Recreacions digitals

Les sortides familiars de diumenge no afavoreixen arribar als llocs a l'hora adequada per fer fotografia. Aquest cop vaig retornar a Rupit per mostrar a uns amics uns dels indrets on vaig a gaudir de la fotografia. En arribar al salt del Pomareda el sol entrava ja al lloc de manera que il·luminava la banda dreta del salt amb força deixant la banda esquerra a l'ombra però no me'n vaig poder estar de provar de fer alguna fotografia  tot intentant igualar les llums (optimista que és un) però el resultat no ha estat massa "correcte" però com que el volum d'aigua i els diferents estrats de saltem resultaven agradabese m'he plantejat d'aprofitar-ho per generar aquesta infografia que mostro:

La imatge l'he aconseguida unint 4 imatges preses en vertical fins arribar al final de la línia d'ombra, llavors l'últim terç l'he fet duplicant-ne el primer de l'esquerra i fent-li mirall amb el PS. Com que damunt de zones d'aigua es dibuixaven punts de claror del sol he aprofitat per incloure els rajos solars com si travessessin les fulles dels arbres laterals. Dit i fet, amb un programa vectorial he dibuixat la plantilla de rajos de sol i els he incorporat amb el PS, tot utilitzant els filtres de desenfoc, la goma d'esborrar i l'opció de transparències de capa. Per desigualar la simetria he afegit algun arbre i detalls a les pedres. Per acabar l'he convertit al blanc i negre amb l'opció de filtre de contrast blau, enfoc i guardat.

Canon 40D. ISO 100 f:16 1/4s 28mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Una exposició de petit format i cuina d'autor

Mirko Carturan és del Piemonte, Itàlia, terra de grans vins i la preuada tòfona blanca i reconeguda gastronomia. Des de molt jove s’inicia en el món gastronòmic i passa pels fogons de cuiners com Gualtiero Marchesi, Savoy, El Dorado Petit, Carles Gaig, Palmira…

El seu objectiu és oferir una proposta gastronòmica sòlida, seriosa i sincera, per això té la cuina a la vista, en un marc elegant i sobri per a que cada àpat sigui un veritable plaer.

És un extracte de la presentació del restaurant Mirko Carturan de Caldes de Montbui on s'hi exposen, des d'ahir, 4 fotografies meves. Tres han estat ampliades amb Copia-ink giclée damunt de Hahnemüehle Fine Art Baryta 325 gsm · alfacellulose · brigth white i amb format final de 40x60 cm. I la quarta és una impressió amb tintes UVI d'HP damunt paper fotogràfic, laminat mat i plafonat damunt d'un suport rígid de poliestirè de 100x100x2,2 cm. i cantejat blanc.

Tot això també és una excusa per explicar la fotografia de la instal·lació en les parets que vaig fer.

El primer que em va passar pel cap va ser fer una fotografia per arxiu, però el moment de parar taules mentre preparava el trespeus em va fer afegir l'element humà que es desdibuixa pel tràfec propi de preparar l'espai pels sopars d'aquella nit que, junt amb la temperatura de color de les llums, em donava una combinació de colors molt agradable. El pautat de les columnes i parets i el patró de llums que es converteixen en objectes decoratius en la imatge i permeten recórrer amb la mirada la fotografia i fer petites parades per descobrir els diversos elements que apareixen i que es distribueixen en l'espai capturat afegint, per la perspectiva i una manca de referències visuals que delimitin clarament el principi i el final del local, una sensació d'espai quasi sense límit.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1/2s 17mm. Balanç de blancs: automàtic i ajustat al PS. Trespeus i disparador.

Ja ho sabeu, si voleu gaudir d'un àpat de cuina d'autor acompanyats de les meves fotografies, ja teniu un lloc on anar.

Mirades

Aquest cop no parlaré d'una fotografia sinó d'un llibre on el repte és reproduir el més fidel possible l'obra pictòrica d'en Xavi Mallol exposada a l'Espai d'Art Casino, a més de copsar l'esperit que ha intentat transmetre l'artista pintor mostrant-ho en una publicació. Aquest cop he aplicat els meus coneixements com a dissenyador gràfic en: la maquetació, la tria tipogràfica i el disseny de la presentació i distribució dels textos que el propi artista m'ha facilitat per acompanyar la seva obra.

Mirades by Xavier Mallol | Make Your Own Book

Les fotografies totes les vaig fer a la pròpia sala d'exposicions mantenint el diafragma en totes les preses d'obra sencera però amb dues velocitats diferents deguts a la il·luminació de la sala que tenia petites diferències en algunes de les parets. També vaig mesurar el balanç de blancs i vaig incorporar una pauta de color en tres tomes per ajudar-me a corregir els color per tal d'acostar-los al màxima a la realitat.

Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.
Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 38mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.(en les obres de gran format)

Amb el zoom a 38 mm per poder capturar les obres de gran format i vaig tornar d'objectiu 100 macro per captar les textures de les pinzellades i els moviments de pinzell ja que són un tret característic, crec jo, de l'autor i que mostren l'esperit del treball del color, la matèria i la tècnica damunt de la tela. Aquestes les vaig fer amb el macro quasi tocant la tela però ben perpendicular per no perdre gens de detall degut a la proximitat de l'òptica, triant mostres ben representatives i ja amb la idea d'utilitzar-les com a portada i mostra de la personalitat de l'autor en el llibre.


Canon 40D. ISO 100 f:8 0,8s/1s 100mm. Balanç de blancs: manual. Trespeus i disparador.

El processat mixte entre Aperture i Photoshop, l'ús dels perfils de color, tant a la pantalla com a la creació de l'art final per producció, ha estat acurat, procurant ser fidel als colors i saturacions de l'obra original pensant en la impressió en un procés digital. El format quadrat final del llibre, de 300x300 mm. obra tancada, l'he escollit degut a que les obres principals eren en aquest format però de 1000x1000 mm. i volia poder mantenir aquest aspecte visual, amb les obres quadrades completes i aprofitar el forma obert per incloure les obres apaïsades mantenint les proporcions sense retallar-les, envoltant-les d'un espai blanc com els mateixos marcs que les acompanaven a la paret.
La portada amb un detall de la pinzellada és sòbria i alhora explica molt de l'autor amb el joc de textures i moviment, aquesta sobrietat fa que les reproduccions interiors parlin per elles mateixes, sense artificis, només amb petits textos descriptius que en Xavi em va facilitar per reforçar el que les obres expliquen, textos impresos amb una tipografia senzilla, de pal sec, que dóna tot el protagonisme al contingut del text.

Nocturnitats

La fotografia nocturna és una de les modalitats que menys he practicat i que vaig aprenent seguint blocs com el d'en www.jordibusque.com. Sortir a la natura al Vallès no permet de veure moltes estrelles sinó hi ha condicions atmosfèriques que ho afavoreixin com la d'aquests dies. El fort anticicló i la humitat baixa han afavorit que la contaminació lumínica és reduís prou com per poder gaudir d'un cel prou estrellat i, amb la companyia de l'Emilio, cap a Sant Sebastià de Montmajor a provar de fer alguna fotografia del moment.

  

Canon 40D. ISO 1600 f:5 30s 17mm. Balanç de blancs: automàtic. Trespeus i disparador.

Aquesta n'és una de les que vaig fer. Una de les complicacions ha estat cercar un element d'interès al primer pla i salvar il·luminació de la pedania que té una intensitat molt diferenciada de l'entorn i amb una temperatura de color molt ataronjada i que en el resultat m'agrada. Vaig posicionar-me de manera que els arbres tapessin una miqueta la llum directe cap a l'objectiu i vaig enquadrar de manera que sortís la constel·lació de l'Ossa Major que assenyala els pins i l'església romànica. Un primer passet per anar entrant en aquesta modalitat fotogràfica.

Fent poble. Gener

Tot i que el paisatge és el meu pal de paller al fer fotografies. També m'agrada fotografiar altres temes com en aquest cas una de les festes més importants de Caldes de Montbui que es remunta a l'època on viure o, millor dit, sobreviure, depenia de si plovia quan i amb la quantitat que tocava, quan l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Ara és una festa, quasi crec que podríem dir que és la festa major d'hivern. La festa dels 3 tombs i el ball de plaça que ja es celebra des de  fa més de 130 anys, una de les de més tradició de Catalunya. No entraré a explicar la festa ja que no és el propòsit d'aquesta entrada, però participar de forma activa a la festa o com a mer espectador et proporciona moltes oportunitats fotogràfiques que val la pena aprofitar. Una de les, per a mi, més plàstiques és la ballada del Ball a la plaça de la Font del Lleó per l'Esbart Dansaire calderí amb vestits de gala reproduïts de l'època.

Canon 40D. ISO 800 f:5 1/13s 38mm. Balanç de blancs: automàtic. Enfoc automàtic. Programa d'acció i guardat directament en JPG.

Normalment uso el format RAW però en aquest cas vaig optar per emprar els automatismes de la càmera. El que sí vaig fer va ser controlar els paràmetres bàsics com prendre la mesura de la llum a les llambordes de la plaça i pre-enfocant al mateix terra a l'alçada d'on actuen els dansaires ja que les condicions de llum i de lloc no eren massa idònies ni per uniformitat ni per intensitat i, es clar, estar rodejat de persones que també volien veure la dansa i fer les seves fotografies em feia bellugar moltes vegades.
La velocitat prou lenta a permès capturar el moviment del gir i el vol de les noies i un enquadrament un xic tancat reforça l'embolcall de gent que assisteix a l'esdeveniment popular fent la presa més intimista tot i ser un espai força obert. La personalitat del terra de la plaça amb forta pendent recull la mirada cap el grup que gira, els elements arquitectònics de les cases que envolten l'indret tanquen el conjunt com si d'un decorat es tractés i la llum artificial i freda dels fanals sumada a la llum càlida dels focus fora d'enquadrament, pinten l'escena amb una barreja de colors molt teatrals que queda encara més enfortida amb el públic que assisteix a l'acte.

més tradicions

El pessebrisme a Catalunya és una de les tradicions artístiques i populars més arrelades. Els primers dies de gener d'aquest any, gràcies a la invitació d'en Joan i de la Núria, companys i amics de la colla de BojosdelRAW, vaig poder passar un bon matí fotografiant detalls dels pessebres de l'Agrupació Pessebrista de Terrassa i ara us en comparteixo aquesta que crec que, en l'expressió de les figures, reflexa la il·lusió amb que la quitxalla gaudeix d'aquestes festes.

 
El pessebre reprodueix la Fira de Santa Llúcia a la plaça Vella de Terrassa, és obra de Pitu Soler i les figures de Roser Albuixech. Em quedo amb aquest detall de la mainada revisant les parades i corrent amunt i avall  tot gaudint de tot el que hi ha a les parades mentre mares i pares passegen i compren encara que faci fred.

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,6s 100mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, pantalla reflectora blanca i disparador.

M'agrada reproduir aquests paisatges en miniatura que són fruit de les vivències dels artistes que els construeixen, que necessiten moltes hores de dedicació i que, un cop passades aquestes dates, es desmunten per tornar a començar un nou projecte pel Nadal següent. Molts es creen després de visites a indrets, viatges o llocs propers que inspiren als pessebristes per recrear les escenes amb més o menys fidelitat.

Exposició

Aquest cop us presento un divertimento amb una fotografia presa a l'Espai d'Art Casino on exposo amb d'altres artistes calderins fins passat Reis. Jo hi presento 4 fotografies amb la intenció de fer un resum dels motius i tècniques que més m'agrada practicar.

Aquesta la vaig fer durant una deles meves guàrdies on vaig aprofitar per fotografiar totes les obres exposades. El terra d'aquesta sala és semblant a un gran tauler d'escacs que contrasta amb la nuesa de les parets. Una de les dificultats que em vaig trobar en fer aquest enquadrament és que la pauta del terra i la secció on estan penjades les meves obres no estava centrada visualment i, a més, a banda i banda i ha dues portes el que vaig fer és enquadrar el més centrat possible i, amb retoc digital, ajustar la manca de centralisme que en la presa no vaig poder fer. He aprofitat per potenciar el blanc i negre que la decoració crec que demanava i he eliminat les portes. Què us sembla?

Canon 40D. ISO 100 f:8 1,3s 22mm. Balanç de blancs: manual, tres peus, disparador i acabat en editor digital.