SX200 té molt a veure amb el resultat de la imatge, ja que em va permetre, tot i el diafragma 3,4, una bona profunditat de camp, un dels valors afegits als grans angulars. Si parlem de l'enquadrament us dic que vaig jugar amb dues meitats lluminoses ven diferenciades la superior amb entrepans i reflexos lluminosos degut a la llum solar i una més fosca, a l'ombra, on apareixen els entrepans com un pautat estudiat. El joc de reflexos i textures d'aliments crec que la fa molt atraient, en Markus, un company de fatigues fotogràfiques a Espaifotografic.cat, n'és tot un especialista, crec que gràcies a seguir-li l'obra n'he pogut treure aquest i d'altres resultats, i és que tots aprenem de tots.

Setmana 27

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a  Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.

Montserrat

Aquests dies de temps mogut, les oportunitats fotogràfiques sovintegen. Aquesta imatge no em vaig estar de fer-la. La vaig veure des de la finestra estant i dit i fet, agafo la càmera i cap al balcó. El dia era gris i feia poc que no plovia desprès de quasi tota la nit de fer-ho intermitentment. Els núvols embolcallaven el massis de Montserrat i oferia una panoràmica esplèndida i un seguit de formes de núvols, agulles i roca capritxoses. També era fabulós veure una quantitat important de falciots amunt i avall capturant en ple vol els insectes dels que s'alimenten, primer vaig pensar que eren taques al sensor però no, eren els ocells que volen tant ràpids que surten moguts tot i la velocitat d'obturació de 1/320!

Canon 40D. ISO 100 f:5,6 1/320s 300mm. Balanç de blancs automàtic. 7 fotografies verticals unides i revelades en Blanc i Negre amb filtre verd amb PS (mida final 3000x1300 mm. a 72dpi)

Com que el zoom no em permetia poder-me acostar per seleccionar les formes de roca, agulla i núvols, vaig optar per treure una imatge en format panoràmic que, pel fet de fer la seqüència d'imatges en format vertical, m'ha permès obtenir una quantitat de cel més gran que si les fotografies les hagués pres horitzontalment. El dia ja era gris i els valor dels colors no aporten valor al resultat de la imatge, per això he optat pel blanc i negre reforçant el contrast i el detall en els núvols i obtenint una força visual que amb els colors no tenia.

Nuvolades de juny

Aquest dies el temps està revoltat i hi ha uns canvis en les llums i en el paisatge deguts a les nuvolades que creixen arreu i que descarreguen amb força intensitat. Aquest dimecres passat en va ser un clar exemple. Tornant cap a casa de la feina i ja des de l'AP7, els núvols em tenien pendent de les seves formes, colors... en circular per la C59 que voreja Gallecs no me'n vaig poder estar. Vaig parar uns minuts que em van oferir la possibilitat de gaudir de l'entorn natural que ara ja té els colors groguencs dels cereals i que contrastaven amb els colors blaus dels núvols.

Canon 40D. ISO 100 f:13 1/60s 17mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Aquesta zona del Vallès es caracteritza per camps de conreu de secà damunt de planes lleugerament ondulades i que han quedat envoltats pels polígons industrials. La composició, un altre cop quasi de terços, ha estat triada per destacar la força dels núvols. Les ullades de sol il·luminen els cereals a clapes fet que multiplica la paleta de daurats. He procurat que els arbres que viuen arrelats a les bores dels camps facin petites ziga-zagues que permeten intuir la suavitat de les ondulacions del terreny. Si és que cada cop més aquest espai natural em té un xic de cor robat.

Les oliveres del Pinatar

Aquest matí m'he llevat aviat per mirar de fer unes fotografies de Caldes però encara guspirejava, he anat voltant-la fins que e en un instant ha sortit durant uns segons els sol amb la calidesa de la llum de primera hora que ha il·luminat les oliveres del camí del Pinatar cap al Roure Gros, si a més hi afegim que ha plogut força, el vermell característic del terra argil·lós característic de l'indret s'ha potenciat amb el to de la llum solar. Un camí força pintat per artistes Calderins i foranes i que en aquest cas les ha pintat el sol, jo només l'he capturada.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/8s 22mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Una composició en terços crec que agradable on el color juga un important paper i la distribució en diagonals de les línies de força acompanyen la mirada camí enllà. Crec que el dibuix de les formes de les nuvolades hi afegeixen un plus d'interès al cel que acaba d'arrodonir la imatge.