A munt!

En un dia com avui, 16 de novembre, a les 15:50h,  els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 2010. També he sabut fa pocs dies que una fotografia meva de la Colla de Castellers de Caldes de Montbui ha esta triada per a la contraportada del calendari que editen pel 2012. Són les excuses perfectes per parlar d'aquesta fotografia feta a l'actuació dels Castellers de Caldes de Montbui durant la Festa Major. Una fotografia que recull, crec, la força i l'equilibri en fer la torre que van descarregar en la seva segona ronda de l'actuació.

Canon D40 ISO 100 f:8 1/60s 85 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Al tancar tant l'enquadrament centro molt la imatge en l'acció del casteller pujant, tallant-lo just per fer sortir mig cos fora del que s'arriba a veure donant a entendre aquest impuls cap a munt. També al deixar desenfocat el fons augmenta la sensació d'equilibri de les figures que omplen l'escena verticalment i centrades. Els petits detalls de les mans agafant amb força, els plecs de la roba, fins hi tot la suor, transmeten la força del moment de carregar i enfilar-se. El fet de deixar fora els peu del casteller que es veu quasi sencer i del que s'endevina davant per davant és potser el que menys m'agrada, ara crec que l'hauria d'haver fet entrar sencer però el mocador damunt del cap del casteller inferior, ajuda a construir mentalment el que manca i tot plegat potser reforça la sensació d'equilibri del castell.
El sol queia de valent, per això aquesta llum tant dura que fa que el contrast sigui tant elevat. La mesura la vaig fer puntual al pantaló blanc, a la mesura obtinguda la vaig sobre-exposar 2 passos així vaig tenir una exposició correcte.

Després del correfoc, els castells, un altre dels nostres patrimonis culturals.

Encesa creuada finalista al Correfoc de Caldes de Montbui

Aquest any el guanyador ha estat en Jordi Safont, company de fotografies al CECMO i com a tercer premi una fotografia de l'Imma Garrell companya de sortides fotogràfiques i, finalment, una meva ha estat dins de les finalistes. Caram sembla que  tot quedi a casa.

En vaig presentar 3 i aquesta és la que va estar dins de les finalistes del concurs d'enguany i que podeu veure al local de la Cooperativa 70 junt amb totes les presentades, si hi aneu podreu gaudir d'una bona mostra d'imatges del Correfoc, a més de les guanyadores i les finalistes com és obvi. D'aquesta em va agradar la llum, el joc d'espurnes i la posició dels diables encenent la pirotècnia de la Godra. A més, en la composició, crec que el fum subtil en la foscor juga molt bé amb els diferents colors de les espurnes de foc.

Canon D40 ISO 200 f:8 1/40s 38 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Les altres dues meves són:

Col·laboració infernal, on vaig aprofitar al màxim la sensibilitat digital de la càmera (tot i que normalment uso l'ISO 200) que amb una mesura puntual, m''ha permès capturar l'escena de l'encesa del Centrop dels Diables de Caldes sense un excessiu augment del soroll típic de l'us d'aquestes sensibilitats tant extremes en la D40. Aquí prenen protagonisme els dos diables de les dues colles, la local i la convidada, i els dos colors de foc ben diferenciats que il·luminen les expressions dels diables protagonistes:

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/250s 17 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

I la tercera un retrat de la felicitat de dues diablesses del Ball de Diables de Caldes que amb la seva expressió crec que representen molt bé les ganes de gaudir de la festa.

Canon D40 ISO 3200 f:6.3 1/20s 24 mm. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

A més crec que el dinamisme que aporta el moviment difós del diable central i dels diables que s'endevinen sumades a la lluminositat global la fan un xic diferent als resultats més usuals del correfoc amb més foscor i espurnes. Fins al proper Correfoc!

Els colors de la tardor pinten el Montseny

Aquest cop, ben acompanyat per Espaifotogràfic en la trobada de tardor, ben guiats per la Sussss, hem estat pel Montseny. La climatologia ens ha respectat ja que els dies previs i el següent a la trobada ha plogut de valent, fins hi tot durant ha plogut suaument mentre ens dispersàvem entre fajos, roures, alzines, boixos grèvols... es que hi havia més fotògrafs que bolets!

El Montseny, amb els seus colors més intensos ens envoltava i veia baixar aigua per llocs que no n'he vist a baixar des de feia molts de temps. La resclosa de Santa Fe era plena una miqueta més de la meitat de la seva capacitat i no ens oferia l'aspecte emmirallat d'altres moments però tot i això ens va oferir unes bones oportunitats fotogràfiques.

Canon D40 IS. ISO 100 f:14 0,3s 64 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, RAW i revelat amb Aperture.

Una composició crec que clàssica, de terços, on la paleta de color pren molt de protagonisme sobretot i gràcies al reflex subtil damunt l'aigua un xic moguda per la suau brisa que bufava en aquell moment, encara queien algunes gotes de pluja que amb la seva humitat encara intensifiquen més el colors de la tardor. Una imatge vertical que tanca molt la visió de l'indret però que permet deixar anar la imaginació de com és l'entorn que no es veu. La mirada es mou per les ziga-zagues de la vegetació superior amb una àmplia paleta de colors fins a caure dins del mirall que tremola a la part inferior i es relaxa. M'agrada, però l'efecte de la riba nua amb les diferents textures de terres i fulles que, si l'aigua arribés al cap de munt, no serien visibles.

Camins. Cap a la Grevolosa

Tot i que aquest tany no l'acabo d'ensopegar, ja va arribant la tardor, però molt a poc a poc.
He pujat ja un parell de cops al Coll de Bracons per mirar de capturar els colors que acompanyen a l'estació però sembla que els faig no acaben de creure's que ha arribat el moment del canvi. Els roures si que van per feina, algun àlber també s'ha apuntat a la paleta però el verd de l'estiu encara és a moltes fulles. Tot i això, comencen a barrejar-se els diferents colors i l'espectacle acolorit s'ho val tot i que la fotografia que mostro ja és de tornada cap on tinc aparcat el cotxe a encara no 5 minuts.

Canon D40 IS. ISO 100 f:18 2,5s 26 mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, composició de 2 fotografies unides amb Hugin i processat amb Aperture.

Tot i que el que cercava eren els colors de  la tardor, aquest no eren encara prou intensos, però la paleta del lloc on vaig parar el tres peus em va fer prendre aquestes imatges ja pensant amb el format panoràmic. He plantejat la imatge potenciant el camí on ja s'hi acumulen les fulles caigudes d'un marró vermellós potent degut a la humitat elevada de l'indret. Una decisió també presa per la diferencia de rang dinàmic entre el cel i el terrar que era molt elevada i em va fer decidir de no incloure'l en la imatge retallant just on les fulles del faig ja eren vermelles. He aprofitat els colors de la pedra que, amb els seus tons blavosos i grisos aporten un ventall més elevat de colors al resultat final. Aquest format i enquadrament, amb tot el protagonisme al camí, permet caminar amb la mirada cap endavant que l'emmarcat per l'esquerra pel tronc del faig més gruixut i per la dreta per la pared de pedres tanquen la direcció del moviment. També hi veig dos triangles creats per la diagonal que va de l'aresta inferior esquerra i travessa la imatge fins arribar a la seva oposada superior. El triangle superior, orgànic i viu, es contraposa al inferior ple de terra, pedres i fulles caigudes on tot és quiet. Què us diu a vosaltres?

Llum a la foscor

La notícia que ETA deixa definitivament la lluita armada és en boca de tots els mitjans de comunicació i és el que m'ha decidit de penjar aquesta entrada amb una fotografia feta des del Monte Igueldo, damunt la platja de la Concha a Donostia, aquest estiu passat, durant les festes i com a metàfora del que està passant, ja que sembla que hem arribat a un punt d'esperança dins de la foscor, aquella foscor i pluja d'aquella nit on, tot i la climatologia adversa, es va encendre aquest castell de focs del concurs internacional de Pirotècnia de Donostia. Tant de bo que les ideologies es defensin amb la paraula i no amb les armes i les opressions.

Canon D40 IS. ISO 100 f:7,1 6s 68mm. Tres peus, disparador remot. Balanç de blancs automàtic, paraigües (que plovia no vegis) i processat amb Aperture.


Desprès de l'experiència de Blanes ara ja afronto millor la pirotècnia seguint els consells rebuts per la gent de l'Agrupació Fotogràfica de Blanes  com en Josep Maria Ciurana que és qui ens va fer la xerrada al voltant de la fotografia de focs i de la que ja en començo a true profit tot i la pluja persistent que mullava a tots els congregats a la balconada esplèndida de l'Igueldo.

La ciutat es reflecteix en els entrepans

Aquest setembre el començo amb l'alegria d'haver obtingut el 3r premi al III Concurs Fotogràfic Social i Solidari Kassumay, és una organització no lucrativa que treballa per a la captació de fons solidaris per a la regió del Casamance, al Senegal. M'hi va engrescar a participar l'Araceli, companya d'aventures fotogràfiques al grup Bojos del RAW. D'aquest grup també hi han participat altres components i  la Lourdes ha obtingut una menció especial amb la seva fotografia "La costumbre de la evasión", felicitats Lourdes i als dos guanyadors també, és clar.

La meva fotografia la vaig fer a Roma, aquest agost passat, em van cridar molt l'atenció la manera com molts establiments exposaven la seva oferta gastronòmica de panetones i altres menges. En aquest cas els reflexos de l'enrenou de gent amunt i avall i el tenir les façanes il·luminades pel sol al costat oposat van crear un reflex que no vaig poder estar de capturar ja que a més els rètols que hi apareixen són de diversos restaurnat. En vaig fer molts d'aquests reflexos, em van resultar atractius, potser degut a la decepció que em va produir la ciutat que crec que tenia massa idealitzada, no m'entengueu malament, té magnífics tresors però la tenia per una ciutat més bucòlica, menys bruta, més amable, mediterrània...potser va ser massa calor ;)

Canon PowerShot SX200 IS. ISO 100 f:3,4 1/200s 5mm. Balanç de blancs automàtic i processat amb Aperture.

Sí sí ho heu llegit bé, la vaig fer amb la compacta...mireu si n'estava d'afligit davant de Roma! eps! que d'aquesta compacta n'estic molt satisfet, eh? però és que en les primeres hores a la ciutat ni vaig treure la 40D de la bossa...També el gran angular de la SX200 té molt a veure amb el resultat de la imatge, ja que em va permetre, tot i el diafragma 3,4, una bona profunditat de camp, un dels valors afegits als grans angulars. Si parlem de l'enquadrament us dic que vaig jugar amb dues meitats lluminoses ven diferenciades la superior amb entrepans i reflexos lluminosos degut a la llum solar i una més fosca, a l'ombra, on apareixen els entrepans com un pautat estudiat. El joc de reflexos i textures d'aliments crec que la fa molt atraient, en Markus, un company de fatigues fotogràfiques a Espaifotografic.cat, n'és tot un especialista, crec que gràcies a seguir-li l'obra n'he pogut treure aquest i d'altres resultats, i és que tots aprenem de tots.

Setmana 27

Tot i que ja fa uns dies, una fotografia meva va ser l'escollida com a  Fotografia de la setmana a Focus on Planet. No cal que us digui que em va fer molt feliç que una de les meves fotografies fos l'escollida. Del mateix cap de setmana, de fet de la sortida de sol posterior a dita fotografia, us proposo aquesta amb el Fangar a l'horitzó i un reflex de núvols a les tranquil·les aigües de l'abadia que emmirallaven les formes d'aquests núvols que ja agafaven el color vermell dels primers rajos de sol.

Canon 40D. ISO 100 f:16 0,30s 17mm. 3 peus i disparador. Balanç de blancs automàtic i revelat amb Aperture.

Un enquadrament on les diagonals porten la mirada cap a la llunyania i la retornen per observar les formes dels núvols en el cel i, sobretot, en el reflex que emmarcat per les grans taques fosques de l'herba de la ribera, destaca per damunt de tot mentre, sense adonar-nos-en, esperem que surti el cercle del sol per l'horitzó. Al no seguir perfectament el terços crec que aporta un petit desequilibri que ens fa cercar cap a la dreta si hi ha quelcom més, com si fos necessari girar un xic la càmera per veure, un cop revisada la totalitat de la imatge i en l'espera de la sortida del Sol, que hi ha més enllà del final de la fotografia.
Vaig triar un f16 que em dona una bona profunditat de cap i alhora detall i que em permetia una obturació prou lenta que de ben segur ajudaria de saturar els magnífics colors dels primer rajos de Sol que, aquest cop, ens acompanyaven en aquest paratge tant fantàstic del nostre petit país.